Setge al rigor i al gaudi

La traject¨°ria de Vicent Alonso ¨¦s singular. De formaci¨® filos¨°fica, human¨ªstica, es dedic¨¤ prou aviat a l¡¯ensenyament de la literatura catalana a la Universitat de Val¨¨ncia, on es va decantar ¨Cencara que nom¨¦s- a ensenyar narrativa des d¡¯una ¨°rbita formal, en el marc de la narratologia, sempre bastant preocupat per la literalitat com a factor clau de definici¨® del que ¨¦s la literatura. Siga com es vulga, a partir d¡¯un moment determinat es va fer perceptible una transformaci¨® important i el costat m¨¦s human¨ªstic comen?¨¤ a surar en la seua mirada: es posa de manifest la idea que la literatura ¨¦s una via important de coneixement d¡¯un mateix i del m¨®n, i no t¨¦ perqu¨¨ estar barallada amb altres camins d¡¯explorar la realitat, com pot ser el cient¨ªfic o el filos¨°fic. M¨¦s aviat, no hi ha cap ra¨® que els obligue a vigilar-se amb les ungles afilades, m¨¦s aviat s¨®n talaies que es poden complementar ja que pertanyen a ¨¤mbits diferents del coneixement i no hi ha motius objectius per fer-se la guitza m¨²tuament.

?s f¨¤cil pensar que la conflu¨¨ncia d¡¯interessos en Vicent Alonso es manifestara i es consolidara a partir del moment en qu¨¨ l¡¯autor valenci¨¤ s¡¯entest¨¤ en transvasar l¡¯univers de Michel de Montaigne, que t¨¦ com a exemple llampant els Assaigs, a un ¡°catal¨¤ matisadament valenci¨¤¡±, aventura que conclou ara amb el Diari de Viatge que Montaige va fer a Roma per tal que el Vatic¨¤ li donara els vist i plau als seus raonaments. El Diari no t¨¦ el valor literari dels Assaigs, per¨° t¨¦ un gran valor hist¨°ric, ja que va ser planejat per reflectir els moviments de la ruta, les formes vida de cada poblaci¨® que visitaven, les diferents maneres de viure el sentiment religi¨®s que es trobaven al llarg de l¡¯itinirari que feren. Al mateix temps, el diari detalla l¡¯evoluci¨® del malaltia que patia Montaigne, els banys que feia, l¡¯aigua que bevia, els c¨°lic que patia i pedres que expulsava... Tot plegat, l¡¯experi¨¨ncia acumulada va a dur a pensar Montaigne que l¡¯experi¨¨ncia ¨¦s una de les fonts del coneixement, fet que determinar¨¤ la perspectiva del darrer llibre dels Assaigs, sense dubte el millor i el m¨¦s actual. El Diari de viatge va encap?alat per un estudi, al meu entendre, molt complet de Vicent Alonso i on troben els punts m¨¦s importants que planteja el text i el seu efecte en la obra posterior, bastii com un di¨¤leg fecund amb els estudiosos m¨¦s representatius del text.

L¡¯amplitud d¡¯afanys segurament comen?¨¤ a ¡°visualitzar-se¡± en el Trajecte circular i en els articles que comen¨¤ a generar Vicent Alonso i es publicaren fonamentalment a l¡®Avui, Car¨¤cters i El Pa¨ªs. El lector els podr¨¤ trobar reunits ara en el llibre que comentem: A manera de tasc¨®, que recull papers publicats dels 1992 fins a 2010, i on trobara una amplia gamma d¡¯afanys, d¡¯autors i llibres, Molts dels quals procedeixen d¡¯altres literatures, d¡¯ara i d¡¯altres temps. L¡¯autor ¨¦s poeta, per¨° es un degustador refinat de les diverses modalitats narratives. Ac¨ª mostra tirada, entre altres, per una literatura de subtileses, que sota la futilitat aflora la complexitat psicol¨°gica dels humans. Em venen a la mem¨°ria Rodoreda, Manfield, Cheever, Roth, Maxwell. Tamb¨¦ l¡¯atruen les propostes basades en la mem¨°ria o amb un fort comprom¨ªs, per¨° revestides amb un fort treball literari; Tabucci, Carme Riera, Chirbes, Sebald.. La llista d¡¯autors es llarga i no falten t¨ªtol i autors que aporten potencia, personalitat o joves en¨¨rgics o arriscats. L¡¯obra ¨¦s tamb¨¦ un di¨¤leg constant amb altres generes: el cinema, la m¨²sica i i la pintura.

L¡¯autor al pr¨°leg s¡¯afanya a bandejar l¡¯etiqueta de cr¨ªtic. Pel tipus de lectura que exerceix. No li ho anem a discutir: l¡¯autor sempre t¨¦ ra¨® i, a m¨¦s, en t¨¦ motius. No li interessa dissenyar mapes d¡¯una literatura, ni vol exhaurir cap q¨¹esti¨®. Vol anar per lliure: moure¡¯s per motius personals sense la tirania de l¡¯actualitat. En aquesta din¨¤mica, sovint es veu escrivint perqu¨¨ algun llibre l¡¯empeny a fer-ho. ?s el joc del di¨¤leg. Amb aquests punts de partida, l¡¯autor renuncia sovint a projectar una mirada global d¡¯un llibre i es centra en un aspecte, un problema o en una seq¨¹¨¨ncia, etc.

L¡¯autor ¨¦s poeta, per¨° es un degustador refinat de les diverses modalitats narratives

Hi ha comentaristes que s¡¯admiren i hi ha a comentaris que de vegades tens la necessitat de dir-los gr¨¤cies perqu¨¨ fugen de postures marcades, escapen de visions c¨°modes i miren d'aportar una perspectiva no sempre habitual, i extrauen els m¨¤xims matisos per comprendre. Aix¨° es percep en el cas de la pol¨¨mica que fa una anys es va produir sobre Carner. Veiem un Alonso sempre encuriosit, atent, disposat a revisar idees que fa deu o vint anys eren ¨²tils per¨° a hores d¡¯ara potser caldria revisar-les per evitar que congelen temptatives de llenguatges valentes i visions agosarades. I, m¨¦s encara en una literatura com la nostra, obsedida de viure a la defensiva, que ¨¦s una forma com una altra de tancar els ulls a les excitacions que duen les tempestes del present.

La lectura dels papers del llibre ens ofereix idees de llarg abastat que cal consignar ara i ac¨ª. D¡¯entrada, una obertura mental imprescindible a fi de gaudir de tots els replecs i reptes est¨¨tics i de pensament. De fet, per a Vicent, la poesia, la literatura, s¨®n formes importants de coneixement i tamb¨¦ de pensament; per tant, ¨¦s di¨¤leg constant i obert a altres autors i arts. L¡¯important ¨¦s no caure en radicalismes desbocats en negacions sense trellat. All¨° rellevant ¨¦s que la literatura s¡¯amere de vida, de sentits, que no la defuja, ho fa?a des de la mirada est¨¨tica que siga, per¨° que hi haja vida, la que siga. En altres moments es posiciona contra visions reduccionistes que veuen v¨¤lida nom¨¦s l¡¯actualitat estricta i menyspreen tot all¨° que t¨¦ a veure amb la tradici¨®. La defensa de la tradici¨® no es basa en la mitificaci¨®, sin¨® en la urg¨¨ncia de travessar fronteres ¨Cmentals- i exercir l¡¯empatia cap a l¡¯altre, en aprendre del contrast... Ac¨ª trobem els plats forts, per¨° Alonso tamb¨¦ defensa sovint l¡¯emoci¨® pura a partir dels detalls, de la sensibilitat d'una escena, d¡¯una seq¨¹¨¨ncia, de la for?a d¡¯un detall de la realitat convertit en explosi¨® est¨¨tica.

A manera de tasc¨® ¨¦s moltes m¨¦s coses de les dites ac¨ª, per¨° crec que el que hem dit ¨¦s suficient per comprendre l¡¯amplitud de mires que proposa el llibre, escrit amb prosa de voluntat liter¨¤ria, amb arguments n¨ªtids i s¨°lids, i pensat amb una mirada apassionada i reticent alhora. ?s un llibre i una aportaci¨® important en la nostra petita, per¨° ja s¨°lida hist¨°ria de llibres dedicats a la reflexi¨® sobre la literatura i la viv¨¨ncia est¨¨tica.