La desconstrucci¨® de Fuster

Sovint les commemoracions van carregades de borrumballa, de ret¨°rica fina, i en aix¨° queda tot. En aquesta ocasi¨®, la celebraci¨® dels cinquanta anys de la publicaci¨® de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, ha sigut ben fecunda, ha vingut carregada de bones edicions i de tot un seguit d¡¯estudis notables, com ara els s¨°lids monogr¨¤fics que li dediquen les revistes Afers,71-72, i L¡¯Espill, 40. Encara que no em puc detenir a comentar-les amb l¡¯atenci¨® que mereixen, s¨ª que paga la pena consignar el seu inter¨¦s. Avui em centrar¨¦ en Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana, de Ferran Archil¨¦s Cardona, perqu¨¨ ¨¦s un llibre pol¨¨mic, concebut com una impugnaci¨® implacable al relat de la identitat valenciana que va armar Joan Fuster. Per damunt dels possibles desacords, ¨¦s un estudi d¡¯una categoria intel¡¤lectual ben notable que ofereix un discurs te¨°ric ben travat i consistent sobre la visi¨® del passat, el present i el futur dels valencians que Fuster va ordir sobretot en dos textos emblem¨¤tics, com s¨®n El Pa¨ªs Valenciano i Nosaltres, els valencians, tots dos del 1962, per¨° tamb¨¦ en tot un reguitzell d¡¯articles de premsa.

El treball de Ferran Archil¨¦s t¨¦ el seu qu¨¨: ¨¦s una an¨¤lisi minuciosa del pensament de Fuster amb l¡¯objectiu final d¡¯ordir un contrarelat de la identitat valenciana. La tesi b¨¤sica ¨¦s que Fuster ¨¦s va equivocar en el disseny d¡¯una pretesa nacionalitat valenciana, perqu¨¨ el concepte de naci¨® pol¨ªtica ¨¦s un invent modern irrefutable, per tant, l¡¯¨²nica identitat nacional dels valencians ¨¦s l¡¯espanyola. L¡¯¨²nica imatge que l¡¯Estat els va permetre ha sigut una imatge regional, basada en trets i t¨°pics culturals. Aquest punt de partida pot semblar simple, per¨° el desplegament argumentatiu i te¨°ric i hist¨°ric ¨¦s espectacular i sofisticat. ?s fonamenta sobre el proc¨¦s de desmuntatge dels pilars te¨°rics, de les explicacions i del tramat ret¨°ric, que juga amb l¨¨xic lligat als fen¨°mens org¨¤nics i tot un repertori de llenguatge relacionat amb la descomposici¨® i amb el llenguatge m¨¨dic (malalties, patologies...) que fa servir el pensador de Sueca en la interpretaci¨® del que s¨®n els valencians. Anem-hi. Fuster t¨¦ una mirada tr¨¤gica del poble valenci¨¤, perqu¨¨ ¨¦s una identitat a mig fer. La seua hist¨°ria, llevat de la plenitud de l¡¯etapa fundacional, es presenta tatuada de desgr¨¤cies de tota mena, i el segle xix, que a bona part d¡¯Europa va ser el temps de les p¨¤tries, va suposar una nova frustraci¨®, ja que la Renaixen?a va esdevenir descafe?nada. La ter¨¤pia de Fuster a tant d¡¯infortuni va ser contraposar un nacionalisme modernitzador, fracassat inevitablement, segons Archil¨¦s, pel fet els valencians ja tenien una identitat fabricada, la regional, i al mateix temps no eren tan desenvolupats com es creia. Per tal que la medecina ¨Cnarrativament¨C f¨®ra efica?, Fuster va imaginar un pa¨ªs fracassat i an¨°mal pel fet de ser provinci¨¤ i sucursalista, agrari i no tenir burgesia ni ind¨²stria significativa, si m¨¦s no fins als anys seixanta. Una tesi fonamental de Fuster ¨¦s que l¡¯Estat espanyol ¨¦s un estat frustrat, inacabat per no haver pogut concloure un estat totalment unitari. Per aquest motiu les identitats perif¨¨riques, encara que tocades, sobrevivien i podien ¡°refer¡± la seua personalitat danyada. Una altra preocupaci¨® clau de Fuster van ser les tensions entre tradici¨® i modernitat i els seus efectes en la societat i en els individus i, ¨¦s clar, en les entitats prec¨¤ries. Archil¨¦s t¨¦ ra¨® quan diu que ac¨ª Fuster va a recules d¡¯Ortega y Gasset, per¨° m¡¯atreviria a dir que n¡¯hi ha unes altres lectures, com les derivades de la sociologia francesa, i que les prevencions respecte a les conseq¨¹¨¨ncies dels canvis b¨¨sties de la modernitat s¨®n habituals i comprensibles. Tamb¨¦ l¡¯encerta quan diu que el mirall espanyol i el catal¨¤ s¨®n presents en el discurs nacionalista de Fuster, per¨° no s¡¯hauria de descartar l¡¯ascend¨¨ncia de teories jur¨ªdiques i papers francesos, perqu¨¨ segurament ajuden a explicar l¡¯¨¨poca que es va dedicar a caracteritzar antropol¨°gicament ¨Ci no nom¨¦s en aquest terreny¨C els valencians.

El que fa Ferran Archil¨¦s ¨¦s desarmar els conceptes de l¡¯edifici narratiu i tractar d¡¯invalidar-los tant des del punt de vista te¨°ric com de l¡¯hist¨°ric i de la coher¨¨ncia discursiva. Li cal fer la genealogia dels conceptes i contextualitzar-los per a comprendre¡¯n el sentit i delimitar qu¨¨ aportaven en el seu moment, quins en foren els d¨¨ficits i com s¡¯han valorat posteriorment. Dos recursos habituals s¨®n, d¡¯una banda, visualitzar el que l¡¯estudi¨®s considera paradoxes i contradiccions fusterianes i, d¡¯una altra, usar arguments de Fuster en contra de Fuster. ?s una operaci¨® detectivesca amb una exegesi intensiva en qu¨¨ desactiva una darrere de l¡¯altra la validesa de les idees de l¡¯assagista valenci¨¤. L¡¯esfor? de minimitzar i minar el seu pensament, el du de vegades a caricaturitzacions inoportunes.

Siga com es vulga, a banda de les afinitats i les discrep¨¤ncies que puga tenir cada lector, tenim al davant un gran llibre, complex, discutible en molts aspectes, perqu¨¨ s¨®n opinables, per¨° el repertori d¡¯idees i d¡¯arguments ¨¦s brutal i d¡¯una pot¨¨ncia envejable. Un llibre imprescindible per a pensar i discutir. Qui vulga, i puga fer-ho, ja ha d¡¯esmolar el cervell i la ploma.