Fossat

El reportatge de Ricardo ?scar El foso sobre l¡¯orquestra del Liceu (Cinemes M¨¦li¨¨s) ¨¦s fascinant. S¡¯obre amb una escena de cavalls al galop per les estepes de Mong¨°lia que no sabem quina relaci¨® poden arribar a tenir amb l¡¯¨°pera i tant menys amb el Liceu. No ser¨¤ fins bastant m¨¦s endavant que descobrirem que de les cues d¡¯aquells cavalls procedeixen els p¨¨ls dels arcs que faran vibrar les cordes al fossat.

I ¨¦s aix¨ª com aquest fossat, l¡¯espai invisible per excel¡¤l¨¨ncia d¡¯un teatre d¡¯¨°pera, esdev¨¦ el lloc ben il¡¤luminat i reconeixible on aterren hist¨°ries procedents de mig m¨®n, de Mong¨°lia al Brasil, passant per la Xina, el Pa¨ªs Valenci¨¤, Barcelona o Centreeuropa. La c¨¤mera d¡¯?scar no s¡¯endinsa en aquest m¨®n amb un gui¨® tancat, sin¨® amb alguna cosa m¨¦s necess¨¤ria a l¡¯hora de fer un bon reportatge: la curiositat. No porta, doncs, respostes al sarr¨®, sin¨® moltes preguntes i, amb aquestes, la capacitat d¡¯emocionar-se i emocionar-nos amb els microrelats amb qu¨¨ topa al llarg d¡¯un any de plantar-se al teatre, enregistrant assaigs i representacions, per¨° tamb¨¦ moments tan petits i fugissers com el rep¨¤s dels estucats del Sal¨® dels Miralls, el canvi d¡¯una bombeta o la neteja d¡¯uns lavabos.

La paleta humana que en resulta t¨¦ els matisos infinits de la vida mateixa. Els oboistes valencians parlen del track, de la por del solista davant el p¨²blic i un regidor roman¨¨s de l¡¯orquestra, encarregat de posar les particel¡¤les als faristols, confessa que va deixar la interpretaci¨® de primera l¨ªnia per aquest motiu, se¡¯n va anar a tocar al Servei de Pompes F¨²nebres, on ning¨² es fixava si ho feia b¨¦ o malament, i finalment va tornar al fossat per¨° ara com regidor, feina amb la qual est¨¤ absolutament encantat. Cert, algunes de les hist¨°ries se¡¯ns queden curtes. Per exemple, la de la violinista d¡¯un poblet perdut de la Xina que va estudiar en un internat passant fred i gana, per¨° de qui no arribem a saber com va aconseguir arribar a Barcelona...

Constantment volem saber-ne m¨¦s i aix¨° ¨¦s un m¨¨rit extraordinari d¡¯aquest documental, produ?t per Bausan Films amb la col¡¤laboraci¨® de TV-3 i TVE. El defecte principal rau en aquest mateix punt: la manca de gui¨®, el fet que aquest sigui una construcci¨® a posteriori a la sala de muntatge, porta a obrir un p¨¨l massa l¡¯objectiu per tal de tractar d¡¯abastar la complexitat d¡¯una representaci¨® oper¨ªstica. Potser no calia: amb la densitat del fossat n¡¯hi havia prou per il¡¤luminar la gran met¨¤fora d¡¯all¨° que en un teatre s¡¯amaga als ulls de l¡¯espectador. En tot cas, es tracta d¡¯un exc¨¦s per passi¨®. Conseq¨¹entment, del tot excusable.