Podrit per l'arrel

Andreu Alemany, el Paler de malnom per tradici¨® familiar, tenia el car¨¤cter irascible i l¡¯aspecte arrogant que era com¨² als grans terratinents. Era cert que ell tamb¨¦ posse?a, reunides en una mateixa hisenda, una sacsada de fanecades. En canvi, unes eren poc fruct¨ªferes, i la major part, ermes del tot.

L¡¯Heretat del Paler, com es coneixia la propietat, estava a la banda de dalt d¡¯Alginet. El poble, situat si fa no fa al mig del terme, semblava fer de fita infranquejable. A m¨¦s d¡¯albergar les ¨¤nimes que hi buscaven caliu, tenia la missi¨® aparent de separar de manera radical les terres que el circumdaven. Els horts f¨¨rtils del pla, a l¡¯est, eren dissemblants per complet dels bancals de sec¨¤ que, emmarcats per cal?ades de pedra, s¡¯encavallaven al vessant oriental de la serra Falaguera fins que topaven amb el rigor absolut de la muntanya, on tan sols els matolls m¨¦s bords, senyorejats pel margall, gosaven de plantar cara i aprofitar qualsevol clavill per a trencar la grisor del roquerar.

Tot i l¡¯altivesa amb qu¨¨ es comportava, Andreu Alemany amb prou feines fregia i menjava. Els propietaris del pla podien pal¡¤liar dos o tres males collites consecutives en una bona anyada i, quan la cosa anava b¨¦ durant unes campanyes seguides, omplien el sac. La majoria havien aconseguit una prosperitat s¨°lida, alguns amb nom¨¦s un feix de pocs quartons ben explotats. Andreu, en canvi, s¡¯havia de conformar amb el minso degoteig que li proporcionaven les vinyes que malvivien a la part baixa de la hisenda. A la resta de la propietat, la pedra era tan herm¨¨tica que no es veia capa? d¡¯assumir com a pr¨°pia l¡¯aigua pur¨ªssima que sortia d¡¯uns ullals que, repartits ac¨ª i all¨¤, clapejaven l¡¯Heretat del Paler. Els dolls, en realitat, s¡¯hi entretenien ben poc: despr¨¦s d¡¯agombolar-se en basses de mida diversa, l¡¯aigua anava a perdre seguint el curs de qualsevol dels barrancs que solcaven el paratge. Els torrents, al seu torn, tenien una distribuci¨® tan an¨¤rquica que es confonien els uns amb els altres, de manera que la gent donava id¨¨ntic nom a ramals sense connexi¨®, mentre que d¡¯altres que seguien un mateix curs rebien apel¡¤latius diferents en diversos punts del seu periple. Es podria dir que a la banda de dalt del poble, el barranc de l¡¯Aigua, el de la Forca, el de la Font del Senyor i el de la Belenguera, confegien un cabdell de fils indestriables fins que conflu?en al pla, tan bon punt es travessava Alginet. Potser per a confirmar el car¨¤cter dicot¨°mic del terme, la conca unificada rebia a partir d¡¯aquell punt l¡¯inequ¨ªvoc nom de barranc dels Algadins, lloat per poetes il¡¤lustres, i potser un punt coents.

Andreu Alemany arrosseg¨¤ amb resignaci¨® les estretors a qu¨¨ l¡¯abocava l¡¯¨ªnfima producci¨® dels ermots. Per¨°, arribats a la segona d¨¨cada del segle vint, la fil¡¤loxera es present¨¤ com un problema definitiu que, de manera paradoxal, pos¨¤ fi a aquell malviure. El verm ati¨¤ les penes durant uns anys, fins que es va imposar als esfor?os dels llauradors i convert¨ª les estretors en mis¨¨ria sense pal¡¤liatius. Amb els pares soterrats, encara jove i solter, Andreu va trobar que la millor opci¨® per a v¨¦ncer la impot¨¨ncia era malvendre tot el que tenia i marxar com m¨¦s lluny millor. Embotinat per uns coneguts m¨¦s proclius a l¡¯aventura que s¡¯havien decidit uns anys abans, decid¨ª anar-se¡¯n a Vene?uela amb un grapat de bitllets amagats a la faixa que li cenyia un ventre acostumat al sacrifici.

Al port de Val¨¨ncia, abans que el transatl¨¤ntic salpara cap a la terra de promissi¨®, Andreu es llev¨¤ les espardenyes i les va espolsar mentre treia els bra?os per la borda. El gest, que volia ser digne i va ser m¨¦s aviat afectat, pretenia deixar ben clar, sobretot a si mateix, que ni ell ni ning¨² de la seua estirp hauria d¡¯arrossegar mai m¨¦s la pols de la terra que abandonava. ?Ac¨ª vos quedeu, pollosos de merda?, van ser les paraules que profer¨ª amb una veu que palesava ressentiment.

?Ac¨ª vos quedeu, ignorants de merda?, van ser les paraules que, en llegir el cartell, pronunci¨¤ V¨ªctor amb una veu que palesava ressentiment. Sabia que era un comiat definitiu. Les autoritats ja l¡¯havien advertit que era l¡¯¨²ltim estiu que el deixarien campar per l¡¯Heretat del Paler amb les ovelles. Pensava que potser f¨®ra el millor. Havia nascut poc despr¨¦s del canvi de segle, i ja n¡¯havia complert m¨¦s de setanta. Estava vell. La decisi¨® m¨¦s l¨°gica era reduir el nombre de caps de bestiar i tenir el ramat tot l¡¯any estabulat a la paridora de la Moncarra, a la banda de baix del poble. Ja no estava per anar muntanya amunt, muntanya avall. I m¨¦s encara des que feia uns mesos havia mort el Moro, el millor gos d¡¯atura que mai no havia tingut. No s¡¯hi veia amb cor, d¡¯ensinistrar-ne un altre que molt probablement l¡¯havia de sobreviure.

Menys animals volia dir menys ingressos. A m¨¦s, la despesa del pinso es dispararia, en no poder transhumar. Tant se valia: tenia els dos fills empleats a la Ford, la f¨¤brica de cotxes que poc abans s¡¯havia inaugurat a Almussafes, i el que traguera havia de sobrar per a ell i per a la dona. Per¨° tot i que racionalment f¨®ra el millor, es rebel¡¤lava contra la injust¨ªcia. Encara que l¡¯Heretat del Paler tinguera amo, per llei era terra de pastura, i el dret d¡¯alimentar-hi el bestiar com ho havia fet tota la vida ning¨² no li¡¯l podia prohibir. En canvi l¡¯alcalde semblava decidit a passar-se¡¯l per l¡¯ouera, aquell dret i tots els altres, per tal d¡¯afavorir els interessos d¡¯uns constructors forasters que de segur que l¡¯havien untat.

Feia un parell d¡¯estius que V¨ªctor havia vist els primers obrers manifassejant per l¡¯heretat. De seguida que va preguntar a Cisquet, el propietari, li va dir, ufan¨®s, que ho havia venut. ?A?¨° ho compr¨¤ mon pare fa cinquanta anys, i la veritat ¨¦s que mai no n¡¯hem tret profit. Ara faran una urbanitzaci¨®, i el primer xalet que construiran ser¨¤ el meu, perqu¨¨ m¡¯hi puga estar com un senyor?. Un sup¨¨rfol, Cisquet. Un malcriat in¨²til, jugador, bevedor i femeller, que havia bramat l¡¯her¨¨ncia liquidant de primer tots els horts del pla i balafiant despr¨¦s la muntanya, l¡¯¨²nic que li quedava. Mai no havia ent¨¦s que, quan vens una ovella, per ro?na que siga, deixes d¡¯esquilar-la per sempre m¨¦s. Ell ni tan sols havia cobrat per l¡¯ovella: l¡¯havia malbaratada per un jersei que, a sobre, era de fibra sint¨¨tica. V¨ªctor pens¨¤ que el Paler, l¡¯antic propietari que havia conegut de jove, potser f¨®ra un punt altiu, per¨° havia mantingut la dignitat fins al final, i nom¨¦s s¡¯havia desfet de l¡¯heretat quan l¡¯ofec l¡¯hi empent¨¤ sense remissi¨®.

El vell pastor es mir¨¤ el cartell per darrera vegada. Urbanizaci¨®n Los Lagos. Venta de parcelas. ?Ignorants de merda?, va repetir amb tota la ra¨® del m¨®n. Perqu¨¨ potser ell havia anat poc a escola; potser sabia poc de lletra i li havia costat desxifrar el significat del r¨¨tol, per¨° sabia qu¨¨ era un ullal, i sabia distingir un llac d¡¯una bassa. Per si no f¨®ra prou, no quedava res d¡¯aquells suposats llacs que mai no ho havien sigut: la prospecci¨® dels pous que havien de proveir el complex i la posterior extracci¨® del subs¨°l, havia provocat que els ullals s¡¯assecaren de manera fulminant. A les torrenteres ja no arribava ni un glop d¡¯aigua, i curs avall, quan els ramals s¡¯unien i es convertien en el que poc abans havia sigut l¡¯espl¨¨ndid barranc dels Algadins, la dol?a flaire dels tarongers havia estat substitu?da per una insuportable pudor de tarquim.

?Gentola. Acabadors. Ac¨ª vos quedeu, ignorants de merda?, va dir V¨ªctor, irat, mentre enfilava cam¨ª avall. I ¨¦s que pensava que Los Lagos era un nom impropi, i sens dubte coent, per a aquell indret on havia portat a pasturar el ramat des que sabia caminar sense caure massa bacs.

?Ah¨ª se quedan, cholos de mierda?, va dir Andy Alemany mentre mirava les pistes de l¡¯aeroport de La Chinita per la finestreta de l¡¯avi¨®. Estava desitj¨®s d¡¯abandonar Maracaibo i volar a Caracas, on havia de fer transbord cap a Madrid. All¨¤ nom¨¦s el separarien 350 quil¨°metres de la destinaci¨® definitiva.

Quasi vint hores despr¨¦s, en intentar llogar un cotxe a la terminal de Manises, el va sorprendre que la senyoreta que l¡¯atenia pronunciara el seu nom d¡¯una manera estranya. ?Andr¨¦s Alemani?, la va rectificar. ?La y del apellido tambi¨¦n se pronuncia, aunque sea griega?. Encara no sabia que aquella consueta l¡¯hauria de repetir molt sovint, perqu¨¨, al lloc on havia arribat, alguna gent ignorant s¡¯entestaria a dir el seu cognom com si tinguera una e?e que ell no trobava enlloc.

Finalment el cam¨ª fins a l¡¯hotel l¡¯hagu¨¦ de fer en taxi, perqu¨¨ el perm¨ªs de conducci¨® vene?ol¨¤ no el facultava per a conduir al pa¨ªs. Des del seient del darrere es mirava una ciutat que de manera nebulosa formava part de l¡¯ideari familiar, tot i que l¡¯avi, el fundador de l¡¯empori petrolier, sempre haguera sigut reticent a parlar-ne. Encara que sovint remugava en una llengua estranya que els parents identificaven com a valenci¨¤, nom¨¦s de tant en tant se li escapava alguna cosa de la seua terra d¡¯origen. ??Pobre viejo!?, pensava Andy mentre el recordava. ?Si levantara la cabeza y me viera aqu¨ª... Si supiera que huyo de un rojo bembudo...?. Per a Andy, Hugo Chaves, el rojo bembudo, era la personificaci¨® del dimoni, i els seus seguidors, una colla d¡¯arreplegats. N¡¯estava m¨¦s que fart, d¡¯aquella xusma que semblava tenir l¡¯¨²nica missi¨® en la vida de fotre la gent de categoria. Amb desgana, ho havia suportat tant com havia pogut, per¨° ara ja no trobava el perqu¨¨ de fer-ho. En poc de temps s¡¯havia divorciat i els pares havien mort en un accident de tr¨¤nsit. Res no el lligava enlloc, i s¡¯hi va decidir. ??Y todo por un cholo de mierda! M¨¢mame el g¨¹evo, mong¨®lico, que cagas m¨¢s arriba del culo, pero a mi no me vas a volver a ver, macaco comunista hocicudo?, va remugar Andy en un to de veu perfectament audible, mentre el taxista el mirava pel retrovisor i prenia una mica de por.

Gr¨¤cies que la fam¨ªlia, quan no els fiscalitzava ning¨², havia tingut la prevenci¨® d¡¯evadir capitals. Ara havia arribat l¡¯ocasi¨® d¡¯aprofitar-se¡¯n en un altre lloc. Per consell d¡¯uns coneguts que s¡¯havien decidit abans a la di¨¤spora, va triar la costa mediterr¨¤nia espanyola per continuar els negocis. Segons li havien dit, all¨¤ la cosa funcionava m¨¦s o menys igual que abans de la vict¨°ria chavista a Vene?uela, quan la gent de la seua corda tenia la paella pel m¨¤nec i els era f¨¤cil multiplicar el capital. ?R¨ªete de las democracias europeas, que aqu¨ª con dinero fresco consigues lo que quieres?, li havien assegurat. A m¨¦s, hi havia el component sentimental: tornaria als or¨ªgens. No sabia que amb aix¨° contravenia un antic jurament de l¡¯avi, segons el qual ning¨² de la seua nissaga s¡¯embrutaria les sabates de la millor pell amb la pols de la terra que ell havia abandonat amb espardenyes.

No l¡¯havien enganyat: a Val¨¨ncia, la rajola a gran escala era tan productiva com l¡¯extracci¨® i el comer? del petroli ho havien sigut poc abans a Vene?uela. Se n¡¯adon¨¤ de seguida que entr¨¤ com a soci capitalista en una gran promotora immobili¨¤ria. Estava feli?, perqu¨¨ havia tornat al seu h¨¤bitat natural: podia aplicar els mateixos m¨¨todes que anys enrere havia fet servir a Maracaibo, amb el vist i plau d¡¯uns governants que s¡¯avenien al que f¨®ra a canvi de les contrapartides de costum. Entenien el negoci, sabien el paper de cadasc¨², i no eren uns torracollons com el rojo bembudo i els seus sequa?os.

Un any vivint a diversos hotels fou suficient perqu¨¨ Andy se¡¯n cansara. Pensava que era hora d¡¯establir-se en algun lloc i comen?¨¤ a destriar possibilitats. No volia viure a la ciutat. Massa mareig. I ni de bon tros en qualsevol apartament d¡¯algun dels colomers que la promotora constru?a a la costa. Volia algun lloc pr¨°xim a la capital, per¨° espai¨®s i tranquil. S¡¯acab¨¤ de decidir quan l¡¯atzar el port¨¤ a una parcel¡¤la en venda de la urbanitzaci¨® Los Lagos, a una vintena de quil¨°metres al sud de Val¨¨ncia. ?Ch¨¦vere. Esto est¨¢ de pinga?, va dir tan bon punt va veure l¡¯empla?ament. L¡¯endem¨¤ mateix, abans fins i tot de formalitzar-ne la compra, va manar que comen?aren a fer pl¨¤nols.

El xalet era imponent, una vegada que l¡¯havien acabat. L¡¯entorn, en canvi, no pass¨¤ mai de discret. Andy no havia escatimat a l¡¯hora de fer portar tones i tones de f¨¨rtil terra roja que cobrira el roquissar, amb la finalitat de fer-hi cr¨¦ixer un jard¨ª tropical que s¡¯assemblara al de la hisenda que havia tingut a Maracaibo. Per¨° tot va ser debades: cap planta no hi campava. L¡¯¨²nic que anava avant sense que ning¨² no ho demanara eren els margalls i qualsevol tipus de matolls bords. Ni tan sols les palmeres se salvaven, per m¨¦s que les trasplantaren ja criades al viver i les tractaren amb tota la cura del m¨®n: de seguida que les hi deixaven caure, morien afectades pel morrut roig, un escarabat que feia estralls. ??Qu¨¦ chimbo! ?Esto s¨®lo sirve para pasto de ovejas!?, deia Andy quan estava m¨¦s desesperat. Fins que don¨¤ el jard¨ª per perdut i intent¨¤ refugiar-se a la part de dins. Per¨° aleshores fou l¡¯edifici el que, per art d¡¯encanteri, comen?¨¤ a degradar-se a un ritme fren¨¨tic. L¡¯algeps de les parets queia a gleves, afectat per una humitat contuma?, i per m¨¦s vegades que llu?ren els murs cada vegada estaven m¨¦s escrostonats.

Arrib¨¤ un moment que Andy odiava profundament el lloc on vivia, per¨° ja no podia fugir-ne. La crisi, la male?da crisi, havia provocat la fallida de la promotora, i tots els estalvis, els nous i els evadits, s¡¯havien convertit en deutes. Nom¨¦s trampejant podia traure el ventre de pena, sense cap possibilitat de vendre l¡¯¨²nic que li quedava: aquella edificaci¨® podrida per l¡¯arrel que, encara que ell mai no ho sabria, havia manat construir just al damunt del que molts anys abans havia sigut l¡¯ullal m¨¦s exuberant de l¡¯antiga Heretat del Paler.

Urb¨¤ Lozano ¨¦s l'escriptor que obri el cicle Escriure el pa¨ªs d'aquest curs. Es tracta d'una iniciativa del diari El Pa¨ªs en col¡¤laboraci¨® amb la Universitat d'Alacant, que ja ha celebrat diverses edicions.