La tr¨¤gica compra d¡¯un biquini
Els pares de dos nens morts ara fa 25 anys a l'atemptat d'Hipercor tornen al lloc dels fets
Aquell divendres, la S¨ªlvia es volia comprar un banyador perqu¨¨ dilluns marxava de viatge de final de curs. La va acompanyar la seva tieta Merc¨¨ i, a ¨²ltima hora, es va afegir en Jordi, el seu germ¨¤ petit. L¡¯escola celebrava aquella tarda la festa de final de curs i la S¨ªlvia volia ser-hi s¨ª o s¨ª. Per aix¨° van agafar el cotxe. Com que hi havia poca gent a la botiga, en uns minuts ja tenia el biquini. Quan estaven a punt de sortir de l¡¯aparcament es va sentir una terrible explosi¨®. Eren les 16 hores i 10 minuts del 19 de juny de 1987. La banda terrorista ETA acabava de cometre als magatzems Hipercor de Barcelona l¡¯atemptat m¨¦s sagnant de la seva hist¨°ria. 45 persones van patir ferides diverses i 21 m¨¦s van morir. Entre elles, la S¨ªlvia, de 12 anys; el Jordi, de nou, i la Merc¨¨, de 30.
?Aquest dimarts fa 25 anys de l¡¯atemptat i la xifra convida a escriure reportatges com aquest. Ara recordarem els protagonistes i els fets durant uns dies, per¨° els acabarem oblidant fins que tornem a passar per l¡¯avinguda Meridiana o fins que alguns dels quatre etarres de l¡¯escamot surtin de la pres¨® d¡¯aqu¨ª a poc temps. Als amics i familiars de les v¨ªctimes no els passa el mateix. Enrique Vicente t¨¦ ara 62 anys i N¨²ria Manzanares, 61. Fa un quart de segle que ETA els va matar els fills i un altre familiar, per¨° ells no ho obliden. Han acceptat la proposta de Quadern de tornar al lloc de l¡¯atemptat i conversar a la cafeteria d¡¯Hipercor, en un edifici annex, per explicar els records que els queden d¡¯aquell dia i com els va canviar la vida.
Els pares arriben acompanyats de Robert Manrique, alma mater durant molts anys, i encara ara, de les v¨ªctimes del terrorisme, quan cap partit ni instituci¨® es recordava d¡¯aquests ciutadans, quan condemnar el terrorisme en veu alta encara incomodava i acomplexava una part de la poblaci¨®. Alguns, fins i tot, van exculpar els terroristes i van atribuir la responsabilitat a la policia i els serveis de seguretat d¡¯Hipercor per no haver desallotjat els magatzems perqu¨¨ entre l¡¯av¨ªs de la col¡¤locaci¨® del cotxe bomba i l¡¯explosi¨® van passar 35 minuts i ETA va avisar tres vegades del cotxe bomba.
¡°Mira, aquell home era el cap de seguretat. Fixa-t¡¯hi la cara que fa. Ha passat molt de temps i encara est¨¤ fatal¡±, remarca Manrique. Les seves paraules amplifiquen la immensa tristor que es respira a la cafeteria on mantenim la conversa i les cares desencaixades que encara tenen en Robert i els pares.
L¡¯Enrique i la N¨²ria eren i s¨®n ¡°classe subalterna¡±, que cantaria Raimon. ¡°Homes i dones que estan treballant, als petits tallers, a casa o al camp¡±. En aquest cas, a Nous Barris. Ell, al taller de many¨¤; ella, com a mestressa d¡¯una perruqueria. El pare va saber l¡¯atemptat per la r¨¤dio envoltat d¡¯eines i es va inquietar perqu¨¨ sabia que la filla volia comprar-se el biquini. En no saber res dels nens, ni a casa de la sogra ni a l¡¯escola, se¡¯n va anar directe a Hipercor.
¡°All¨° era un guirigall de crits, plors i desconcert absolut¡±, explica. Al cap d¡¯uns minuts de preguntar a tothom va sentir el nom de Merc¨¨ Manzanares i el van enviar a l¡¯Hospital de la Vall d¡¯Hebron, d¡¯on el van derivar al Cl¨ªnic. Diuen que la realitat sempre supera la ficci¨®. Potser ¨¦s veritat, per¨° el que mai no podia pensar aquell home ¨¦s el tr¨¤ngol que li esperava i que ara recorda amb detalls.
El primer cad¨¤ver en identificar sense cap dubte va ser el de la cunyada. Llavors va preguntar pels dos fills. Al cap d¡¯uns minuts, li van portar un cos menut. ¡°S¨ª, era el Jordi¡±, explica amb els ulls humits. ¡°Tamb¨¦ tenim el cos d¡¯una jove¡±, el va advertir la infermera. Com es temia, era la S¨ªlvia. 25 anys despr¨¦s, el Vicente se segueix despertant a les nits amb aquelles imatges. La majoria de les v¨ªctimes van morir abrasades o asfixiades pels efectes dels 30 quilos d¡¯amonal i dels 100 litres de gasolina que contenia aquell male?t Ford Sierra de color blau que hi havia a la primera planta de l¡¯aparcament. L¡¯explosi¨® va obrir un sot de cinc metres de di¨¤metre al terra de l¡¯hipermercat.
Manrique tenia llavors 24 anys i en feia un que treballava a la carnisseria. Aquell dia li havia canviat el torn de tarda a un amic. Quan despatxava al mostrador va veure que ¡°s¡¯obria un cr¨¤ter¡±. ¡°Aquella olor de la carn socarrimada, la humana i l¡¯animal, no l¡¯he oblidada mai. La tinc incrustada¡±, diu. En el primer que va pensar va ser en el company de la carnisseria, a qui la c¨¤mera frigor¨ªfica el va blindar. Manrique va arribar com va poder a la sortida d¡¯emerg¨¨ncia amb una clienta, Asunci¨®n Espinosa, i un cop a l¡¯exterior els van ficar en un taxi i aix¨ª van arribar tots sols a l¡¯hospital.
¡°Jo no vaig voler veure els nens morts¡±, confessa la N¨²ria, la mare. L¡¯¨²ltima imatge que conserva de la S¨ªlvia ¨¦s el pet¨® que es van fer abans de marxar a comprar-se el banyador amb els diners a la m¨¤. Les tres morts, tan sobtades com impensables, podien haver enfonsat en vida la parella, per¨° no va ser aix¨ª. Mentre passaven els moments m¨¦s amargs de la seva exist¨¨ncia, un altre nad¨® estava de cam¨ª i ells no ho sabien. La N¨²ria esperava un tercer fill i ho va descobrir al cap d¡¯unes setmanes. ¡°No em venia la regla, per¨° amb el que estava passant ni me¡¯n vaig adonar¡±, diu la dona. Despr¨¦s del terrible cop de l¡¯atemptat, al gener de 1988 va n¨¦ixer l¡¯Enric i es van agafar de nou a la vida. ¡°Sort d¡¯ell. Si no, no s¨¦ qu¨¨ hauria estat de nosaltres¡±, admet la N¨²ria. ¡°Ens ha sortit un xaval molt maco¡±, apunta el pare tot cofoi.
Els experts asseguren que una part dels c¨¤ncers tenen el seu origen en una somatitzaci¨®. Aquesta relaci¨® causa-efecte t¨¦ una dif¨ªcil demostraci¨® cient¨ªfica, per¨° el cert ¨¦s que a l¡¯Enrique li van diagnosticar un tumor cerebral al 1992, quan no havien passat ni cinc anys de l¡¯atemptat. Li van extirpar despr¨¦s d¡¯una operaci¨® de risc, per¨° deu anys despr¨¦s es va reproduir. Els metges van preferir controlar-lo, per¨° ara fa uns mesos, el gener passat, els metges van fer un altre crit d¡¯alarma. El tumor havia crescut i s¡¯havia de treure. Al 2005, quan l¡¯Enrique acabava de fer 55 anys, li van donar la incapacitat absoluta. Des de llavors no s¡¯ent¨¦n la seva vida sense les visites als metges. Igual que la seva dona. Al 2000, amb 50 anys, tamb¨¦ li van recon¨¨ixer una incapacitat laboral absoluta per les seq¨¹eles de l¡¯atemptat. Per¨° malgrat tot, ho poden seguir explicant, no com ?lvaro Cabrerizo.
A aquest petit empresari ETA li va matar la seva dona (Mari Carmen, de 38 anys) i les seves dues filles (Susi, de 14, i S¨°nia, de 16). Per¨°, a m¨¦s, l¡¯onada expansiva de l¡¯atemptat, i l¡¯infortuni, es va estendre per la seva fam¨ªlia durant any. Massa coincid¨¨ncies per no parlar de la somatitzaci¨®. El pare de l¡¯?lvaro va morir d¡¯un cobriment de cor al cap de tres mesos d¡¯esclatar el cotxe bomba i la mare va desenvolupar una malaltia mental. Una germana va avortar al cap de poc temps de l¡¯atemptat i l¡¯home es va arru?nar com a empresari. Al final, Cabrerizo va marxar de Barcelona perqu¨¨ no podia suportar la pena de veure cr¨¦ixer les amigues de les seves filles. Dotze anys despr¨¦s de l¡¯atemptat va refer la seva vida amb una altra dona i van adoptar una nena colombiana que ja ha fet 19 anys, per¨° al cap de poc temps d¡¯iniciar-se la relaci¨®, ella va enterrar el fill, de 28 anys. Al final, la salut de Cabrerizo no va poder resistir tants cops. La tardor del 2006 tamb¨¦ li van detectar un c¨¤ncer de c¨°lon i despr¨¦s de lluitar un temps contra la malaltia va morir el 25 de febrer del 2010.
Malgrat el terrible patiment d¡¯aquest home, com el de l¡¯Enrique Vicente i la N¨²ria Manzanares, l¡¯Estat mai no els va recon¨¨ixer com a v¨ªctimes del ter-rorisme i a les sent¨¨ncies apareixen com a ¡°beneficiaris d¡¯indemnitzaci¨®¡±. Quan la llei s¡¯allunya tant del seny mai no hauria de ser llei, per¨° ho ¨¦s. Per contra, d¡¯altres persones que van sortir il¡¤leses de l¡¯atemptat s¨ª que tenen el reconeixement oficial de v¨ªctimes, nom¨¦s perqu¨¨ eren al lloc de l¡¯atemptat. En algun cas, fins i tot, s¡¯ha aconseguit una sent¨¨ncia reconeixent una invalidesa absoluta per les seq¨¹eles psicol¨°giques al cap dels anys.
Dit amb tot el respecte i molt gr¨¤ficament, Manrique les qualifica de ¡°v¨ªctimes de la tirita¡±. Parla amb coneixement de causa, perqu¨¨ ha anat a desenes de casaments, bateigs i comunions durant 25 anys i sap qui ¨¦s qui i com s¡¯ha comportat cadasc¨² en aquest temps. Per aix¨° no pot evitar indignar-se quan pensa que el dolor d¡¯alguns (com el de l¡¯Enrique Vicente, la N¨²ria Manzanares o l¡¯?lvaro Cabrerizo) mai no ha estat rescabalat i d¡¯altres s¡¯omplen la boca en defensa de les v¨ªctimes del terrorisme sense saber qu¨¨ significa.
L¡¯Enrique i la N¨²ria no han tornat a entrar a l¡¯Hipercor i sempre intenten no deixar el vehicle en un aparcament soterrani. Quan arriba el bon temps viuen a cavall entre la casa de Santa Perp¨¨tua de Mogoda que van comprar quan els nens eren petits, i l¡¯apartament a Blanes, amb barca de pescar i tot. ¡°Mira quina tonyina vam agafar l¡¯estiu passat¡±, diu, mentre ensenya el tel¨¨fon m¨°bil. ¡°Pesava m¨¦s de 30 quilos i sort del fill perqu¨¨, si no, jo sol no l¡¯hagu¨¦s tret¡±.
Botxins, v¨ªctimes i manicura
Un terrorista demana veure a la pres¨® un supervivent de l'atemptat.
La N¨²ria i l'Enrique no s'acaben de creure la fi d'ETA, per¨° confessen que els agradaria molt equivocar-se. Tot i aix¨ª, saben que no passaran gaire temps perqu¨¨ els terroristes recuperin la llibertat que ells no els desitgen, per¨° tamb¨¦ toquen de peus a terra. "Si aix¨° ¨¦s el que diu la llei i els jutges, doncs que es faci", confessen, amb aquella sinceritat de la gent "que no han cregut mai en frases solemnes".
Les penes centen¨¤ries que imposen els tribunals als etar-res en realitat queden redu?des a poc m¨¦s de 20 anys de pres¨®. 25, com a m¨¤xim, si no ¨¦s que s'aplica l'anomenada doctrina Parot per augmentar el temps d'estada entre reixes. El Codi Penal de 1996 va eradicar els beneficis penitenciaris i si els atemptats s¨®n a partir d'aquesta tarda, el terrorista pot passar fins a 40 anys a la pres¨®. ?s molt m¨¦s del que passen a pa?sos on hi ha establerta la cadena perp¨¨tua, per¨° poques vegades es recorda aquest mat¨ªs i s'opta per la demag¨°gia.
Lleis a banda, la realitat social ¨¦s diferent a la de fa uns anys. El perd¨®, la reconciliaci¨® i la sortida legal i/o pol¨ªtica haur¨¤ d¡¯arribar. Mentrestant, es van fent passes molt lentament. El 4 de maig del 2011, Robert Manrique va rebre una carta del terrorista Rafael Caride, datada el 27 de gener d¡¯aquell any en qu¨¨ l¡¯etarra reconeixia ¡°el dany i el patiment causat¡± i proclamava que no era ¡°insensible al dolor¡± que va provocar. Al final, li proposava una entrevista.
Manrique va consultar amb els fills i la dona i al final va decidir acceptar. D¡¯aix¨° en fa m¨¦s d¡¯un any i semblava que l¡¯encontre s¡¯havia oblidat. Fins que fa uns dies, la direcci¨® d¡¯Instituciona Penitenci¨¤ries va telefonar a Manrique i li va demanar que estigu¨¦s preparat per, en q¨¹esti¨® d¡¯hores, agafar un tren o un avi¨® i anar a la pres¨® on Caride compleix condemna. La trobada es podria produir aquest cap de setmana o el vinent, per¨° no se sap res del cert.
Manrique s'ha fet un tip de repetir que ell no ha demanat la trobada, per¨° que accepta veure's amb Caride. "Sobretot, per preguntar-li qu¨¨ feia un gallec com ell ficat a ETA amb un palent¨ª (Domingo Troiti?o) i una navarresa (Josefa Ernaga) venint a Catalunya a matar gent tot seguint les ordres d'un basc (Santi Potros) que vivia a Fran?a". Manrique tamb¨¦ t¨¦ clar que "mai no donar¨¦ la m¨¤ al terrorista que em va voler matar", ni tampoc compartir¨¤ taula amb Caride.
Amb tot, el recorda del judici del 2003 a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional guardant una postura respectuosa amb les v¨ªctimes. ¡°Tenia les mans creuades i la mirada caiguda mentre que Ernaga, per exemple, va aprofitar el judici per fer-se la manicura, com si no an¨¦s amb ella¡±, diu Manrique indignat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.