De la naturalesa dels mercats

Uns quaranta anys despr¨¦s d¡¯aquella crisi del petroli, ens continua afectant aquesta altra les fosques causes de la qual s¡¯atribueixen als mercats. La crisi del petroli tenia rostres, la dels mercats, no. L¡¯origen de la crisi dels 70 se situa pr¨¨viament en la guerra del Yom Kippur i en la decisi¨® posterior dels pa?sos ¨¤rabs productors de petroli d¡¯augmentar considerablement el preu del cru; l¡¯origen de la crisi actual ¨¦s aix¨ª, m¨¦s vol¨¤til, molt variat i, fins i tot, localista; la bambolla immobili¨¤ria ¨¦s molt nostrada, encara que tamb¨¦ n¡¯hi haja en altres bandes. La crisi energ¨¨tica tenia rostres de pol¨ªtics, de militars, d¡¯aprofitats, de beneficiaris; no obstant aix¨°, la crisi actual no t¨¦ rostres. I ¨¦s en aquest punt que l¡¯artista pl¨¤stic i l¡¯escriptor hi entren de ple i en estat d¡¯alerta. Els que se situen en el moll de l¡¯os, ¨¦s a dir, els financers, els mandataris, els banquers, els malandrins, els economistes, els manipuladors, parlen dels mercats, per¨° cap ni un no sap, o no vol o no pot dir, qui i com s¨®n aquests, i encara menys on estan i on s¡¯allotgen. Potser, murmuren que s¨®n vora?os, malvats i intransigents, i mentre ho murmuren es mostren espantats, o ho fingeixen. Per¨° ¨¦s cert que cap fantasma no recorre Europa. A Europa nom¨¦s la recorre, i fent sobresalts i revessos, una colla de mercats insolents i altius que hi han clavat queixalada i que no hi ha qui els en fa?a soltar-la. Davant de tant d¡¯enigma o ocultaci¨®, aneu a saber, no es pot mostrar indifer¨¨ncia, i encara menys els qui s¨®n capa?os de fer fabulaci¨®, els qui coneixen d¡¯ofici com aventurar-se per aquests territoris tan ferms com evanescents, dep¨¦n. El prosista, el poeta, el dibuixant, el pl¨¤stic poden fer totes les perquisicions, interpel?lacions o indagacions que creguen oportunes abans de procedir a relatar-nos i, fins i tot, a descriure¡¯ns qu¨¨ i com s¨®n aquests mercats que tant atemoreixen els negociants i els mediadors. Els mercats s¨®n alts o xaparros?, obesos o encartonats de cobd¨ªcia?, severs o burlaners?, llenguallargs o parcs de paraula? I tantes altres coses de les quals amb prou faenes sabem que la voracitat ¨¦s un dels seus principis inamovibles, i que tenen la mateixa naturalesa del desastre. Els mercats, per¨°, tenen vida pr¨°pia? ¡°I tant que s¨ª. Vida pr¨°pia, encara que molt secreta, molt¡±. La resposta la va donar un narrador d¡¯imaginaci¨® desbordant, tot i que molt fina. I aquesta resposta, segons va declarar als mitjans, amb una ironia bastant sospitosa, no era res m¨¦s que el resultat de les seues investigacions i comprovacions despr¨¦s d¡¯un viatge per un mapa d¡¯illes propi de les novel?les de ficci¨®. En veritat, desconcerten els seus textos per l¡¯objectivitat i la precisi¨® que comuniquen. I potser aquesta invenci¨® d¡¯una pretesa realitat ¨¦s el segell del seu talent creatiu. La seua hist¨°ria ens informa de la manera com uns homes i dones ben poderosos, d¡¯identitat molt comuna i inadvertida, domiciliats en llocs tan remots com bells, i ben protegits, es desentenen de les seues mis¨¨ries, perversions i instints m¨¦s immunds i les encolomen a uns ens tenebrosos anomenats mercats. Ordenen als governs, a les corporacions i a les financeres que cuiden els seus mercats i es lliuren a la innoc¨¨ncia. Mai no en sabran les v¨ªctimes ni els sicaris.