Somni i acudit del museu

Al seu Diccionario de las ideas recibidas, Gustave Flaubert defineix la fotografia com ¡°la t¨¨cnica que far¨¤ que la pintura quedi obsoleta¡± i anota que ¡°el daguerreotip ocupar¨¤ el lloc de la pintura¡±. Ning¨² no ha pres seriosament aquella possibilitat fins fa poc. A la primera meitat del segle XX, nom¨¦s Walter Benjamin havia donat credibilitat a aquesta idea a trav¨¦s dels conceptes de la reproducci¨® mec¨¤nica i l¡¯aura. El diccionari de Flaubert s¡¯inclouria en la segona part de la seva darrera i inacabada novel¡¤la, Bouvard i P¨¦cuchet, com¨¨dia sobre la impossibilitat d¡¯at¨¨nyer el coneixement absolut i on la biblioteca simbolitza l¡¯abocador d¡¯una irredimible cultura cl¨¤ssica. Els protagonistes s¨®n dos concos parisencs que renuncien a l¡¯ofici de copistes a Par¨ªs per retirar-se al camp i dedicar-se al cultiu intel¡¤lectual i horticultor. Obsessionats per l¡¯origen, la representaci¨® i la simbolitzaci¨® de la cultura, projecten un museu privat i, despr¨¦s de molts fracassos, cedeixen: el coneixement no ¨¦s m¨¦s que un embull de contradiccions. Resignats, tornen a la seva mediocre vida. Com Andr¨¦ Malraux, Bouvard i P¨¦cuchet porten el museu m¨¦s enll¨¤ de les parets; i com Duchamp, imaginen que en una maleta hi cap la hist¨°ria d¡¯un ¨¦sser hum¨¤, en una semblan?a familiar amb el mostrari del viatger. La vida d¡¯un home anomenat Tulse Luper tamb¨¦ va acabar redu?da al cubicle de 92 maletes. Va ser, sense saber-ho, el primer viatger de l¡¯Era dels Aeroports, carrusels del m¨®n per on circulen les evid¨¨ncies de la vida humana, mir¨ªades de materials i manufactures. La vida sobre rodes. El creador d¡¯aquest personatge convertit en enciclop¨¨dia cinematogr¨¤fica (2003-2005) va ser el cineasta Peter Greenaway, que, igual que Flaubert i els seus dos personatges, testifica la fragilitat de les pretensions de coher¨¨ncia representacional del museu. A l¡¯obsolesc¨¨ncia de la pintura augurada per Flaubert li seguir¨¤ la decad¨¨ncia del cinema i la revoluci¨® dels new media del cineasta. Segons Greenaway, el v¨ªdeo ¡ªel postcinema¡ª ser¨¤ la unitat que s¡¯imposar¨¤ sobre la multiplicitat de les obres d¡¯art (com a m¨ªnim les susceptibles de ser reprodu?des digitalment: una Mona Lisa, Il Cenacolo o l¡¯holograma d¡¯un cantant pop).

A la galeria Ignacio de Lassaletta s¡¯hi mostren elements del viatge de Greenaway a trav¨¦s del rastre del seu Mr. Luper. S¨®n pintures sobre taula on veiem caixes amb numerologies i anotacions; tamb¨¦ pengen papers amb dibuixos a tinta i es projecten v¨ªdeos sobre fustes pintades. Els temes encantarien als personatges de Flaubert: cites, acumulacions d¡¯imatges del canvi clim¨¤tic; camps sembrats o florits; el mar, oceans, eres arqueol¨°giques, conjectures astron¨°miques i formacions planet¨¤ries. Fins i tot s¡¯entreveuen les pr¨°pies pors de l¡¯artista com a resident en una casa a Amsterdam situada per sota del nivell del mar. Per¨° la curiositat ¡ªnom¨¦s aix¨°¡ª de l¡¯exposici¨® s¨®n els v¨ªdeos, que atorguen un nou sentit a la pintura en lloc d¡¯espantar-la. Amb ells, l¡¯art posthist¨°ric de Greenaway es desf¨¤ m¨¦s que mai de l¡¯aura, i l¡¯heterogene?tat absoluta que constitueix l¡¯objecte del v¨ªdeo s¡¯est¨¦n a totes les pintures. El somni de Bouvard i P¨¦cuchet convertit en l¡¯acudit de Greenaway.

A Nogueras & Blanchard hi ha un altre exemple del fal¡¤lible cient¨ªfic. La col¡¤lectiva Case Report (terme que ve de la medicina i que fa refer¨¨ncia a un tipus d¡¯evid¨¨ncia anecd¨°tica o element inesperat en els casos d¡¯estudi) est¨¤ comissariada per Lorenzo Sandoval (Madrid, 1980) i ¨¦s el primer projecte guanyador dels premis de curadoria de la galeria. Aplega una dotzena de treballs de sis artistes internacionals nascuts als anys 80. Tots adopten un biaix etnogr¨¤fic i s¡¯apropien d¡¯imatges i objectes trobats: ficcions apocal¨ªptiques despr¨¦s de l¡¯augment del mar a nivells inversemblants, societats amb un llenguatge presimb¨°lic o arqueologies inventades s¨®n ¨ªndexs de la possibilitat d¡¯un m¨®n in¨¨dit, m¨¦s feli? i inclassificable que el dels dos grotescos personatges flaubertians. Del museu sense parets al museu sobre les seves ru?nes.