Causes i efectes

Dissabte passat arribava finalment el tan temut com previsible rescat del sistema financer espanyol. De la mesura en si, poc se¡¯n pot dir, perqu¨¨ posar-se a discutir la conveni¨¨ncia o no d¡¯una necessitat ¨¦s perdre el temps. Naturalment, podem parlar de com s¡¯ha arribat ac¨ª; com el que era fa dos anys un dels sistemes bancaris m¨¦s s¨°lids del m¨®n (Zapatero dixit, se¡¯n recorden?) se n¡¯ha anat avall fins al punt que ha calgut dur-lo a urg¨¨ncies, cames ajudeu-me, perqu¨¨ la infecci¨® no s¡¯estenguera a tot Europa, posara fora de combat l¡¯euro i fins i tot afonara les possibilitats de reelecci¨® de Barak Obama (el president del pa¨ªs m¨¦s poder¨®s del m¨®n ja ho sugger¨ª l¡¯altre dia, amb l¨°gica preocupaci¨®: el crack bancari espanyol afecta negativament els negocis de Milwaukee, i ac¨ª Milwaukee ¨¦s una figura de llenguatge, perqu¨¨ tot, l¡¯Am¨¨rica profunda inclosa, est¨¤ interconnectat).

Algun dia ens n¡¯explicaran els detalls, o els esbrinarem, per¨° les l¨ªnies generals d¡¯aquest desastre estan prou clares, i no cal tornar a subratllar-les. ?s trist, amb tot, que el govern de l¡®Estat haja insistit tant perqu¨¨ Fern¨¢ndez Ord¨®?ez o Rodrigo Rato no ens contaren la seua versi¨® dels fets, que sens dubte hauria sigut interessant. Encara que ja ens podem fer el c¨¤rrec de com ha anat la supervisi¨® de les nostres entitats financeres. Quan una professora de ballet sense cap coneixement d¡¯economia arriba a formar part del nucli de decisi¨® d¡¯una caixa important, el que se¡¯n pot seguir, m¨¦s que El llac dels cignes, pot ser una versi¨® orquestral de El gran macabre. I en aix¨° estem.

El fet ¨¦s que hi ha aspectes d¡¯aquest rescat que no poden passar sense comentari. El primer, l¡¯actitud contradict¨°ria d¡¯un govern que porta mesos sense tocar vores. Fa la impressi¨® que haurien volgut fer passar el rescat com una imposici¨® dels homes de negre de Brussel¡¤les. En tota mala not¨ªcia ha d¡¯haver-hi un ro¨ª, i els hauria encantat que aquest f¨®ra estranger. Per¨° el personal de Brussel¡¤les t¨¦ prou sentit de les formes (qualitat que el govern espanyol es veu que no t¨¦ en compte) per a no donar una ajuda a qui no la demana. El rescat del sistema financer espanyol ¨¦s aix¨°, una ajuda de molts milions d¡¯euros a un inter¨¦s baix que s¡¯haurien pogut utilitzar a fomentar inversions profitoses i que ha calgut desviar ac¨ª per a evitar mals majors. Vendre com una imposici¨® el que no podia ser m¨¦s que una petici¨® d¡¯auxili era una estrat¨¨gia delirant. Naturalment, tant la UE com el Banc Central Europeu, com Obama i tutti quanti, han pressionat perqu¨¨ els nostres governants s¡¯engoliren d¡¯una vegada el seu orgull de conquistadors toreros i feren la petici¨®. Per¨° l¡¯han haguda de fer. La sempiterna creguderia que es gasten els qui ens manen nom¨¦s ha retardat ¨Ci empitjorat- el que ja era inevitable.

De moment, els valencians podem entretindre¡¯ns considerant la nostra aportaci¨®

En el cap¨ªtol de les puerilitats, qui s¡¯ha emportat la palma ha sigut el president del govern, l¡¯endem¨¤ de la intervenci¨®, quan va declarar, tot fulero, que havia sigut ell, ni m¨¦s ni menys, qui havia pressionat la Uni¨® Europea (si no pots canviar la realitat, digues que la fas tu), i que no hi ha cap rescat, sin¨® una l¨ªnia de pr¨¦stecs tous que no afectar¨¤ l¡¯estat de cap manera. I despr¨¦s de posar els punts sobre les is, se¡¯n va anar tan desvanit a veure el futbol. Per descomptat, tota la premsa internacional de l¡¯endem¨¤ n¡¯anava plena, i al senyor Rajoy li han dit de tot menys bonic, com ¨¦s de f¨¤cil comprovaci¨®, mentre el ministre de finances alemany, Wolfgang Sch?uble, es prenia la mol¨¨stia de recordar que una troika de membres de la Uni¨® Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu s¡¯encarregar¨¤ de supervisar el bon ¨²s de l¡¯ajuda ¨Ci encara sort- i, de pas, que l¡¯Estat complesca tots els seus compromissos, que en s¨®n molts i pesats. Li¡¯n podem dir tomaca, si volem, per¨° ¨¦s una intervenci¨®.

Tot aix¨°, ja veurem com acaba. De moment, els valencians podem entretindre¡¯ns considerant la nostra aportaci¨®. Al capdavall, Bancaixa ¨Cper posar un exemple- es dedic¨¤ durant anys a finan?ar totes les desficaciades aventures de Zaplana i de Camps i a acumular deutes t¨°xics al dictat amb aquella alegria. Per all¨° de la concatenaci¨® de causes i efectes, que se¡¯n diu, el forat de Bancaixa contribu¨ª decisivament al de Bankia, i aquest a destapar el desastre financer espanyol, cosa que ha fet tremolar l¡¯euro i fins i tot ha inquietat els votants de Milwaukee, per a desesperaci¨® del pobre Obama, que podria perdre unes eleccions perqu¨¨ ni Val¨¨ncia ni Espanya ni Europa van b¨¦. ?s a dir, que els valencians ¨Cper aquiesc¨¨ncia o per omissi¨®- hem contribu?t bona cosa a fer del m¨®n un lloc ple d¡¯emocions, sobretot per als parats d¡¯ara i del futur. En podem presumir. Comptem, en primera l¨ªnia, entre els artistes de la falla.