Bausset, l¡¯esquerra, la mort

Ha mort Josep Llu¨ªs Bausset, l¡¯home subterrani, tal com li deia el seu amic Fuster. Incansable, discret, amagat. Subterrani potser, per¨° no desconegut ni oblidat, perqu¨¨ si l¡¯oblid¨¤rem voldria dir que aquest pa¨ªs no mereix uns ciutadans com ell. Li preguntaven en una entrevista, fa dos anys: ¡°Enguany vost¨¦ far¨¤ 99 anys, qu¨¨ demana?¡±. I responia: ¡°No complir-los¡±. ¡°Qu¨¨ diu?¡±. ¡°Aix¨° que ha sentit¡±. ¡°Es vol morir?¡±. ¡°Aquest m¨®n ¨¦s una merda¡±. I concretava la qualitat excrement¨ªcia amb exemples personals, de pol¨ªtics com els que corren impunes. ¡°I per aix¨° es vol morir?¡±. ¡°Doncs, s¨ª, entre altres coses: la vida no ¨¦s com abans¡±. ¡°I s¡¯ha cansat de viure-la?¡±. ¡°No, cansat no: n¡¯estic fastiguejat i avorrit, i s¡¯han perdut tots els meus principis¡±. Els seus principis en s¨®n un: civilitat sobre totes les coses. Sense la qual, Bausset afirma que est¨¤ tan avorrit del m¨®n que ja no t¨¦ ganes de viure. I aix¨° ¨¦s ser d¡¯esquerra, afegeix, a pesar que els seus l¡¯han decebut bastant. ¡°Doncs, vejam si em pot explicar qu¨¨ ¨¦s ser d¡¯esquerra¡±, li diu l¡¯entrevistador. I la resposta ¨¦s perfecta: ¡°?s ser humanista, tolerant, amb l¡¯ambici¨® que la gent visca tranquil¡¤la i respectuosa amb els altres¡±. Ai, que pense jo: que poca gent que es diu d¡¯esquerra ent¨¦n aquesta esquerra antiga que vol dir el contrari de l¡¯egoisme, del dirigisme, de la prepot¨¨ncia, de la demag¨°gia, de la hipocresia, de la falsedat. Per coses aix¨ª, val la pena lluitar tota la vida: cent anys, o cent i un. Bausset, vist com han anat tantes coses, no sols estava decebut: tenia tamb¨¦ f¨¤stic. Entenc que tinguera ganes de morir-se, despr¨¦s d¡¯haver viscut un segle. ¡°I t¨¦ por de morir-se?¡±, li pregunten. ¡°No, en absolut: s¨¦ que m¡¯adormir¨¦, i s¡¯ha acabat¡±. ¡°Vost¨¦ ¨¦s cristi¨¤?¡±. ¡°S¨ª¡±. ¡°De manera que, quan es morir¨¤¡­¡±. ¡°Quan em morir¨¦ se¡¯m menjaran els cucs: aix¨° si m¡¯enterren, que jo preferisc que m¡¯incineren i em llancen al mar, perqu¨¨ s¨®c darwinista i s¨¦ que la vida va n¨¤ixer en el mar¡±. ¡°Per¨° llavors, D¨¦u existeix o no?¡±. ¡°I jo qu¨¨ s¨¦ (silenci): s¨®c agn¨°stic¡±. ¡°No ha dit que ¨¦s cristi¨¤?¡±. ¡°B¨¦, s¨ª¡±. ¡°I per vost¨¦ seria una decepci¨® que no existira D¨¦u¡±. ¡°S¨ª¡±. I ac¨ª s¡¯acaba. Ara Bausset ha mort, i veur¨¤ cada setmana des del cel la partida del trinquet de Pelayo.