Ortodoxos

L¡¯¨²ltima vegada que vaig visitar Atenes, fa pocs anys, va coincidir que eren els dies de Pasqua. La Pasqua dels cristians ortodoxos ¨¦s una festa nacional i oficial, popular i universalment compartida. A tot arreu hi ha r¨¨tols i cartells que anuncien Khristos aneste, Crist ha ressuscitat, i a la televisi¨® el president i el govern sencer participaven en la celebraci¨® amb abund¨¤ncia de bisbes, candeles, sacerdots amb dalm¨¤tica i senyals de la creu dels pol¨ªtics. I el ministre de Defensa, del partit socialista, visitava les casernes per felicitar la Pasqua als militars. Normal, en un pa¨ªs on la religi¨® ¨¦s una cosa tan seriosa i tan oficial com en terres de l¡¯islam, i com ho torna a ser a S¨¨rbia, a Ucra?na, Bulg¨¤ria, Romania o R¨²ssia, on els bisbes barbuts amb capa i corona daurada inauguren parlaments i reben el jurament de Vlad¨ªmir Putin i altres antics membres del partit oficialment ateu. A Gr¨¨cia, els popes van pel carrer amb sotana i capell, i darrere camina la dona del clergue amb el cap baix i vestida de gris. Fa pocs dies, vost¨¦s deuen haver vist el jurament del nou cap de govern i dels nous ministres, davant de bisbes i arximandrites diversos vestits de pontifical i cantant amb veu sonora i solemne de baix. El president i els ministres, mentrestant, feien repetidament el senyal de la creu amb tres dits, tal com toca, recordant les tres persones de la Trinitat. No tinc res a dir, d¡¯aquest cerimonial, i no en tinc res en contra. ?s molt m¨¦s sumptu¨®s i expressiu que la simple pres¨¨ncia d¡¯un petit crucifix en una taula, davant de la qual els nostres presidents, consellers o ministres, prometen t¨ªmidament el seu c¨¤rrec, ja que la major part ni tan sols s¡¯atreveixen a jurar, per si de cas la idea resulta massa transcendent. Ja que els pol¨ªtics dels pa?sos cat¨°lics i ortodoxos resulten, amb poques excepcions, tan ineptes i tan perniciosos (bastant m¨¦s que els protestants), potser caldria revisar el ritual, i observar com jur¨¤ el c¨¤rrec Frau Merkel, posem per cas, o el primer ministre de Su¨¨cia o de Finl¨¤ndia. I si no, imitar els grecs, que almenys adoben la impot¨¨ncia amb bona cosa de candeles, encens, salm¨°dies i rever¨¨ncies. Ll¨¤stima que fins i tot els congressos del PP o del PSOE es clouen sense bisbes ni canonges.