La pedrera de l¡¯home europeu

Pocs autors expliquen millor l¡¯arrel i l¡¯evoluci¨® dels antagonismes que va patir Europa a la primera meitat del segle XX que Ernst Robert Curtius (Thann, 1886-Roma, 1956), el romanista alsaci¨¤ que va constatar la substituci¨® de l¡¯univers cultural i simb¨°lic alemany pel franc¨¨s a la regi¨® fronterera entre les dues guerres mundials.

Maldant per trobar i per refor?ar les arrels comunes d¡¯Alemanya i Fran?a, Curtius va mirar de dialogar amb els intel¡¤lectuals francesos cristians, allunyant-se tant dels hereus ideol¨°gics de la revoluci¨® com del nacionalcatolicisme maurrasi¨¤. Tamb¨¦ despr¨¦s va buscar la complicitat de la intel¡¤lig¨¨ncia espanyola i de la italiana, per¨° incapa? de trobar confrares europeus per travar la cultura i l¡¯espiritualitat comunes, va acabar aprofundint en l¡¯estudi dels t¨°pics literaris i de la llatinitat que aniria de Virgili a Dant, publicant al 1948 Literatura europea i edat mitjana llatina, la seva obra m¨¦s comentada.

En canvi, els 30 articles que Curtius va publicar entre el 1907 i el 1932 i que ara es poden trobar aplegats a Crisi de l¡¯humanisme i altres assaigs s¨®n molt m¨¦s desconeguts. I ho s¨®n de manera injusta, perqu¨¨ es tracta d¡¯una pedrera riqu¨ªssima d¡¯apriorismes, intu?cions i tesis del savi, i alhora d¡¯una cr¨°nica de l¡¯esfor? i del desengany que va endur-se amb l¡¯elit intel¡¤lectual del seu temps. Uns textos que van des de l¡¯assaig breu sobre la psicologia de les nacions al comentari de les vides universit¨¤ries europees passant per l¡¯analisi de T.S. Eliot, Ferdinand Bruneti¨¨re i Maurice Barr¨¨s com a cr¨ªtics literaris.

?s possible que Curtius hi desplegui una ci¨¨ncia human¨ªstica m¨¦s marcada per interpretacions vitals i pol¨ªtiques del que alguns numeraris de la Rep¨²blica de les Lletres estarien disposats a acceptar, com ho demostra la identificaci¨® que estableix entre l¡¯actitud de la intel¡¤lectualitat conservadora alemanya de la que formava part i la que hauria mantingut Goethe durant la revoluci¨® francesa. Amb tot, el resultat superior dels seus textos demostra que l¡¯alsaci¨¤ va comprometre¡¯s a fons amb el que ell anomena la tasca d¡¯objectivitat filol¨°gica, amb la dedicaci¨® a la ci¨¨ncia com a ren¨²ncia al vitalisme.

En uns anys en qu¨¨ Oswald Spengler donava per descomptada la decad¨¨ncia d¡¯Occident, Curtius publicava aquests articles per evitar-la. I ho feia buscant un model propi per interpretar la hist¨°ria i el present que supos¨¦s la uni¨® d¡¯Homer, Virgili i Goethe, que evit¨¦s l¡¯apropament al bolxevisme, a l¡¯americanisme i la substituci¨® completa de les arrels cristianes per l¡¯espiritualitat oriental. Davant l¡¯anarquia intel¡¤lectual i la proliferaci¨® de xarlatans que constatava, Curtius demanava sotmetre ¡°la psicologia, la sociologia, l¡¯antropologia i totes les altres l¨°gies a la for?a separadora i examinadora del logos¡± i suplicava unitat a ¡°l¡¯aristocr¨¤cia secreta europea¡± per ¡°crear una forma de ra¨® del segle XX¡±, ¡°v¨¨ncer els radicalismes¡± i aconseguir ¡°la reconstrucci¨® de l¡¯home europeu¡±.

Llegir aquest article del 1927 des de l¡¯¨°ptica de Mauthausen o d¡¯Sbrenica ens fa pensar que o el logos no permet v¨¨ncer radicalismes o que Curtius no ha estat massa escoltat. Per¨° ara que Europa ja ¨¦s una realitat econ¨°mica i que continuem sense saber qu¨¨ ¨¦s l¡¯home europeu, l¡¯obra de l¡¯alsaci¨¤ ¨¦s la millor guia per buscar-lo. Perqu¨¨ abans que trobar l¡¯ess¨¨ncia espiritual del continent als caf¨¨s o als noms dels carrers com diu George Steiner, la trobarem en aquests assaigs de Curtius, en les relacions profundes que estableix entre els cl¨¤ssics de les diverses nacions europees.