El so de Bartra

Agust¨ª Bartra (1908-1982) sempre ha estat un radical lliure de la l¨ªrica catalana, que no ha tingut els lectors ni el reconeixement cr¨ªtic que mereix. Va debutar un mal any, el 1938, amb Cant corporal ¡ª¡°els meus primers poemes surten de la trag¨¨dia que m¡¯envolta i de la qual formo part¡±¡ª, per¨° la guer-ra i els 30 anys d¡¯exili durant els quals es va forjar la seva personalitat po¨¨tica no s¨®n l¡¯¨²nica causa d¡¯una a hores d¡¯ara ja injustificada marginaci¨®.

?L¡¯estudi de Castellet i Molas Poesia catalana del segle XX (1963) gaireb¨¦ lamenta veure com ¡°flueix per sota de la barrocada expressi¨® una certa visi¨® hist¨°rica¡± i troba l¨°gics tant la seva particular evoluci¨® com a ¡°escriptor allunyat de la p¨¤tria¡± com el fet que no tingui seguidors ¡ªni gaires admiradors, podr¨ªem afegir avui¡ª. Joan Fuster, a Literatura catalana contempor¨¤nia (1971), tot lloant-ne les habilitats t¨¨cniques, diu que la seva poesia ¨¦s ¡°una barreja de pompa metaf¨°rica i de visions ca¨°tiques¡±. En aquest sentit, cal tenir en compte que es va mantenir sempre fidel a la versificaci¨® tradicional, cosa que, quan va tornar a Catalunya, el 1970, l¡¯aparta de la tend¨¨ncia majorit¨¤ria; eren temps en qu¨¨ la poesia es torna deixada, prosaica, contr¨¤ria a la bellesa, perqu¨¨, se suposa, t¨¦ imperatius m¨¦s importants.

No obstant el seu comprom¨ªs indiscutible amb un pa¨ªs que viu moments m¨¦s que dif¨ªcils, el seu estil ¨¦s exaltat a la manera rom¨¤ntica vuitcentista, i optimista malgrat tot, com Walt Whitman, amb qui sovint se¡¯l compara; aix¨° era com a m¨ªnim xocant quan el que es portava era la circumspecci¨® i la desconfian?a en la condici¨® humana. Cal afegir-hi un to a vegades na?f, com quan, en un poema del llibre que ens ocupa, fent refer¨¨ncia al resultat d¡¯una emb¨°lia, diu: ¡°hom ha perdut un ull a l¡¯esbarzer del segle¡±.

Bartra incorpora tamb¨¦ a les seves composicions recursos ret¨°rics propis de la poesia popular que contrasten amb l¡¯ambici¨® d¡¯una extensa obra que, a trav¨¦s de la recreaci¨® i apropiaci¨® de mites, com els d¡¯Odisseu i Quetzalc¨°atl, t¨¦ per tema l¡¯Home, en maj¨²scula. Finalment, l¡¯¨²s d¡¯una imatgeria personal i unes refer¨¨ncies mitol¨°gi-ques, eg¨ªpcies o precolombines, com a m¨ªnim inesperades, reclamen del lector un esfor? que no sempre est¨¤ en disposici¨® de fer.

En el pr¨°leg i les notes a El gall canta per tots dos, Sam Abrams s¡¯esfor?a per demostrar, d¡¯una banda, que no estem davant un poeta catal¨¤ m¨¦s o menys exc¨¨ntric sin¨® d¡¯alg¨² vinculat conscientment amb un moviment po¨¨tic global, l¡¯alta modernitat (¡°high modernism¡±), ¨¦s a dir Eliot, Pound, Yeats..., i de l¡¯altra el rigor amb qu¨¨ afrontava la composici¨® dels seus llibres. Es tracta d¡¯un recull de 23 poemes, en qu¨¨ Bartra estava treballant quan el va sorprendre la mort i que va ser incorporat p¨°stumament a l¡¯obra completa. Malgrat aix¨°, el prologuista ens conven? que es tracta d¡¯¡°una obra acabada, estructurada i unit¨¤ria¡±, breu per¨° intensa, que concentra les preocupaci-ons de tota una vida. Les notes, sense ser exhaustives ni donar per acabat el treball d¡¯interpretaci¨®, ajuden a perdre¡¯n el temor. Tot plegat fa d¡¯aquesta edici¨® ¡ªdeixant a part el fet que est¨¤ demanant a crits un bon dissenyador gr¨¤fic¡ª un bon exemple de la divulgaci¨® intel¡¤ligent que conv¨¦ dels nostres autors can¨°nics. No cal dir que tamb¨¦, al cap de 30 anys de la mort de Bartra, cont¨¦ una dimensi¨® vindicativa d¡¯un poeta que no s¡¯adequa gaire al clima majorment fr¨ªvol i lleuger de la poesia d¡¯ara, ni es pot dir que sigui f¨¤cil; per¨° qui ha dit que la poesia ha de ser f¨¤cil?