De la primera modernitat a l¡¯¨²ltima

L¡¯arquitectura de formig¨® del Pont Nou o Viaducte de Sant Jordi d¡¯Alcoi, dibuixada per les l¨ªnies art d¨¦co, ¨¦s l¡¯encarregada d¡¯assenyalar l¡¯inici d¡¯aquest trajecte interactiu per la hist¨°ria de l¡¯arquitectura moderna i contempor¨¤nia valenciana. Constru?da en la segona meitat de la d¨¨cada dels anys vint, aquesta obra inaugura, a parer dels autors d¡¯aquest DVD, ¡°el cicle de l¡¯arquitectura valenciana vinculada als corrents avantguardistes europeus del per¨ªode d¡¯entreguerres¡±.

Un equip universitari d¡¯investigaci¨®, format per la catedr¨¤tica Carmen Jord¨¢ i els professors Jaime Prior i Andr¨¦s Mart¨ªnez, amb el suport del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes i la Generalitat Valenciana, s¡¯ha encarregat de seleccionar, posar en ordre i traure a la llum aquesta part, encara bastant desconeguda i molt sovint maltractada, del patrimoni valenci¨¤ del segle xx. Per primera vegada s¡¯ha reunit en un treball de divulgaci¨® l¡¯arquitectura aut¨°ctona adscrita al moviment modern i contemporani. Una gran columna vertebral formada per m¨¦s de cent obres en un per¨ªode que abra?a del 1925 a l¡¯any 2005. ¡°Posar la data l¨ªmit de l¡¯any 2005 ¡ªassenyala Carmen Jord¨¢¡ª no ha estat per capritx, sin¨® per la dificultat d¡¯avaluar amb prou objectivitat les obres m¨¦s recents o ¨²ltimes de les quals encara no tenim prou aval cr¨ªtic i bibliogr¨¤fic¡±. D¡¯altra banda, assenyala Jord¨¢, ¡°hem deixat fora volunt¨¤riament les arquitectures del primer quart del segle xx, m¨¦s conegudes i, afortunadament, ja assumides com a senyals d¡¯identitat per la societat valenciana¡±.

Investigadora i divulgadora infatigable de l¡¯arquitectura moderna, Carmen Jord¨¢ distingeix aquesta obra com ¡°un treball de pedagogia que pot servir per a conscienciar la gent del valor d¡¯aquest patrimoni que, desgraciadament, ha patit la des¨ªdia i, si m¨¦s no, la destrucci¨®¡±. ¡°Es tracta ¡ªcontinua¡ª de comen?ar a valorar aquesta arquitectura com a part del nostre patrimoni i de la nostra cultura¡±. La selecci¨® de les obres abra?a tot el territori, des dels edificis racionalistes de la ciutat de Val¨¨ncia tot passant per algunes construccions mod¨¨liques o emblem¨¤tiques de l¡¯anomenada ¡°arquitectura del sol¡± lligades al paisatge de la costa, com ara la Colonia Ducal (1961-1966) de Gandia o la Muralla Roja (1968-1975) de Ricardo Bofill a Calp; les construccions hereves de les po¨¨tiques constructives d¡¯un Le Corbusier o un Mies van der Rohe, fins a edificis contemporanis, com el Col¡¤legi Mare de D¨¦u de la Vallivana, d¡¯Enric Miralles i Carme Pin¨®s, el Museu de Belles Arts de Castell¨®, de Luis Moreno G. Mansilla, Emilio Tu?¨®n ?lvarez i Jaime Prior i Llombart, o l¡¯edifici Veles e Vents de David Chipperfield Architects i Ferm¨ªn V¨¢zquez (B720 Arquitectos). Una selecci¨® que ha estat duta a terme ¡°atenent criteris de qualitat arquitect¨°nica, perqu¨¨ ha estat avalada documentalment o perqu¨¨ ha contribu?t a dotar de singularitat l¡¯entorn urb¨¤¡±, segons els autors del projecte. Aix¨ª, entre altres, construccions com el Palau de Congressos, de Norman Foster, o la Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies, de Santiago Calatrava, han quedat fora de l¡¯estudi.

Edificis p¨²blics o privats se succeeixen al llarg de m¨¦s de setanta anys i formen un gran perfil arquitect¨°nic en qu¨¨ els accents de la primera modernitat es projecten en la simplicitat i en la nuesa d¡¯una obra com l¡¯edifici Zabala (1935-1936), de Luis Albert Ballesteros, situat al carrer de Conca de Val¨¨ncia o l¡¯estaci¨® d¡¯autobusos d¡¯Alacant (1943-1947) que, malgrat haver-se constru?t en plena onada historicista de la postguerra, sobre?x pel seu llenguatge funcional. No hi falten les refer¨¨ncies industrials, com la factoria arrossera de Sueca (1954), de Mauro Lle¨® i Francisco Ruvira (1954), o educatives, entre altres exemples, l¡¯antiga Universitat Laboral de Xest (1967-1969), obra de Fernando Moreno Barber¨¢, s¨¤viament modelada en formig¨® armat.

Entre les obres seleccionades hi ha tamb¨¦ una pres¨¨ncia destacada de la renovaci¨® arquitect¨°nica que es va produir a partir dels anys cinquanta en l¡¯arquitectura religiosa. Exemples com la Parr¨°quia del Mar de X¨¤bia (1967-1968), constru?da per Fernando Mart¨ªnez Garc¨ªa-Ord¨®?ez (GO-DB), el Col¡¤legi Major Dioces¨¤ Mater Dei de Castell¨® (1961-1966) o l¡¯esgl¨¦sia del Poblat de Colonitzaci¨® el Reialenc de Crevillent (1956-1961). Igualment destaquen peces singulars lligades al nostre paisatge sentimental, com l¡¯antiga estaci¨® de servei el Rebollet (1962), a l¡¯entrada de la localitat d¡¯Oliva, amb formes de reminisc¨¨ncies org¨¤niques, o el passeig de l¡¯esplanada d¡¯Alacant (1954-1960), amb un paviment ben caracter¨ªstic i estilitzat i la gran closca o petxina ovalada com a templet.

En la selecci¨®, no hi podien faltar tampoc obres que han esdevingut peces emblem¨¤tiques de l¡¯arquitectura moderna valenciana, com la Finca Roja o contempor¨¤nia, l¡¯edifici de la Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica del X¨²quer, de Miguel Colomina Barber¨¤, o el grup d¡¯habitatges fet per l¡¯arquitecte Santiago Artal a la ciutat de Val¨¨ncia a les darreries de la d¨¨cada dels cinquanta. O intervencions m¨¦s recents, com la duta a terme pels equips d¡¯arquitectes Manuel Sol¨¤ de Morales i Vicente Manuel Vidal al barri de la Sang d¡¯Alcoi en la d¨¨cada dels huitanta. L¡¯estudi, que veur¨¤ en un futur una edici¨® en llibre, es tanca amb el projecte de la Parada del Tram d¡¯Alacant (2005-2006), obra de l¡¯equip Ba?on-Silan¨¦s-Valderrama.

Els autors del projecte assenyalen que aquesta selecci¨® d¡¯Arquitectura Moderna y Contempor¨¢nea de la Comunidad Valenciana no ha de considerar-se ¡°ni ¨²nica ni exclusiva, ni la llista que inclou un conjunt tancat o estanc¡±. Una selecci¨® que segurament, a parer dels promotors, requerir¨¤ actualitzacions futures o revisions cr¨ªtiques peri¨°diques, per¨° que, sobretot, ha de servir com a llegat cultural, com a part del nostre patrimoni, per a les generacions futures.