L¡¯erosi¨®

En Confessi¨®, Tolstoi, un Tolstoi vell, al cim de la fama, ric, l¨²cid i foll alhora, explica apassionat la seua conversi¨®. Segons escriu, la recuperaci¨® de la creen?a en D¨¦u el salva d¡¯un desencant per la vida que l¡¯havia fet pensar reiteradament en el su?cidi. Tolstoi no torna a D¨¦u mitjan?ant la ra¨® ni l¡¯estudi, ans al contrari: obstinades indagacions i reflexions el porten a estar ¡°plenament conven?ut de la impossibilitat de demostrar l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u¡±. Tanmateix, diu: ¡°M¡¯hauria matat fa molt si no haguera tingut la vaga esperan?a de trobar-lo. Solament visc plenament quan el sent i el busque. Aleshores, qu¨¨ continue buscant encara? Con¨¦ixer D¨¦u i viure s¨®n la mateixa cosa: Ell ¨¦s la vida¡±. I arriba aix¨ª al cl¨ªmax de la seua recerca: ¡°Amb m¨¦s for?a que mai, una llum brill¨¤ dins i fora de mi, i aquella llum no m¡¯ha abandonat des d¡¯aleshores¡±. El problema, Tolstoi el troba en les religions, havent ¡°observat la negaci¨® menyspreable que un cat¨°lic mostra envers un ortodox i un protestant, un ortodox envers un cat¨°lic i un protestant, i un protestant envers els altres dos¡±. ¡°Jo buscava la fe, la for?a de la vida, mentre que ells buscaven el millor mitj¨¤ per a complir certes obligacions humanes davant dels homes¡±. Tolstoi descriu el mal geni que gasten les religions, mentre prediquen l¡¯amor, amb qui no fa servir els mateixos s¨ªmbols externs ni les mateixes paraules que cadascuna d¡¯aquestes professa. Foguera, pres¨®, rebuig¡­ Viol¨¨ncia. El contrari d¡¯all¨° que, per a ell, representa D¨¦u. La decepci¨® de Tolstoi davant dels ¡°millors representants¡± de cada religi¨®, amb qui s¡¯entrevista o a qui llig, em fa pensar en molta gent no religiosa que un dia tingu¨¦ una fe, uns ideals, i que acab¨¤ fent el contrari d¡¯all¨° que creia. Qui no coneix un pol¨ªtic que haja fet carrera i no haja experimentat aquesta transformaci¨®? L¡¯erosi¨® comen?a des que l¡¯individu que vol millorar el m¨®n entra en un partit. Per a tindre protagonisme dins del partit, cal comprometre¡¯s amb un dels corrents interns, competir, a fi d¡¯arribar a ocupar un c¨¤rrec que permeta prendre decisions. Assolit el c¨¤rrec en el partit, cal actuar de cara a la societat, actuaci¨® totalment condicionada, en una democr¨¤cia, pels resultats electorals: si vols canviar la societat des de dins, primer de tot cal aconseguir el nombre m¨¦s gran de vots. I com s¡¯aconsegueixen, els vots? Un colp d¡¯ull a les campanyes electorals i als resultats revela que guanya qui fa el pallasso, qui menteix, qui practica el populisme. Si el nostre individu aspira a un c¨¤rrec que li permeta incidir en la societat ha de fer, segurament, el contrari d¡¯all¨° que el va moure envers la pol¨ªtica. Despr¨¦s hi ha les temptacions de la vanitat i la corrupci¨®, tan a m¨¤ des d¡¯un c¨¤rrec p¨²blic. I qu¨¨ conserva l¡¯individu, per fi encimbellat, d¡¯aquella ¨¤nsia per millorar el m¨®n? Poc, o gens. L¡¯individu transformador ha sigut transformat. Nom¨¦s alg¨² tan foll ¡ªi tan l¨²cid¡ª com Tolstoi pot, des del cim de l¡¯¨¨xit, mantindre uns ideals nobles.