Viure la creativitat

El taller de pintura d¡¯Horacio Silva va ser un dels primers del barri de Russafa que vaig con¨¦ixer. Fou una descoberta: atresorava una domesticitat encantadora i alhora era un lloc plenament dedicat a la creaci¨®: ni massa gran i aparat¨®s, ni massa allunyat del m¨®n. Havia condicionat una vella f¨¤brica t¨¨xtil (un talleret de filatures, diu ell), i se l¡¯havia fet al seu gust, amb una lluerna zenital que escampa sobre l¡¯ambient una llum cotonosa i acollidora. Possiblement, de tots els estudis visitats durant aquesta s¨¨rie, ¨¦s un dels que m¨¦s s¡¯adapta al meu gust, on, per dir-ho sense circumloquis, podria ser plenament feli?. Situat al bell mig de Russafa, envoltat de caf¨¦s i restaurants, amb el mercat ben a prop, en un ambient hum¨¤ i popular, ¨¦s un lloc que somnia tot creador: un espai, una habitaci¨® pr¨°pia, un territori tancat. Un estudi silenci¨®s, un cau redossat per a deixar n¨¤ixer i cr¨¦ixer la creativitat. Horacio Silva va ser un dels pioners en el sentit de recuperar els baixos industrials del barri de Russafa i dedicar-los a la creaci¨® art¨ªstica. Javier Chapa, Francisco Sebasti¨¢n Nicolau, Jos¨¦ Saborit, Nacho Murillo, Anna Sanchis, i tants altres han seguit el seu exemple, i ara s¨®n una muni¨® d¡¯artistes creant en aquell barri (com s¡¯ha vist aquests dies passats durant Russafart, la recent jornada de portes obertes). Horacio, com ell mateix m¡¯adverteix, fou el pioner, el primer que va apostar per aquell barri, quan molts pensaven que era millor el Carme, m¨¦s donat a aquestes efusions art¨ªstiques. Quan ens rep a l¡¯entrada de l¡¯estudi, assenyala el temps passat des de l¡¯¨²ltima vegada que ens vam veure: ¨¦s un home alt i espigat, amb els cabells blancs i lacis, lleument ondulats, els ulls grans i ametllats, molt expressius, que li confereixen un aspecte d¡¯etern despistat. Aix¨°, juntament amb el seu parlar exuberant, en qu¨¨ enlla?a un tema amb un altre (tota observaci¨® du aparellada una nova postil¡¤la), contribueix a generar, mentre mou les mans, grans i ossudes, una atmosfera de complicitat una mica ca¨°tica. Mentre, al seu voltant, regna l¡¯ordre i l¡¯harmonia.

Pequ¨ªn, districte 798

Fa dos anys que Horacio Silva s¡¯ha jubilat i es dedica plenament a la creaci¨® art¨ªstica. Li pregunte si troba a faltar la vida universit¨¤ria i em fa un no rotund, mentre obri els ulls simptom¨¤ticament. De seguida matisa aquella negativa. ¡°Hi ha massa estudiants en Belles Arts¡­ Qu¨¨ pot fer una societat amb tants artistes? ?s clar que tots tenen dret a intentar-ho, a intentar viure de la creativitat. Per¨° ¨¦s tan dur i ingrat¡­ Tan desesperan?ador pensar que tan sols una m¨ªnima part dels teus estudiants aconseguiran arribar a viure del seu art!¡±. Li pregunte per alumnes seus que ho han aconseguit i dubta una mica, per¨° finalment em d¨®na alguns noms: Jo?l Mestre, Ernesto Casero, Rebeca Plana¡­ ¡°Pensa que he estat trenta anys en la facultat! De vegades, m¡¯he endut sorpreses i amb alumnes pels quals mai no hauria apostat al comen?ament de la carrera he tingut l¡¯alegria de veure¡¯ls desenvolupar al final una obra pr¨°pia. D¡¯haver aconseguit crear! Jo sempre deia als meus alumnes el primer dia: ¡®El m¨¦s important ¨¦s la creativitat! De res, o de ben poc, serveix la resta si no va acompanyada de talent creador¡¯¡±.

Li pregunte en qu¨¨ treballa ara, cap on dirigeix el seu impuls creador. Em contesta que segueix treballant sobre les impressions que va tindre durant un viatge a la Xina, fa tres anys, que va ser colpidor i li va descobrir un univers nou. Em mostra un gran quadre on es combinen un repertori de s¨ªmbols propis (casetes, avions, cares sobreposades, mans¡­). ¡°S¨®n petites met¨¤fores que es conjuguen entre si i que al final tenen un resultat propi, una mena de poesia visual¡±. I continua: ¡°Abans d¡¯aquest viatge a la Xina havia estat al Jap¨® i ja m¡¯havia colpit aquell equilibri entre all¨° cultural i all¨° tecnol¨°gic¡­ A la Xina buscava el t¨°pic, la Gran Muralla, les multituds, per¨° em vaig endur una grand¨ªssima sorpresa. ?s un pa¨ªs on hi ha un gran contrast entre la riquesa i la pobresa, i si se¡¯m permet dir-ho, i sense que es mal interprete, la pobresa en aquell pa¨ªs tamb¨¦ t¨¦ un encant, una est¨¨tica fascinadora¡­ Jo estava als afores de Pequ¨ªn, en un barri molt popular, que abans havia estat ple de f¨¤briques, per¨° que ara han estat ocupades per artistes¡­ Com a Russafa, per¨° hauries de veure quines f¨¤briques! ?s el districte 798¡­ En vaig fer de fotografies! Una barbaritat! Una revista americana em va publicar un reportatge¡­¡±.

Horacio es perd en un gavadal d¡¯evocacions, em detalla aspectes editorials d¡¯aquell reportatge fotogr¨¤fic, un comentari el du a un altre. Intente reconduir la conversa i que em parle de les impressions pict¨°riques d¡¯aquell viatge, i assenyale un retrat d¡¯una jove xinesa, sobre un formidable fons vermell. ¡°L¡¯origen d¡¯aquest retrat d¡¯una jove xinesa ¨¦s molt interessant¡­¡±, diu Horacio, per¨° de sobte salta de tema i m¡¯explica que la invitaci¨® a la Xina era per a un mes, i que en un mes havia de fer una exposici¨®, que hi va anar acompanyat del germ¨¤ i que va treballar com una b¨¨stia¡­ Quan podien, se n¡¯escapaven i descobrien el Pequ¨ªn de l¡¯extraradi, el que hi ha fora dels itineraris tur¨ªstics¡­ Va fer centenars de fotografies, veritables escenografies de Bertolucci, de mercadets d¡¯andr¨°mines, on tot t¡¯ho compraries, per¨° que despr¨¦s en la facturaci¨® de l¡¯equipatge en pagues la sobrec¨¤rrega a preu d¡¯or¡­ S¡¯al?a i se¡¯n va cap a l¡¯ordinador i busca un CD i em mostra algunes de les fotografies¡­ Es fa el silenci, on es mescla a parts iguals l¡¯evocaci¨® i un breu impass durant el qual intenta recuperar el fil del discurs. ¡°Em parlaves d¡¯aquesta jove xinesa¡±, li apunte. Horacio riu i fa un gest eloq¨¹ent. ¡°En una d¡¯aquestes excursions trob¨¤rem un local absolutament m¨¤gic, amb la fa?ana policromada, fant¨¤stica, amb uns jardins impressionants¡­ Hi vam entrar i ens vam afartar de fer fotografies. Tot era singular, perfecte. Quan eix¨ªem, en l¡¯entrada hi havia dues joves, m¨¦s aviat dues xiquetes, amb una cara angelical. Li vaig dir a una d¡¯elles si la podia fotografiar, em va dir que s¨ª amb un moviment de cap, i de sobte es va col¡¤locar el barret per a la fotografia i va posar¡­ Aquella fotografia em va impressionar! Se m¡¯ha quedat gravada en la mem¨°ria! Aquella bellesa espont¨¤nia, aquella gr¨¤cia, aquella escenografia oriental, gens improvisada¡±.

Mire els quadres que hi ha a l¡¯estudi i, en efecte, molts tenen com a motiu aquell rostre: sobre llen?, sobre paper, amb aiguada, amb oli, amb policromats, amb blaus, amb violetes¡­ Aquell rostre s¡¯ha convertit en una mena de meton¨ªmia de la Xina, de tot aquell pa¨ªs. ¡°Un pintor sempre busca temes, sensacions, imatges¡­ All¨° que desperta l¡¯impuls. Mai no saps quan el trobar¨¤s, quin accident el motivar¨¤, qu¨¨ en ser¨¤ el detonant¡­ Per a mi fou aquella xiqueta, aquella joveneta, aquell gest de posar-se el barret i de transformar-se en una estampa! Evidentment, en els meus quadres busque una mena de prototip, la xinesa que inclou totes les xineses¡±. La hist¨°ria ¨¦s bonica i parla molt b¨¦ de la seua pintura i de la seua manera de ser: una pintura torturada, condensada, amb una vida interior intensa, plena de signes, d¡¯un llenguatge secret i cr¨ªptic. De vegades, ¨¦s tan abstracta, o tan subtil, que ¨¦s dif¨ªcil de copsar, se t¡¯escapa una mica. L¡¯escriptor Henry James t¨¦ una novel¡¤la curta excepcional, La figura de la catifa, en qu¨¨ uns cr¨ªtics literaris intenten esbrinar quin ¨¦s el secret que s¡¯amaga rere l¡¯obra d¡¯un fam¨®s novel¡¤lista. Esfor? in¨²til. Amb Horacio Silva de vegades pot passar alguna cosa semblant, les seues obres poden costar una mica d¡¯entendre, de desvelar el secret que amaguen. Per aix¨° davant d¡¯aquesta explicaci¨® s¡¯ha produ?t una mena de descoberta, de feli? desenlla?.

¡°Fins que no vaig trobar aquella cara vaig fer moltes altres provatures¡­¡±, diu. ¡°Al principi pintava els quadres de color gris, molt melanc¨°lics. Sempre estava nuvolat, fins que em vaig adonar que era la contaminaci¨®¡­ Em va impressionar la pla?a de Tiananmen i el fet que els turistes xinesos van en peregrinaci¨® fins a l¡¯est¨¤tua de Mao, i que es queden all¨ª, com paralitzats per la seua poderosa pres¨¨ncia¡­ S¨®n imatges amb les quals treballes despr¨¦s, que s¡¯incorporen a tots aquells est¨ªmuls¡­ Per¨° aquella xinesa va ser el detonant de moltes coses. A una exposici¨® que tinc ara a Par¨ªs he enviat un quadre d¡¯ella de tres metres per dos!¡±. Per un moment, he pensat en aquella jove del districte 798 de Pequ¨ªn i m¡¯he preguntat si seria conscient de l¡¯allau d¡¯evocacions que el seu gest (aquell barret, aquella posa) havia produ?t sobre la ment creadora del pintor. La brainstorming de sentiments i d¡¯imatges que havia despertat en l¡¯artista, fins a trobar-se en aquests moments al cor de Fran?a.

En l¡¯estudi hi ha un gran quadre exposat, en una zona de descans. ?s d¡¯una ¨¨poca anterior, d¡¯una antiga exposici¨® a les Drassanes de Val¨¨ncia. S¡¯hi veu un home en una barca, per¨° darrere seu hi ha una altra ombra humana, tot aix¨° al bell mig d¡¯una boira de blaus intensos. Horacio Silva explica els motius que van originar aquell quadre (una cr¨ªtica a les pasteres i al tr¨¤fic d¡¯homes). A poc a poc anem descobrint el seu univers, entenent millor el que hi ha darrere de tot aquell conjunt de signes, de rostres, de figures enigm¨¤tiques. En un moment determinant de la novel¡¤la de Henry James, un dels cr¨ªtics fa la reflexi¨® seg¨¹ent sobre l¡¯obra del novel¡¤lista: ¡°Sens dubte, el que ens deixava tan at¨°nits als altres tenia per a ell una pres¨¨ncia ben intensa. Es tractava d¡¯alguna cosa, vaig deduir, que hi havia en l¡¯esquema fonamental de la seua obra, alguna cosa semblant a aquelles complicades figures que adornen les catifes perses¡±. Es podria dir que la pintura d¡¯Horacio Silva ¨¦s aix¨ª mateix, com la complicada figura d¡¯una catifa persa. Poderosa, subtil, intensa, requereix tota la nostra atenci¨® si la volem descobrir plenament.