Societat lixiviada

Com que ning¨² vol els residus prop de la seua casa, d¡¯all¨° que sobra i res val i de la pudor que sovint desprenen, tamb¨¦ es fuig dels lixiviats que generen els d¡¯ascend¨¨ncia org¨¤nica. Eixos l¨ªquids que condensen el substrat qu¨ªmic que els conforma quan es troben en mal estat i que tan problem¨¤tics es converteixen en el poal del fem, en els contenidors o, sobretot, en els abocadors que, il¡¤legals o no, s¡¯escampen pertot arreu.

Diuen els experts que el millor lixiviat ¨¦s el que no existeix, una utopia com la que referenda que el m¨¦s ric ¨¦s el que menys necessita, ja que mentre que el primer aforisme ens retrotrau ¨Cposem per cas- al inqualificable desgavell alacant¨ª (anomenat cas Brugal), l¡¯altre s¡¯ha acabat per convertir en l¡¯esl¨°gan comercial d¡¯una coneguda firma holandesa d¡¯origen suec. ?s a dir, dos grans negocis: el produ?t per la fraudulenta gesti¨® de les deixalles, per una banda, i per la venda de mobles desmuntats, per l¡¯altra. Al remat, les dues cares del capitalisme: la corrupci¨® i el consumisme, de qu¨¨ la nostra societat forma part indissoluble i sense la qual ambdues no en serien.

I ¨¦s que el primer s¨ªmptoma d¡¯aquesta situaci¨® en qu¨¨ tots plegats ens trobem ¨Cuns m¨¦s que altres, per¨° cada cop menys- fou la p¨¨rdua de referents i dels valors que a ells anaven nuats com el cal?at s¡¯ajusta al peu, el sobtat tr¨¤nsit d¡¯una forma de vida de possibilitats limitades a l¡¯il¡¤limitat dispendi esperonat per institucions i entitats en fallida t¨¨cnica. Tot valia en temps de trist record ara, en qu¨¨ els mateixos protagonistes que pretenen justificar all¨° injustificable per mitj¨¤ de pol¨ªtiques antisocials participaren d¡¯aquells memorables dies de vi i roses.

El lector avisat, tant de bo l¡¯ignorant votant an¨°nim, tamb¨¦ qui escriu aquestes ratlles, tenim motius per a sentir-se malament si m¨¦s no part¨ªcips per haver propiciat (in)directament un escenari tan l¨²gubre com el que decora el nostre decebut transitar cap al no res. No ens ha enganyat ning¨², tampoc els que irresponsablement ens han col¡¤locat on estem dilapidant fins i tot el que no ten¨ªem, referendats alegrement cada quatre anys com si res no passara i tot f¨®ra possible. No hem fet els deures, ara que l¡¯educaci¨® i l¡¯ensenyament estan m¨¦s desprestigiats que mai, no hem reflexionat emparats en un pragmatisme ferotge basat en un curt terminisme d¡¯esc¨¤ndol, en l¡¯endem¨¤ i prou.

Vivim en una societat lixiviada, putrefacta per a ser m¨¦s precisos, en qu¨¨ el problema no ¨¦s nom¨¦s la t¨¨rbola situaci¨® a qu¨¨ estem condemnats (el femer de qu¨¨ ja formem part a hores d¡¯ara) sin¨® el p¨°sit enverinat que aquesta va deixant malgrat que encara no es veu ni encara fa massa olor, per¨° que ning¨² es capa? ni de prevenir ni molt menys de tractar.

Els lixiviats que produeix en la societat la prima de risc per la manca d¡¯escr¨²pols dels financers i dels pol¨ªtics a l¡¯¨²s s¨®n un grav¨ªssim problema present i futur, una q¨¹esti¨® sense resposta, una inquietant inc¨°gnita per resoldre, un compte pendent que prompte o tard caldr¨¤ satisfer.

Albert Ferrer Orts es profesor del departamento de Historia del Arte de la Universitat de Val¨¨ncia