Po¨¨tica del malson

Passa sovint, tot i que no ¨¦s del tot com¨². Hi ha llibres que rebaixen la traject¨°ria anterior d¡¯un escriptor m¨¦s que no pas millorar-la o matisar-la o completar-la enriquint-la. M¡¯apresso a dir que no ¨¦s el cas d¡¯aquest conjunt de relats que Pon? Puigdevall (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1963) ha reunit sota el t¨ªtol L¡¯atzar favorable, tot i que s¨ª que encarna aquest llibre una variant espec¨ªfica del mateix cas.

L¡¯atzar favorable no devalua retroactivament la categoria d¡¯una novel¡¤la indestructible de tot just l¡¯any passat, Un dia tranquil. Per¨° no aporta res al que va ser aquella pe?a colpidora ni a l¡¯obra liter¨¤ria de l¡¯autor; no il¡¤lumina cap vessant del mateix ¨¤mbit literari ni denota una direcci¨® convincent sorgida d¡¯aquell encert. De fet, la sospita d¡¯aquest lector m¨¦s d¡¯un cop ha estat creure que els relats s¨®n de concepci¨® o redacci¨® embrion¨¤ria anterior a la mateixa Un dia tranquil: hi ha talls que semblen esborranys d¡¯episodis d¡¯aquella novel¡¤la o fins i tot possibilitats sortosament amputades.

Ho estic exagerant, per descomptat, perqu¨¨ aquests relats no tracten de cap proc¨¦s de destrucci¨® personal ni tots els protagonistes pateixen estats de degradaci¨® que evoquin per for?a la reconstrucci¨® mani¨¤ticament sistem¨¤tica d¡¯Un dia tranquil. Per¨° s¨ª que hi ha massa situacions que semblen tocar de prop aquell ¨¤mbit moral i aquella indagaci¨® obsessiva. De fet, un dels trets m¨¦s caracter¨ªstics d¡¯aquests relats ¨¦s justament la ret¨°rica de l¡¯obsessi¨® met¨°dica d¡¯un tema, com si sovint la forma del relat i la seva meticulositat malaltissa haguessin de redimir el relat de la seva monotonia. Els falta trempera o determinaci¨®; els falta, potser, convicci¨® o no s¨¦ ben b¨¦ qu¨¨, per¨° no ressona aqu¨ª de ben segur el millor Puigdevall sin¨® el m¨¦s obsedit pel desplegament d¡¯un artefacte literari fet d¡¯estil i precisi¨® compulsiva.

Massa sovint el relat queda desvalgut com a narraci¨®. L¡¯ombra de la veritat moral ¨¦s absent o nom¨¦s sura de tant en tant. Aix¨° no ¨¦s estrany que passi a molts narradors, i tampoc ning¨² fa escarafalls escandalosos. Per¨° els qui ja sabem de qu¨¨ ¨¦s capa? aquest mateix autor no podem deixar d¡¯expressar la decepci¨® per aquesta col¡¤lecci¨® de relats.

Els temes hi s¨®n, per¨° no hi ¨¦s la forma de fer-los vibrar en la seva enverinada lluentor: la inviabilitat de la vida mateixa, la car¨¨ncia innominada, els estats depressius o les desmotivacions irreversibles, les obsessions irrenunciables convertides en trames gaireb¨¦ on¨ªriques. En aquest llibre es projecten o despleguen sobre el canem¨¤s de personatges tipificats, vagament semblants o amb un aire de fam¨ªlia, malgrat que s¨®n coses molt diverses: el funcionari i la dona lletja, l¡¯infermer, el fil¨°leg i el pintor o el novel¡¤lista que te¨°ricament es d¨®na un dia de lleure. I evidentment que hi ha moments de bona prosa, detallista i ferma, delicada i punyent: ¡°Els va comen?ar a filmar de lluny i amb prud¨¨ncia, com si fos una ombra amiga que els vetll¨¦s des de darrere i des d¡¯una dist¨¤ncia que sempre li semblava massa llarga, tot i que quan examinava el resultat a la pantalla de l¡¯ordinador, abans de traspassar-ho al disquet que, dins d¡¯un sobre, els havia d¡¯arribar a la b¨²stia ¡ªi que enviava des de les oficines postals dels pobles dels voltants¡ª, l¡¯infermer s¡¯enorgullia del seu esfor?¡±. Per¨° la decisi¨® de construir estructures narratives en forma de malson o b¨¦ en forma d¡¯al¡¤lusi¨® simb¨°lica funciona sense prou empenta o esdev¨¦ un recurs insuficient, si m¨¦s no pels que ja tenim fitxada, i molt ben fitxada, la llum potent d¡¯un excel¡¤lent novel¡¤lista.