Reduccions, 100

Sabem que les declaracions no duen m¨¦s enll¨¤ de l¡¯efervesc¨¨ncia emotiva que a vegades generen. No en vull negar la utilitat immediata, per¨° paga la pena cridar l¡¯atenci¨® sobre el perill que a vegades arrosseguen: oblidar que de res serviran si no generen la paci¨¨ncia i la calma necess¨¤ries per a pensar sense la companyia de l¡¯abrandament epid¨¨rmic i amb la convicci¨® que cal cercar els camins que en la pr¨¤ctica condueixen als objectius que la teoria concep. La revista Reduccions ha arribat al n¨²mero 100 i ho celebra amb la publicaci¨® d¡¯un ¡°Monogr¨¤fic sobre llengua i literatura¡±. El director, Llu¨ªs Sol¨¤, i el seu consell de redacci¨® hi han encertat de ple, perqu¨¨ no solament ens hi ofereixen un panorama esperan?ador de la creaci¨® po¨¨tica m¨¦s jove, sin¨® que han concebut l¡¯efem¨¨ride per donar-hi cabuda a la traducci¨® i ¡ªfet encara m¨¦s remarcable, perqu¨¨ no ¨¦s precisament un costum¡ª a la reflexi¨® que poetes, escriptors i estudiosos fan sobre aspectes de la q¨¹esti¨® formulada. Tot plegat: una an¨¤lisi oportuna de l¡¯estat actual d¡¯una activitat situada en el moll del llenguatge i del m¨®n. El monogr¨¤fic rebla el clau amb una mena de manifest (¡°Declaraci¨® sobre la llengua¡±) que, seguint la tradici¨® d¡¯una cultura que sempre s¡¯ha sentit amena?ada, es presenta en defensa del catal¨¤ i de la poesia. El conjunt adquireix, en conseq¨¹¨¨ncia, un aire reivindicador que bona falta ens fa als creadors i als consumidors de literatura. O no tenim motius per a dubtar d¡¯una societat que ha estat capa? de menysprear la cultura fins als extrems que tots hem hagut de patir en els darrers mesos? D¡¯altra banda, llegit pels valencians, aquest n¨²mero indueix a creure que a pesar de tot tenim motius per a imaginar un futur literari ben s¨°lid. La mostra de ¡°la poesia que madura¡±, que ¨¦s com la defineixen des de la redacci¨®, inclou veus valencianes que a poc a poc han fet ja molt de cam¨ª en el panorama literari, i aix¨° mateix tamb¨¦ ho podr¨ªem dir sobre l¡¯apartat de la reflexi¨® amb un assaig impecable, pel que fa al fons i a la forma, de Joan Francesc Mira, i un altre en qu¨¨ Antoni Ferrer mostra el seu profund coneixement dels nostres cl¨¤ssics.

?s una revista que hem de consultar si volem con¨¦ixer l¡¯evoluci¨® de la poesia catalana m¨¦s recent

Certament, Reduccions sempre ha donat cabuda a veus de tot l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic, fet que ara mateix creix en import¨¤ncia perqu¨¨ assistim a una progressiva, i sembla que imparable, regionalitzaci¨® de la informaci¨® sustentada no solament en una comprensible reivindicaci¨® de la descentralitzaci¨®, sin¨® tamb¨¦ en una nova estructuraci¨® dels mitjans provocada per la crisi econ¨°mica. El principi, doncs, que reclama com a imprescindible per a la superviv¨¨ncia els lligams entre tot el territori ling¨¹¨ªstic ¨¦s d¡¯una actualitat indiscutible, i que el manifest esmentat l¡¯incloga entre les seues l¨ªnies ¨¦s d¡¯una oportunitat ben mesurada: ¡°Un pensament i una acci¨® que es proposen trencar els lligams humans, culturals i ling¨¹¨ªstics entre els diversos territoris d¡¯una llengua s¨®n un pensament i una acci¨® abjectes, criminals. El que es proposen ¨¦s un genocidi cultural¡±. Aquests lligams, sense negar tot el que ja s¡¯ha fet, s¨®n encara un mer desig, i si el principi te¨°ric que els exigeix ¨¦s oport¨², tamb¨¦ ho ¨¦s la crida a la recerca dels mitjans a trav¨¦s dels quals l¡¯aspiraci¨® podr¨¤ fer-se realitat. Vivim temps dif¨ªcils que ens han d¡¯esperonar la imaginaci¨®. Per a m¨¦s d¡¯un lector de Reduccions aquest n¨²mero 100, amb el ¡°Monogr¨¤fic sobre llengua i literatura¡±, prologat amb una nota de la redacci¨® en agra?ment a tots els que ¡°han fet possible arribar en aquesta fita¡±, i clos pel manifest en defensa de la llengua, tindr¨¤ tota la pinta, si no d¡¯un comiat, d¡¯una crida a la lluita per la superviv¨¨ncia. I parlem d¡¯una revista que hem de consultar si volem con¨¦ixer l¡¯evoluci¨® de la poesia catalana m¨¦s recent. Haur¨ªem d¡¯esmer?ar tots els esfor?os per a evitar que instruments tan decisius puguen desapar¨¦ixer. Encara m¨¦s quan tot indica que els nostres governs no tenen gaire confian?a en la cultura. Si permeten que els joves investigadors, formats en les nostres universitats, emigren a societats que no han gastat ni un euro en la seua formaci¨®, per¨° que en trauran tot el profit possible, qu¨¨ no faran en el cas d¡¯activitats en qu¨¨ el profit no ¨¦s tan f¨¤cilment mesurable?