Jordi Borja: ¡°Hem resistit poc a l¡¯especulaci¨®¡±

La ciutat va ser per a mi el carrer¡±. Aix¨ª obre l¡¯urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) la ¡°fascinant¡± autobiografia intel¡¤lectual i pol¨ªtica de 300 p¨¤gines que, copiant a M¨¤xim Gorki el t¨ªtol de Les meves universitats, ha escrit com a ¡°treball complementari¡± de la seva tesi doctoral Revoluci¨®n urbana y derechos ciudadanos: claves para interpretar las contradicciones de la ciudad actual. Les 300 p¨¤gines autobiogr¨¤fiques, m¨¦s les 533 de la tesi pr¨°piament dita, les va defensar el 31 de maig en una atape?da aula magna de la Facultat de Geografia i Hist¨°ria de la Universitat de Barcelona (UB), amb el soci¨°leg Manuel Castells, l¡¯enginyer Manuel Herce i la ge¨°grafa Isabel Pujadas al tribunal. De Castells ¨¦s l¡¯adjectiu ¡°fascinant¡± per a una autobiografia que el director acad¨¨mic de Borja, el ge¨°graf Horacio Capel, va recomanar publicar amb m¨¦s ¨¨mfasi que la pr¨°pia tesi, q¨¹estionada pel tribunal en alguns punts per¨° elogiada com a ¡°¨²nica i diferent¡± (Pujadas) i ¡°d¡¯erudici¨® insultant¡± (Herce), i qualificada aix¨ª per Castells: ¡°?s l¡¯estudi urb¨¤ m¨¦s important del que tinc coneixement¡±.

?¡°Ha estat una coincid¨¨ncia que presenti la tesi doctoral a l¡¯edat de la jubilaci¨®¡±, explica Borja, amb 71 anys fets dilluns pas-sat. ¡°Per¨° ni penso deixar la universitat ni ¨¦s casualitat fer la tesi al final de la meva carrera acad¨¨mica i professional, molt vinculada a l¡¯activitat pol¨ªtica¡±. Ho aclareix qui es va afiliar al PSUC el 1960; l¡¯ide¨°leg de Bandera Roja i del moviment ciutad¨¤ dels anys 70; el diputat i tinent d¡¯alcalde eurocomunista a la Barcelona dels 80; el pare dels districtes de la ciutat i l¡¯ambaixador independent del PSC a qui Pasqual Maragall va fer difondre un model Barcelona que Borja admet avui en crisi des de mitjan dels 90, quan ell va deixar la pol¨ªtica.

Descartat un honoris causa que no li feia el pes, Capel va emp¨¨nyer Borja a fer una tesi doctoral que tamb¨¦ volien la UAB i la UPF. ?s aix¨ª com l¡¯urbanista que el 2000 va entroncar l¡¯activitat professional amb l¡¯acad¨¨mica (UB, Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya i, des del 2006, Universitat Oberta de Catalunya) culmina una traject¨°ria iniciada el 1958 fent agitaci¨® a la UB (on no va acabar Dret per dues assignatures); seguida a l¡¯exili parisenc de la Sorbona entre el 1962 i el 1968 (s¡¯hi va predoctorar en sociologia urbana) i represa aquell any a Barcelona a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura i a la UB, primer, i a la Aut¨°noma, fins al 1983.

¡°La universitat sempre ha estat present a la meva vida¡±, recalca qui ha passat per campus d¡¯arreu d¡¯Europa i Am¨¨rica. Per¨° defensa que all¨° m¨¦s ¨²til en ci¨¨ncies socials s¡¯apr¨¨n fora de les aules, viatjant, a barris i ciutats, amb els moviments socials i a l¡¯activitat pol¨ªtica. I llegint molt. Ho resumeix una viv¨¨ncia que hauria de ser a les mem¨°ries: ¡°A primers dels 70, despr¨¦s d¡¯una detenci¨® que em va costar dos mesos de pres¨®, se¡¯m va presentar un alumne d¡¯uns 40 anys, can¨®s, que vaig recon¨¨ixer com un dels membres de la Brigada Social que corrien per Jefatura quan m¡¯interrogaven. Jo examinava amb treballs i ell volia justificar un suspens adduint que havia estat ¡®molt ocupat¡¯. ¡®Doncs millor que no treballi tant¡¯, li vaig dir. I li vaig manar fer a l¡¯estiu un treball sobre tres llibres de Marx¡±.

Precisament un marxisme no dogm¨¤tic impregna la tesi de Borja, que se sorpr¨¨n de repescar i ordenar unes idees ¡°sobre el conflicte capital-treball al territori urb¨¤¡± que ja havia teoritzat als anys 60. ¡°La ciutat ¨¦s un mecanisme d¡¯acumulaci¨® de capital per a uns i de despossessi¨® per a d¡¯altres, per¨° tamb¨¦ proporciona un salari indirecte en forma de serveis, equipaments i espai p¨²blic. Per aix¨° ¨¦s potencialment un ¨¤mbit de la lluita de classes, on un poder p¨²blic amb una base social forta pot aturar el capital especulatiu¡±, explica posant d¡¯exemple la Barcelona de la transici¨®. Borja subscriu el que Capel va dir en glosar la tesi: ¡°La democr¨¤cia est¨¤ en joc en l¡¯¨¤mbit local¡±. I cita el ge¨°graf i te¨°ric social angl¨¨s David Harvey: ¡°La revoluci¨® ser¨¤ urbana o no ser¨¤¡±.

Borja tamb¨¦ constata que ¡°la crisi de la ciutat ¨¦s la crisi de la democr¨¤cia¡± i lamenta: ¡°Hi ha hagut poca resist¨¨ncia social a l¡¯especulaci¨®¡±. Per qu¨¨? ¡°A les ciutats s¡¯ha viscut de l¡¯her¨¨ncia dels anys 80, quan l¡¯empenta del moviment popular antifranquista va for?ar un equilibri de forces i el consens social¡±. El problema ¨¦s que ¡°aix¨° es va t¨°rcer als 90, amb un canvi d¡¯escala en la urbanitzaci¨® i la irrupci¨® de l¡¯imperi del totxo i el capital financer en pa?sos com Espanya i els Estats Units, que van fer del territori l¡¯element principal d¡¯acumulaci¨® de capital¡±.

Borja sost¨¦ que ¡°urbanitzar no vol dir necess¨¤riament fer ciutat¡± i denuncia que ¡°els governs (estatals i locals) i els organismes internacionals s¨®n c¨°mplices¡± de la crisi especulativa. Inclou a la cr¨ªtica una socialdemocr¨¤cia ¡°covarda¡±, per¨° en salva aquesta cita de Fran?ois Mitterrand: ¡°El socialisme ¨¦s la just¨ªcia, ¨¦s la ciutat¡±. Per aix¨° proposa ¡°municipalitzar el s¨°l urb¨¤¡± amb la mateixa gosadia amb qu¨¨ socialitza la seva tesi: ¡°En s¨®c responsable per¨° no propietari; el meu treball ¨¦s fruit d¡¯un proc¨¦s col¡¤lectiu¡±. El negoci editorial ja pot espavilar si no vol que tesi i mem¨°ries surtin abans al carrer en format PDF que a les llibreries de Barcelona.