L¨ªrica epistolar

Quan lliges les cartes que Marina Tsvet¨¤ieva, Boris Pasternak i Rainer Maria Rilke s¡¯escrigueren entre el 1922 i el 1935, t¡¯endinses en un m¨®n particular, d¡¯un atractiu inhabitual. Certament, havia de ser aix¨ª, ja que es tracta de tres veus ¨²niques de la literatura europea. Per¨° l¡¯edici¨® que n¡¯acaba de fer Min¨²scula (Cartas del verano de 1926, 2012), en traducci¨® notable de Selma Ancira, Adan Kovacsics i Francisco Segovia, t¨¦, a m¨¦s, la singularitat que els seus editors han volgut construir una mena de relat ¡ªfet que s¡¯agraeix d¡¯all¨° m¨¦s¡ª de la relaci¨® especial que tots tres poetes mantingueren al llarg d¡¯aquests anys.

El volum, preparat per Konstant¨ªn Azadovski, Evgueni Pasternak i Elena Pasternak, ¨¦s, doncs, molt m¨¦s que un mer llibre de literatura epistolar. ?s, com a m¨ªnim, literatura epistolar comentada amb precisi¨® i qualitat, atesa la rica documentaci¨® de qu¨¨ parteix. Les cartes, d¡¯altra banda, ni en s¨®n tantes ¡ªles de Tsvet¨¤ieva a Pasternak, per exemple, quasi un centenar, es van perdre i nom¨¦s se n¡¯han pogut recuperar d¨ªhuit¡ª ni hagueren pogut fer per si mateixes ¡ªatesos els buits temporals i, sobretot, la informaci¨® impl¨ªcita de qu¨¨ se serveixen¡ª que els lectors copsaren la relaci¨® especial que, en circumst¨¤ncies for?a inusuals, establiren els tres poetes. Rilke n¡¯¨¦s el centre, sens dubte. Tsvet¨¤ieva i Pasternak l¡¯admiraven.

Tots dos volien viatjar plegats a visitar-lo i arribaren a fer d¡¯aquest viatge, ¨¦s a dir, del coneixement personal del creador de les Elegies de Duino, un veritable leitmotiv de la seua relaci¨® personal, fins i tot de la seua creaci¨®. Rilke era ja, com he llegit en algun paper de Brodsky, m¨¦s que un personatge concret, una mena d¡¯¨¤nima en l¡¯eternitat, que b¨¦ que mereixia despertar l¡¯entusiasme dels joves escriptors, de manera que el desig de trobar-se amb ell era m¨¦s aviat el de compartir el coneixement de la poesia per excel¡¤l¨¨ncia. Per¨° si el centre ¡ªel Rilke madur capa? d¡¯atraure l¡¯enginy de Pasternak i el maximalisme apassionat de Tsvet¨¤ieva¡ª fixa l¡¯atenci¨® del lector interessat a copsar l¡¯estat de la q¨¹esti¨® po¨¨tica en aquells anys convulsos, m¨¦s ho far¨¤ encara tot el que en podr¨¤ extraure a prop¨°sit de la relaci¨® entre els joves poetes. Pasternak f¨¦u que Rilke coneguera Tsvet¨¤ieva.

L¡¯escriptora, de seguida, va encendre el foc d¡¯una passi¨®, essencialment po¨¨tica

L¡¯escriptora, de seguida, va encendre el foc d¡¯una passi¨®, essencialment po¨¨tica, que es trasllad¨¤ a les cartes recollides en el volum i que el lector hi reconeixer¨¤ com una nota distintiva del conjunt. Si les cartes de Tsvet¨¤ieva s¨®n veritables poemes ¡ª¡°l¨ªrica epistolar¡±, que en diuen encertadament els editors¡ª, les de Rilke i Pasternak, a pesar de les difer¨¨ncies d¡¯estil i de concepci¨® de la mateixa literatura, s¡¯encomanen tamb¨¦ d¡¯aquest lirisme, exacerbat a vegades, un p¨¨l cr¨ªptic, per¨° sempre d¡¯una qualitat i un inter¨¦s envejables. No debades, i empre de nou conceptes de Brodsky, Tsvet¨¤ieva ¨¦s una poeta d¡¯extrems, per¨° nom¨¦s en el sentit que un extrem ¨¦s, no la fi del m¨®n conegut, sin¨® l¡¯inici de l¡¯incognoscible. Les cartes d¡¯aquest volum s¨®n, en conseq¨¹¨¨ncia, peces ¨²niques perqu¨¨, sota el guiatge d¡¯aquests tres grans poetes, cims sens dubte de la literatura europea, tenim l¡¯oportunitat de veure descrits pam a pam els sentiments m¨¦s rec¨°ndits de l¡¯¨¤nima, del seu ¡°mapa interior¡±, a partir d¡¯un llenguatge que no ¨¦s una simple vestidura del pensament que arrossega.

El que s¡¯hi diu sobre l¡¯amor ¡ªTsvet¨¤ieva pren ac¨ª un protagonisme ben notori, que el lector agrair¨¤¡ª no ha estat dit mai amb tanta eloq¨¹¨¨ncia po¨¨tica: ¡°Yo te conozco, Rainer, como me conozco a m¨ª misma. Mientras m¨¢s lejos de m¨ª ¨Cm¨¢s hacia dentro de m¨ª. No vivo en mi boca, y quien me besa, no me alcanza¡±. I el que s¡¯hi diu de la poesia, o el que se¡¯n deixa entendre, paga la pena de ser llegit amb la calma que mereixen les reflexions de pes o els versos que, com els de Tsvet¨¤ieva, es condensen fins al l¨ªmit. Com diuen els editors, la vida batega darrere de cadascuna de les l¨ªnies d¡¯aquestes cartes, per¨° ¨¦s cert tamb¨¦, com va escriure Tsvet¨¤ieva a Anna Teskov¨¤, que la vida comen?a a tenir sentit i pes solament transfigurada, ¨¦s a dir, en l¡¯art. La mort de Rilke va cloure, a pesar de les relacions posteriors de Pasternak i Tsvet¨¤ieva, una relaci¨® que nom¨¦s pot ser entesa com a conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯art que d¨®na sentit i pes a la vida. Potser perqu¨¨ els nostres dies s¨®n ben lluny d¡¯una cosmovisi¨® semblant, aquestes Cartas del verano de 1926 adquireixen un valor afegit, impagable.