Trepidant succesi¨®

Els dramaturgs catalans de la primera d¨¨cada del segle XXI han gaudit d¡¯unes condicions m¨¦s ¨°ptimes que els predecessors per fer-se con¨¨ixer. El seu camp d¡¯acci¨® s¡¯ha ampliat. Algunes iniciatives institucionals, com el T6 del TNC; l¡¯aposta pedag¨°gica de l¡¯Institut del Teatre; l¡¯esfor? de projectes art¨ªstics, com el de la Sala Beckett; el canvi de predisposici¨® dels programadors teatrals o l¡¯inter¨¨s teoricocr¨ªtic de l¡¯acad¨¨mia han jugat a favor de la dramat¨²rgia ind¨ªgena. La successi¨® d¡¯autors revelaci¨® ha estat trepidant. El fetitxisme per la novetat i el culte a la joventut eterna s¡¯han imposat, com arreu, en el sistema teatral. Els nous noms s¡¯encavallen amb els que continuen escrivint teatre en llargues llistes de n¨¤ufrags i supervivents...

Malgrat els aven?os, els dramaturgs continuen ocupant, en realitat, un espai m¨¦s aviat marginal en el marc d¡¯una ind¨²stria esc¨¨nica molt condicionada per les inst¨¤ncies p¨²bliques. La seva pres¨¨ncia en les cartelleres de les capitals catalanes esdev¨¦, en comparaci¨® amb altres teatres europeus, insuficient. No han superat tampoc l¡¯enlla? natural amb el repertori cl¨¤ssic, ni han at¨¨s la projecci¨® social que convindria. La literatura dram¨¤tica catalana ha aconseguit arribar a m¨¦s espectadors d¡¯aqu¨ª i de fora, per¨° paradoxalment no s¡¯ha situat en par¨¤metres d¡¯igualtat i d¡¯homologaci¨® respecte als altres g¨¨neres.

Sigui com vulgui, tot un reguit-zell de dramaturgs ha pres el relleu al tan canonitzat duo Sergi Belbel-Llu?sa Cunill¨¦ i ep¨ªgons, i ha irromput amb for?a en els escenaris. S¡¯ha generat una aut¨¨ntica inflaci¨® d¡¯esperances blanques, que el temps confirmar¨¤ o refutar¨¤ sense pietat. Sota l¡¯imperatiu de l¡¯¨¨xit, al voltant de diversos noms fa la sensaci¨® que s¡¯ha bufat una bombolla amb un relat, ordit des de dins, retroalimentatiu, autocomplaent, endog¨¤mic, que tendeix a sobredimensionar els propis ¨ªdols i mites. A tort i a dret, s¡¯han dissenyat, fins i tot, preceptives hegem¨°niques o referents can¨°nics internacionalitzables.

Est¨¨ticament, el fenomen m¨¦s rellevant ¨¦s la superaci¨® de l¡¯atzucac a qu¨¨ havia condu?t la dramat¨²rgia formul¨¤ria dels anys vuitanta i noranta del segle XX. En lloc d¡¯amagar-se darrere d¡¯ambig¨¹itats insolubles, la nova dramat¨²rgia sembla que s¡¯obre a les problem¨¤tiques del present. Aquesta virada cap a la realitat ha perm¨¨s superar l¡¯entotsolament de la dramat¨²rgia relativa i derivacions. El problema ¨¦s que s¡¯ha fet d¡¯una manera massa t¨¨nue, sense la radicalitat que caldria. S¡¯ha caigut en un reduccionisme superficial, fr¨ªvol o banal, perfectament integrat en el mercantilisme i l¡¯espectacularitzaci¨® mediambientals. La reflexi¨® i el debat d¡¯idees nom¨¦s ¨¦s l¡¯embolcall reclam de les hist¨°ries: el culte excessiu a l¡¯entreteniment, al presentisme, a l¡¯emoci¨®-xoc els ha deixat sovint en un molt discret segon terme.

Sigui quina sigui la tend¨¨ncia triada (teatre postdram¨¤tic, vampiritzaci¨® audiovisual, melodrama enculebrotat, neonaturalisme surrealista argentinitzant, com¨¨dia absurdodelirant...), la dramat¨²rgia d¡¯aquesta darrera d¨¨cada t¨¦ tamb¨¦, en general, un altre tret com¨²: ha fet cas als cants de sirena de la pretesa desideologitzaci¨® del teatre entonats pel discurs hegem¨°nic. Com si la dramat¨²rgia pogu¨¦s separar-se de la ideologia, i com si el teatre d¡¯idees s¡¯hagu¨¦s aturat en el temps de Bertolt Brecht. O, encara m¨¦s pervers, com si es pogu¨¦s prendre com a mirall Thomas Bernhard, Harold Pinter o Bernard Marie Kolt¨¨s, buidant-los pr¨¨viament de la c¨¤rrega ideol¨°gica que contenen.

Quedem-nos amb la bona nova que la dramat¨²rgia catalana ha superat la febrada del formulisme minimalista, tan apte per a l¡¯exportaci¨® i tan innocu al poder. Curiosament, els dramaturgs hegem¨°nics dels vuitanta i noranta han pres dreceres ben reveladores. Belbel ha passat de l¡¯experimentaci¨® m¨¦s refistolada a la comercialitat m¨¦s c¨ªnica. Josep Maria Benet i Jornet s¡¯ha refugiat en els g¨¨neres o subg¨¨neres m¨¦s neopopulars (com el melodrama o el thriller). Cunill¨¦ ha injectat temes d¡¯actualitat candent en les obres i hi ha concretat els referents espaciotemporals en una ciutat marca com Barcelona i en uns esdeveniments fundadors de pedigr¨ª hist¨°ric.

Afortunadament, el panorama ¨¦s m¨¦s ric i complex. Molts dels autors supervivents del segle XX han aportat textos de primera ¡ªo segona¡ª categoria a la literatura dram¨¤tica: Manuel Molins, Toni Cabr¨¦, Joan Cavall¨¦, per citar-ne alguns. S¡¯escapaven tamb¨¦ de la t¨°nica formul¨¤ria amb propostes originals Gerard V¨¤zquez i Albert Mestres, per exemple. Dels m¨¦s nous, que xifrem en una tria d¡¯una trentena llarga, costa de fer-ne una selecci¨® restrictiva que, aliena al soroll medi¨¤tic i a la recerca de valors borsaris, atengui a criteris de qualitat liter¨¤ria i de gosadia est¨¨tica i de pensament. Molts potser s¨®n massa.