Dues interseccions

Al MACBA s¡¯hi pot veure ara una de les obres de l¡¯artista nord-americ¨¤ Gordon Matta-Clark (1943-1978), en la meva opini¨® la m¨¦s clara d¡¯entre les seves intervencions-enderrocs en construccions. Es tracta d¡¯una pe?a desapareguda anomenada Conical intersect duta a terme l¡¯any 1975 i que va durar algunes hores, per¨° de la qual es conserven fotografies i una pel¡¤l¨ªcula que ara formen part de la col¡¤lecci¨® del MACBA. La intervenci¨® c¨°nica va tenir lloc a l¡¯immoble dels n¨²meros 27-29 de la rue Beaubourg de Par¨ªs, en una de les cases que s¡¯havien d¡¯enderrocar per fer lloc a la construcci¨® del centre Georges Pompidou.

?Normalment pensem que l¡¯espai es construeix, i es fa amb l¡¯ajut de murs i sostres o de lloses i pilars, com ¨¦s habitual. Per¨° tamb¨¦ es pot construir excavant, per exemple. Aquest seria el cas del monument a Tindaya, un projecte no realitzat d¡¯Eduardo Chillida. El cas del que els parlo t¨¦ alguna cosa semblant, perqu¨¨ ¨¦s un enderroc, intencionat ¨¦s clar, per¨° en lloc de donar com a resultat un espai visible, tan sols l¡¯acota, podr¨ªem dir. N¡¯hi ha prou amb veure al final de la pel¡¤l¨ªcula l¡¯enderroc real i inevitable del vell edifici per adonar-nos de la difer¨¨ncia entre tots dos enderrocs.

De fet, m¨¦s que un enderroc, m¨¦s que una desocupaci¨® de la mat¨¨ria per donar lloc a un buit, el que fa ¨¦s esborrar parcialment alguns elements. En aquesta obra ens hem d¡¯imaginar com un con invisible talla tot el que troba al seu pas, des de l¡¯exterior cap a l¡¯interior, des de baix cap a dalt obliquament. Comen?a pel mur exterior, primer com un forat imperceptible, i s¡¯obre pas a trav¨¦s de murs, envans i sostres, deixant veure la seva geometria per les corbes que es retallen en els elements que l¡¯interfereixen. L¡¯espectador ha de fer l¡¯esfor? de veure aquest espai encaixat dins dels espais convencionals de les habitacions de l¡¯edifici. Aquest nou espai no distingeix entre les diferents peces ni els diferents pisos, els retalla tots deixant entreveure la seva forma amb els diversos gruixos de les parets, o de la musculatura de les bigues de fusta dels forjats, o dels diferents colors i dibuixos dels papers pintats a l¡¯interior de l¡¯immoble.

?s important aqu¨ª que puguem veure el proc¨¦s, com van apareixen els calculats forats. Com els que hi treballen amb malls, macetes i serres van obrint pas a aquest con invisible. Es palpa l¡¯esfor? que hi fan tots plegats, l¡¯artista entre ells. El resultat es deu m¨¦s a l¡¯esfor? i a la intu?ci¨® que a l¡¯exactitud o a l¡¯acabat dels talls. ?s groller per¨° contundent, ¨¦s com qui mostra una direcci¨® sense detalls irrellevants. Si volem veure el valor d¡¯aquesta intersecci¨® conceptual tan sols hem de pujar una planta al museu i veure una altra intersecci¨®, obra de l¡¯artista Rita McBride, la de la rampa de la Villa Savoya, la coneguda casa de Le Corbusier del 1927, amb una paret del museu. Resulta un xic banal i ¨¦s obvi que s¡¯ha volgut aix¨ª, amb una eloq¨¹ent i nul¡¤la espaialitat, exactament en la direcci¨® oposada a la de Gordon Matta-Clark.

La meva generaci¨® es va formar amb una assignatura clau al comen?ament dels estudis d¡¯arquitectura, la Geometria descriptiva. No enten¨ªem gaire quin sentit tenia fer exercicis de representaci¨® de la intersecci¨®, per exemple, d¡¯un con amb un cilindre a l¡¯espai. Els resultats dels exercicis eren dibuixos que encara ara hem de mirar amb molta atenci¨® per entendre¡¯ls. Jo pensava que nom¨¦s eren purs exercicis per educar la visi¨® espacial, per¨° no vaig pensar mai que alg¨² els pogu¨¦s dur a terme realment. Doncs s¨ª, aquest alg¨² era Gordon Matta-Clark i aquest film s¡¯hauria de passar a les assignatures de Geometria arraconades per uns temaris afectats que ensenyen a ¡°expressar-se dibuixant¡±.