Art sonor sense tab¨²s

¡°Hist¨°ricament, Val¨¨ncia ha estat una ciutat molt vinculada a l¡¯art sonor i a les m¨²siques experimentals. En el seu moment, el capell¨¤ [Juan Garc¨ªa] Castillejo va ser un pioner de la m¨²sica electr¨°nica que va vaticinar moltes de les realitats que actualment veiem en festivals i discoteques. I ho va fer des de Val¨¨ncia, com Lloren? Barber, artista de prestigi internacional reconegud¨ªssim, que durant anys les institucions s¡¯han encarregat de menystenir. Tamb¨¦ ha estat important el paper exercit per Gregorio Jim¨¦nez en l¡¯AMEE (Associaci¨® de M¨²sics Electroac¨²stics d¡¯Espanya) i les aportacions de Josep Llu¨ªs Galiana en el Club Diario Levante, dos focus de producci¨® experimental local previs a aquest auge¡±. Parla Edu Comelles, component del que pot definir-se, sense por, com la nova onada de m¨²sica experimental valenciana. Una escena poli¨¨drica i complexa en qu¨¨ caben moltes possibilitats, i que durant els ¨²ltims tres anys ha anat constituint un espai com¨², amb una pres¨¨ncia notable en els circuits culturals alternatius de la ciutat. Composta per m¨²sics de proced¨¨ncies diverses i de distintes generacions, s¡¯alimenta tant d¡¯estudiants de la Facultat de Belles Arts (on s¨®n professors dos dels seus membres clau, Bartolom¨¦ Ferrando i Miguel Molina) com d¡¯academicistes o de m¨²sics procedents del rock. Remi Carreres pertany a aquesta ¨²ltima categoria. Als 80 va ser membre fundador de grups com ara Glamour i Comit¨¦ Cisne. Hui opera amb distints pseud¨°nims (Jean Montag, A Quiet Monday, A Quiet Norway) en qu¨¨ el nexe com¨² s¨®n sempre les composicions abstractes. ¡°?s una manera diferent d¡¯abordar la m¨²sica en qu¨¨ la forma ¨¦s part del missatge", explica Carreres. "Ac¨ª no hi ha els clix¨¦s del rock, que com a estil s¡¯ha convertit en un estereotip en qu¨¨ ja no trobe el meu lloc¡±. Al contrari, el corrent musical en qu¨¨ ara treballa activament Carreres s¨ª que sembla haver trobat el seu lloc a la ciutat.

Funcionant al marge de qualsevol tipus de subvenci¨® p¨²blica i sense cap ajuda privada, la m¨²sica experimental valenciana existeix i se sustenta gr¨¤cies a noms com els d¡¯Avelino Saavedra, Ferrer Molina, Mart¨ª Guill¨¦n, Alozeau (¨¤lies de Josu¨¦ Coloma), Truna (¨¤lies d¡¯Andr¨¦s Blasco) i grups com ara Cuneta (d¡¯Aiora) o Traummaschine (d¡¯Alacant). El circuit es compon de sales com La Cl¨ªnica Mundana, Plut¨®n, Magatzems i qualsevol bar, teatre, galeria d¡¯art o associaci¨® cultural distribu?ts entre els barris de Russafa i el Carme. ¡°Hi ha gent amb idees i projectes", comenta Carreres, "i llocs on mostrar-los al p¨²blic. Aquest tipus de m¨²sica no t¨¦ els problemes infraestructurals del rock. L¡¯autogesti¨® ¨¦s el model de negoci i la difusi¨® es fa per mitj¨¤ de les xarxes socials¡±. Una f¨®rmula senzilla per a una m¨²sica que potser continuar¨¤ sent considerada com quelcom d¡¯impenetrable. ¡°Jo crec", explica Josu¨¦ Coloma, "que molta gent no ha tingut l¡¯oportunitat d¡¯escoltar-la, potser per falta de distribuci¨®, de difusi¨®, o simplement per falta de costum¡±. Comelles ¨¦s m¨¦s contundent respecte dels prejudicis que planen al voltant de la m¨²sica abstracta: ¡°Els tab¨²s els tenen els m¨²sics convencionals que no s¡¯atreveixen a desafinar amb la guitarra ni a tallar les cordes amb unes tisores o a tocar la guitarra amb un tornav¨ªs. En definitiva, que no s¡¯atreveixen a eixir del llenguatge apr¨¦s, i aix¨°, per a mi, ¨¦s tenir tab¨²s¡±. La llibertat ¨¦s una de les claus en aquesta escena. Llibertat per a crear sense estar subjectes ni al ritme ni a la melodia, i encara menys a les convencions que imposa un estil concret.

L¡¯Orquesta Mundana ¨¦s un altre fruit d¡¯aquesta abs¨¨ncia de cotilles. Funciona des del 2009 amb uns membres fixos que fluctuen depenent de l¡¯ocasi¨® (Saavedra, Coloma, Carreres, Comelles, Antonio S¨¢nchez) i que, al seu torn, estan oberts a la participaci¨® d¡¯altres m¨²sics i no-m¨²sics. No fa molt de temps van actuar al Museu Nacional Centre d¡¯Art Reina Sofia, de Madrid, on se¡¯ls van unir artistes afins, com ara Jos¨¦ Antonio Nieto, exmembre d¡¯Alphaville i d¡¯Esclarecidos, el treball del qual, com a Pangea, li ha proporcionat prestigi internacional en aquest camp. L¡¯OM treballa en l¡¯¨¤mbit de la improvisaci¨® lliure i, com diu Coloma, ¡°qualsevol persona que toque qualsevol cosa pot tocar amb nosaltres sense problemes. Nom¨¦s ens ho ha de fer saber¡±. La mescla generacional ¨¦s una altra de les caracter¨ªstiques d¡¯aquest col¡¤lectiu. Com explica Comelles, ¡°gaireb¨¦ tothom ha ent¨¦s que hi ha una manera de fer les coses que ens distingeix, i potser ¨¦s aquesta horitzontalitat el que fa que artistes del nivell de Lloren? Barber col¡¤labore amb grups redu?ts de joves formats uns mesos abans¡±. Barber, que Carreres defineix com a ¡°element legitimador¡± de l¡¯escena, es va acostar als espais en qu¨¨ opera aquesta alian?a multigeneracional. ¡°No s¡¯hi va acostar en actitud de pare ni com una estrela. Ens va escoltar, va opinar. Se¡¯l notava content de veure que ja no est¨¤ tan sol, que hi ha m¨¦s gent empenyent en la mateixa direcci¨®¡±. Va convidar alguns d¡¯aquests m¨²sics a participar en el seu festival ¡°Nits d¡¯Aielo i Art¡±, b¨¦ usant algun dels seus punts de trobada, b¨¦ col¡¤laborant en l¡¯escenari o triant composicions perqu¨¨ sonaren en els altaveus instal¡¤lats al metro de Colom. Amb tot, ac¨ª no es parla de mentors ni mecenes. La vinculaci¨® que proporciona Internet entre artistes semblants ¨¦s, segons Comelles, tan immediata que els referents solen ser els companys mateixos.

¡°Val¨¨ncia", afirma Coloma, "¨¦s, en principi, una ciutat culturalment morta"

Encara que la m¨²sica experimental, en general, molt poques vegades ¨¦s af¨ª a missatges pol¨ªtics, la manera com funcionen els m¨²sics valencians d¡¯aquesta escena s¨ª que t¨¦ una mentalitat concreta. ¡°Una mentalitat implicada i conscient", afirma Comelles. "Tota la nostra manera de treballar, el sistema de distribuci¨® de la m¨²sica per mitj¨¤ de segells virtuals de desc¨¤rrega lliure, es basa en una filosofia de compartir, i aquesta actitud en si mateix ¨¦s una actitud pol¨ªtica. Com ho ¨¦s el fet d¡¯establir un node d¡¯activitats en un espai autogestionat, al marge de l¡¯economia de mercat¡±. Coloma creu que potser les connotacions pol¨ªtiques d¡¯aquest col¡¤lectiu tenen m¨¦s a veure amb el fet de no portar-se b¨¦ amb all¨° que est¨¤ establit. ¡°Busquem nous tipus de llenguatge, mentre que all¨° que est¨¤ establit busca la conservaci¨®¡±. Potser aquesta escena reflecteix all¨° que fan moltes altres opcions en aquesta ¨¨poca de crisi, canvis i transicions: que hi ha alternatives possibles a les formes i als canals art¨ªstics oficials, encara que uns quants eren inimaginable fa tres anys. En el cas de l¡¯escena experimental valenciana, ¨¦s una realitat en constant moviment i creixement, els components de la qual s¨®n admirats i, fins i tot, envejats pels de Madrid i Barcelona. ¡°Val¨¨ncia", afirma Coloma, "¨¦s, en principi, una ciutat culturalment morta. Aquest estat de par¨¤lisi fa que uns quants ens posem a fer coses. No canvia el to general, que continua sent horrible, per¨° almenys aix¨° aglutina gent amb interessos comuns¡±. ¡°Aquesta activitat fervent", raona, d¡¯altra banda, Comelles, "s¡¯explica en un entorn d¡¯esclafament cultural, de desafecci¨® i desenteniment de la ciutadania respecte de la cultura institucional. En un territori com Val¨¨ncia, on la cultura pagada amb diners p¨²blics ¨¦s vergonyosa o inexistent, la cultura de base, creada en locals menuts, sense pressupostos ni pretensions, per¨° amb molta il¡¤lusi¨®, ¨¦s la cultura que emergeix. I ja se sap: en situacions extremes la creativitat aflora i resplendeix. Estem omplint un buit que l¡¯esfera p¨²blica no ha omplit mai¡±.