Eva Peydr¨® torna al S¨¤hara

Ling¨¹ista i cr¨ªtica cinematogr¨¤fica, l¡¯escriptora Eva Peydr¨® va encertar la diana amb la seua primera novel¡¤la curta, Les vacances de Sa?da, fins al punt que n¡¯ha arribat a vendre 18.000 exemplars en valenci¨¤ i 4.000 en castell¨¤. Ah, i uns quants milers m¨¦s en gallec, llengua que l¡¯ha feta mereixedora del premi Fray Mart¨ªn Sarmiento que atorguen els lectors. Ni ella mateixa podia imaginar-se que una hist¨°ria sobre una xiqueta sahrau¨ª que ve de vacances a Espanya i sobre el seu amic valenci¨¤, Ferran, arribara a aqueixes xifres i que encara continue tenint demanda. Com passa de vegades, en el contacte directe els lectors, en bona mesura adolescents, li han anat reclamant una continuaci¨® del relat que ja est¨¤ publicat, tamb¨¦ per Bromera. Es titula El tresor de Sa?da i aquesta volta t¨¦ com a escenari el campament on viu la protagonista, localitzaci¨® que l¡¯autora va preferir con¨¦ixer de primera m¨¤ passant 10 dies en el campament d¡¯Ausserd, al Tindouf.

¡°La versemblan?a rau en els detalls¡±, recalca Peydr¨®, que podria haver convertit la nova novel¡¤la en una altra cr¨°nica de la vida dels refugiats sahrau¨ªs. Tanmateix, es tracta d¡¯una aventura de la primera adolesc¨¨ncia en un medi distint de l¡¯habitual, allunyat de la rutina di¨¤ria, on tot est¨¤ canviat: els horaris, els h¨¤bits, els jocs¡­ I, com en els cl¨¤ssics d¡¯aventures, el perill aguaita a la cantonada. Fins i tot hi ha un personatge que recorda John Silver el Llarg, amb la gran difer¨¨ncia que ¨¦s un ca?ador del desert en lloc d¡¯un mariner. ¡±El senyor de la pota de pal existeix realment en el campament¡±, assegura l¡¯escriptora, tocada per una musa d¡¯hiperrealisme gens casual: ¡°De menuda m¡¯agradava que les hist¨°ries foren de veritat i com m¨¦s lluny millor¡±, justifica. Gr¨¤cies a aix¨° sabem com s¨®n les coses en un campament sahrau¨ª i en el desert. O coneixem millor algunes coses, les que afecten o criden l¡¯atenci¨® d¡¯un xiquet valenci¨¤ de 13 anys.

¡°Amb el tresor del t¨ªtol volia jugar amb la idea de la novel¡¤la d¡¯Stevenson i els pirates¡±, explica l¡¯autora, encara que el tresor finalment no t¨¦ res a veure amb les aventures cl¨¤ssiques, sin¨® amb la hist¨°ria i la vida dels sahrau¨ªs, que continua el criteri de la versemblan?a. ¡°Per m¨¦s realista que siga el context, els xiquets apliquen el m¨®n de les seues fantasies a les coses que els passen¡±, adverteix, de manera que fantasia i realitat es converteixen en les dues cares d¡¯una mateixa moneda. A Eva Peydr¨® no li ¨¦s dif¨ªcil canviar la perspectiva adulta per la del xiquet. ¡°?s un tema d¡¯empatia, a banda que tinc molta experi¨¨ncia amb el meu fill. Es tracta de posar-se a l¡¯altura dels seus ulls, ajupir-se una mica¡±. I una clau: ¡°Mai no s¡¯ha de generalitzar, tots els xiquets s¨®n diferents¡±.

"Volia jugar amb la

Xiquets, pares, mares, dones independents que corren curses de camells, avis, bes¨¤vies, nadons¡­ Quasi totes les etapes de la vida desfilen per aquesta novel¡¤la, encara que siga curta. La mort tamb¨¦. ¡°M¡¯abellia incloure-hi aquest tema; en el m¨®n real la gent es mor i viu en la mem¨°ria dels altres¡±, explica tornant a incidir en l¡¯inter¨¦s del realisme narratiu. Les il¡¤lustracions de Paco Roca, un aut¨¨ntic especialista en la cr¨°nica de ficci¨®, encaixen perfectament en aquesta l¨ªnia, encara que estan fetes quan el dibuixant valenci¨¤ encara no era fam¨®s. Tamb¨¦ el llibre, que ha obtingut el premi Samaruc dels bibliotecaris valencians, va ser escrit fa uns quants anys. De fet, l¡¯autora ja en t¨¦ enllestit un altre que s¡¯esdevindr¨¤ en un pa¨ªs encara m¨¦s lluny¨¤ i que t¨¦ tamb¨¦ un xiquet com a protagonista.

?