Ni anomalia ni ¡°Levante feliz¡±

Ferran Archil¨¦s ¨¦s un historiador valenci¨¤ molt interessant, perqu¨¨ aporta idees noves ¨Co articulades d¡¯una manera nova- i tamb¨¦ perqu¨¨ tot el que diu t¨¦ la virtut de resultar pol¨¨mic. Les discussions, a m¨¦s de ser m¨¦s valuoses per se que el silenci, solen ser molt reveladores, com a m¨ªnim de les posicions de fons dels diversos participants, per¨° tamb¨¦ del seu ¨ªndex de flexibilitat, ¨¦s a dir, de la capacitat d¡¯integrar les idees plausibles de l¡¯altre en l¡¯evoluci¨® del propi discurs. En aquest sentit, els debats identitaris valencians s¨®n frustrants. No s¨®n di¨¤legs de besucs, perqu¨¨ hi interv¨¦ gent molt intel¡¤ligent, per¨° fa massa anys que semblen di¨¤legs de sords. Tothom sospita massa de les intencions de l¡¯altre i ning¨² concedeix res. M¨¦s que un debat din¨¤mic, sembla una brega al voltant d¡¯un castell. Archil¨¦s ho t¨¦ dif¨ªcil en aquest context, perqu¨¨ ¨¦s provocador i perqu¨¨ el seu tema principal no ¨¦s altre que la identitat, o les identitats, dels valencians. De moment, un camp de mines.

Ara ataca de nou amb un llibre que ja ha al?at m¨¦s d¡¯una alarma: Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana. ?s un text acad¨¨mic prolix i amb molta nota, i supose que els no entrenats en aquesta classe de papers el trobaran pesat, per¨° ¨¦s clar i rigor¨®s, i tamb¨¦ atrevit. Val la pena llegir-lo, perqu¨¨ permet una discussi¨® potencialment lluminosa. La caracteritzaci¨® que fa del discurs nacional de Fuster ¨¦s molt matisada ¨Cper aix¨° ¨¦s un llibre extens- i ac¨ª no puc m¨¦s que simplificar-la (en demane disculpes). En resum, troba que el pensament nacional de Fuster prov¨¦ del regionalisme valenci¨¤ de preguerra ¨Cque era l¡¯¨²nic discurs identitari ac¨ª existent llavors, a part de l¡¯espanyol pur i dur- i evoluciona a partir d¡¯una confrontaci¨® ¨Cque implica una assumpci¨® i una inversi¨®- amb el discurs nacionalista espanyol i d¡¯una acceptaci¨® de la resposta catalanista a aquest nacionalisme. Hi ha m¨¦s ingredients, sens dubte, per¨° com a genealogia b¨¤sica, ¨¦s prou consistent.

Diu tamb¨¦ que la premissa que cohesiona l¡¯evoluci¨® de Fuster ¨¦s l¡¯equival¨¨ncia entre naci¨® i llengua. ?s un punt de partida essencialista perqu¨¨ accentua una continu?tat al llarg dels segles, cosa que permet suggerir l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una psicologia col¡¤lectiva o car¨¤cter valenci¨¤ estable en el temps i analitzar la nostra perip¨¨cia hist¨°rica en termes d¡¯autenticitat i de desfiguraci¨®. A m¨¦s, aquesta premissa exigeix vincular-nos amb aquells que parlen com nosaltres. Com deia Castelao: ¡°una llengua, un poble, una naci¨®¡±. El corol¡¤lari catalanista s¡¯imposa. Fuster estudia el passat per a sustentar un projecte de futur que busca la revalencianitzaci¨® ¨Cque seria una recatalanitzaci¨®- dels valencians. Es tracta d¡¯una aposta modernitzadora que ens permeta ¡°tornar a ser amb plenitud¡±. ?s una paradoxa, per¨° no necess¨¤riament una contradicci¨®. El que Fuster detecta ¨¦s una anomalia, una singularitat amarga, en el proc¨¦s hist¨°ric valenci¨¤, que no ens ha deixat ser del tot el que hav¨ªem de ser. Les causes? Uns or¨ªgens h¨ªbrids, algunes fatalitats hist¨°riques i una industrialitzaci¨® fallida. Coses que cal redre?ar en el cam¨ª d¡¯una desitjable normalitat futura.

La idea d¡¯anomalia ¨¦s recurrent en Fuster i Archil¨¦s fa b¨¦ d¡¯assenyalar-la.

La idea d¡¯anomalia ¨¦s recurrent en Fuster i Archil¨¦s fa b¨¦ d¡¯assenyalar-la. Anomalia respecte a qu¨¨? Respecte als pobles ¡°normals¡± i tamb¨¦ respecte a Catalunya, presa com a model ¨²til. Dit siga de pas, ¨¦s curi¨®s que, si fem una ullada a les diverses identitats existents a l¡¯Estat espanyol, l¡¯anomalia valenciana sembla molt compartida. Carlos X. Blanco deplorava l¡¯anomalia asturiana en un llibret ple de cites de Fuster, i el mateix fan els nacionalistes gallecs, illencs, castellans (ves per on), extremenys, etc. Les seues configuracions pol¨ªtiques tampocs dissemblen gaire de la nostra. Quan una ¡°anomalia¡± ¨¦s tan habitual, passa que ens hem equivocat de terme. Si ho mirem b¨¦, les aut¨¨ntiques anomalies, dins l¡¯Estat espanyol, s¨®n les traject¨°ries basca i catalana ¨Cmolt diferents entre si-. En el cas catal¨¤, hi ha una industrialitzaci¨® primerenca, una modernitzaci¨® cultural notable, un nacionalisme exit¨®s amb un suport social molt majoritari, una autodefinici¨® capa? de resistir els embats del franquisme i del que siga com si res. Aix¨° ¨¦s el que caldria explicar. El cas valenci¨¤, en canvi, ¨¦s ben normal. Una altra cosa ¨¦s que aquesta normalitat ens aboque a una posici¨® subalterna dins un estat f¨¨rriament centralista en la pr¨¤ctica; a la gradual desaparici¨® dels nostres trets distintius, com la llengua, i a la incapacitat de defensar els nostres propis interessos, cas que en tinguem.

Per a Archil¨¦s, en el fons, el discurs de l¡¯anomalia est¨¤ poc fonamentat i ja no ¨¦s operatiu. Els valencians podem fer projectes de futur sense aquest llast. En tot cas, ¨¦s una possibilitat que no ens conv¨¦ descartar massa de pressa. Per¨° d¡¯aix¨°, n¡¯haurem de parlar un altre dia.