¡®Juli C¨¨sar¡¯, Shakespeare

Per sort, tant en catal¨¤ com en castell¨¤ comencem a tenir edicions de Shakespeare a balquena: Salvador Oliva va fer i refer amb excel¡¤l¨¨ncia l¡¯obra completa, dram¨¤tica i l¨ªrica, de William. Joan Sallent ens n¡¯ofereix pausadament versions d¡¯enorme qualitat; el castell¨¤ ?ngel-Luis Pujante n¡¯ha tradu?t tota l¡¯obra teatral per a Austral; i, al seu moment, Astrana Mar¨ªn ens en va oferir, tamb¨¦, l¡¯obra completa. Aix¨° per no esmentar versions que han ocupat, a Catalunya, des de Morera i Gal¨ªcia fins a Josep Carner, i sobretot Josep Maria de Sagarra. Un cl¨¤ssic ¨¦s, entre altres coses, un autor que ¨¦s tradu?t incessantment ¡ªmenys els cl¨¤ssics catalans, que si no han estat gaire tradu?ts, ha estat causa del desconeixement general de la nostra llengua a l¡¯estranger.

?Ara aquest jove gran home de lletres que ¨¦s Andreu Jaume ens presenta els dos primers volums d¡¯una s¨¨rie que en tindr¨¤ cinc i que inclour¨¤ tota l¡¯obra del poeta angl¨¨s, en tots els g¨¨neres que va practicar: sempre he lamentat que Shakespeare no es dediqu¨¦s tamb¨¦ a la Hist¨°ria, perqu¨¨ tindr¨ªem la clau m¨¦s veritable i exacta per entendre qu¨¨ pretenia, almenys, amb els seus drames de rerefons hist¨°ric. Andreu Jaume i Random House Mondadori han presentat, per ara, un volum dedicat a les com¨¨dies xecspirianes, i un altre dedicat a les trag¨¨dies. Les edicions, els pr¨°legs i les notes s¨®n d¡¯enorme valor, per b¨¦ que escassos, per¨° cal dir que el prop¨°sit dels editors ¨¦s fer arribar l¡¯obra de Shakespeare a com m¨¦s gent millor: s¨®n llibres barats, al preu de poca filologia anglesa i a costa d¡¯un paper gaireb¨¦ d¡¯estrassa ¡ªecol¨°gic, aix¨° s¨ª, aspecte que prou va menysprear, quan encara no existia aquest mite neorousseauni¨¤, l¡¯edici¨® in-folio de 1623, que ¨¦s especialment luxosa en el cas de Juli C¨¨sar.

Per¨° no parlarem d¡¯aquesta obra (al volum II, de Trag¨¨dies) per aquest fet, sin¨® a causa de l¡¯enorme vig¨¨ncia pol¨ªtica de l¡¯obra. ?s sabut que uns veuen en l¡¯actitud soberga de C¨¨sar ¡ªque desafia els famosos idus de mar?¡ª el perill de la tirania; d¡¯altres incideixen en el conflicte moral de Brutus: assassinar C¨¨sar per salvar la p¨¤tria, o no fer-ho en honor a l¡¯amistat filial que li professa. Per¨° hi ha una cosa que avui voldr¨ªem subratllar, d¡¯aquesta mateixa obra, que ens sembla posseir tanta vig¨¨ncia com n¡¯ha tingut des de fa m¨¦s de quatre segles. Quan Juli C¨¨sar cau sota l¡¯espasa ¡ªm¨¦s aviat devien ser els punyals¡ª dels senadors sediciosos, Brutus entre ells (¡°tu tamb¨¦!¡±), aquest es proposa narrar a la plebs la causa de la seva acci¨® violenta, en el fons molt complicada d¡¯explicar. Per¨° Marc Antoni, que al capdavall recolliria el fruit d¡¯aquesta sedici¨® juntament amb L¨¨pid i Octavi, triumvirs altra vegada, tamb¨¦ desitja honorar la mem¨°ria de C¨¨sar i fer un discurs davant el poble. El fan tots dos, doncs, primer Brutus i despr¨¦s Antoni, aquest en un dels mon¨°legs m¨¦s famosos de tota l¡¯obra xecspiriana.

All¨° interessant ¨¦s que, despr¨¦s que Brutus hagi conven?ut al poble que C¨¨sar havia de morir perqu¨¨ Roma es salv¨¦s, els ciutadans queden la mar de satisfets: ¡°Visca Brutus! Visca! Visca!¡±; i que, al seu torn, despr¨¦s que hagi parlat Marc Antoni, els mateixos ciutadans cridin: ¡°Porteu foc! Fem llenya amb els bancs!¡±, amb la idea d¡¯agafar Brutus i la resta dels conspiradors i cremar-los. Llavors Antoni diu aquella famosa sent¨¨ncia. ¡°I ara, deixem que facin. Destrucci¨®, fas via; agafa el cam¨ª que m¨¦s t¡¯estimis¡±.

Shakespeare ¨¦s ric en ambig¨¹itats i en interpretacions, i aqu¨ª tenim, molt ben presentada dram¨¤ticament, la frivolitat i el car¨¤cter voluble de la massa, la plebs, el poble. Afegim-hi aix¨°: en el fons, tant se val que C¨¨sar hagu¨¦s quedat estalviat, com que Brutus s¡¯hagu¨¦s fet amb el poder, com que Antoni acabi fundant el segon triumvirat. Ser manat per un altre ¡ªencara que sigui per delegaci¨® parlament¨¤ria¡ª ¨¦s una arbitrarietat, i, en el fons, un acte violent, perqu¨¨ l¡¯exercici del poder sempre ¨¦s tal cosa. I formar part d¡¯una pac¨ªfica o una exaltada poblaci¨® no fa canviar ni un bri aquesta dolorosa realitat, potser nom¨¦s salvada a la democr¨¤cia de P¨¨ricles: tota persona que delega el poder en un altre ho fa sense un gran coneixement de causa i est¨¤, doncs, condemnat a ser la riota dels governants mateixos, els quals, en tota circumst¨¤ncia, acaben fent amb el seu poble estimat all¨° que els surt de la barretina.