Descobrint la ¡®botifarra fusi¨®¡¯

El lector ja deu saber relativitzar la pulsi¨® period¨ªstica de classificar-ho i etiquetar-ho tot, continguda en el titular. Per¨° ¨¦s poderosa la temptaci¨® de batejar d¡¯alguna manera el darrer llan?ament discogr¨¤fic de Pep Gimeno ¡®Botifarra¡¯, Botifarra a banda (2012), on el xativ¨ª fusiona el seu can?oner tradicional amb la m¨²sica de banda. Parlem d¡¯una gravaci¨® en qu¨¨ la rondalla del cantaor comparteix partitura amb la Uni¨® Musical de la Nucia dirigida per Ramon Lorente, que s¡¯ha encarregat tamb¨¦ de trobar els arranjaments de banda adients a la proposta tradicional. En acabant, una ¡°afortunada conflu¨¨ncia dels dos universos sonors m¨¦s privativament valencians¡±, en paraules del music¨°leg Josep Vicent Frechina, encarregat del text que introdueix i contextualitza el nou llan?ament de Botifarra.

El cantaor de X¨¤tiva mai no ha tingut un maneig est¨¤tic de la seua producci¨®. Des de la sorprenent irrupci¨® amb Si em pose a cantar can?ons (Cambra Records, 2006) i la confirmaci¨® de Te¡¯n cantar¨¦ m¨¦s de mil (Temps Record, 2009), Pep Gimeno ha posat el seu repertori popular, fruit d¡¯una investigaci¨® de camp minuciosa de tres d¨¨cades, en mans de m¨²sics experimentats, com ara N¨¦stor Mont o T¨®bal Rentero, per embolcallar de manera atractiva les can?ons i conjugar des de diferents visions el material primigeni, la intu?ci¨® musical i la portentosa veu del xativ¨ª. Aquesta l¨ªnia de recerca ¨¦s tamb¨¦ present en La barraca (DiscMedi, 2011), la col¡¤laboraci¨® amb m¨²sics de terres de l¡¯Ebre, Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, on es posaven en com¨² els can?oners tradicionals valencians i els de les comarques meridionals de Catalunya. Per no esmentar col¡¤laboracions diverses amb m¨²sics de coordenades semblants (Miquel Gil) o m¨¦s llunyanes (Obrint Pas) en un intercanvi que va multiplicar el coneixement i la valoraci¨® de Botifarra entre les noves generacions.

Pep Gimeno ho planteja com un

La col¡¤laboraci¨® amb banda de m¨²sica i la immersi¨® en arranjaments de caire simf¨°nic ¨¦s un altre pas endavant que, a m¨¦s, t¨¦ el precedent de l¡¯actuaci¨® a Ll¨ªria amb Miquel Gil i la Uni¨® Musical, el novembre del 2009. Amb el seu tarann¨¤ humil, Pep Gimeno ho planteja com un projecte sense grans pretensions, com un reconeixement al m¨®n de les bandes, ¡°una tradici¨® molt valenciana que ha nascut de la m¨²sica popular, que ha begut de la saviesa del poble¡±, segons explicava en una entrevista recent al periodista Paco Cerd¨¤. El repte, en qualsevol cas, era que la ¡®botifarra fusi¨®¡¯, la connexi¨® entre la rondalla, la veu del cantant i una ben nodrida banda de m¨¦s de trenta m¨²sics, produ¨ªs qu¨ªmica digna de ser enregistrada. I s¡¯ha de dir que, amb els inevitables daltabaixos, l¡¯experiment funciona. Costa acostumar-s¡¯hi al principi, per¨° l¡¯aproximaci¨® en clau de m¨²sica de moros i cristians a la Grana?na del tio Palero, origin¨¤ria de Montaverner, acaba rendint l¡¯oient. M¨¦s immediata ¨¦s la intensitat i l¡¯acoblament d¡¯ambd¨®s llenguatges en Dotze i U de la tia Rosario, a qui escoltem en acabar la pe?a, a trav¨¦s de l¡¯emocionant gravaci¨® original. Tamb¨¦ hi ha dianes en Cant de batre de Sella, Malaguenya de la tia Emilieta o Els vetlatoris. O a l¡¯hora de cobrir d¡¯un mant de solemnitat musical, l¡¯humor¨ªstica Roman? de les dones que juguen al burro. O, fins i tot, en creuar aires d¡¯havanera i banda sonora de cinema en Les marenyes.

La gravaci¨® es tanca amb La sandinga, de Xixona, incursi¨® ¨²nica en les comarques del sud, i una versi¨® instrumental del Dotze i U de la tia Rosario a c¨¤rrec de la Uni¨® Musical de la Nucia que demostra que hi ha marge per a una aproximaci¨® m¨¦s estreta entre el folk i la m¨²sica de banda. De fet, unes quantes agrupacions musicals s¡¯han oferit per portar als escenaris Botifarra a banda. L¡¯actuaci¨® m¨¦s propera d¡¯aquest tipus ser¨¤ a Ll¨ªria, el 29 de setembre, acompanyat de la Lira Almusafense.

Un apunt final: en un disc farcit de detalls, no passa desapercebut l¡¯esfor? per a fer atractiu el disseny de les cobertes, encomanat encertadament al pintor de X¨¤tiva Joan Ramos.