Tancar

No ¨¦s f¨¤cil fer vida normal un cop tornat de vacances, sobretot per la gent de costums. Aquesta setmana, sense anar m¨¦s lluny, m¡¯he trasbalsat molt perqu¨¨ alguns dels llocs de pas han canviat poc o molt i m¡¯han fet repensar la meva ruta di¨¤ria.

He trobat tancat el bar on anava a fer un mos quan no esmorzo a casa. M¡¯agradava la truita de patates que feia la dona de la casa i la manera com el cambrer tirava la cervesa, cosa dif¨ªcil de trobar a Barcelona. M¡¯ha explicat l¡¯amo quan l¡¯he trobat pel carrer que hi havien entrat a robar la nit passada una colla que sabia molt b¨¦ el que es feia, m¨¦s que res perqu¨¨ li han netejat la caixa i la m¨¤quina escurabutxaques, sense fer res malb¨¦. Una feina tan polida nom¨¦s l¡¯ha poguda fer alg¨² que s¡¯ha begut molts carajillos a la barra d¡¯aquell bar.

Al costat mateix, hi ha una botiga que em t¨¦ el cor robat perqu¨¨ encara arreglen bosses i maletes de pell. A la porta hi ha un cartell que diu: ¡°Reparaci¨® artesanal¡± i, a sota, ara mateix hi penja un paper escrit a m¨¤: ¡°He anat a buscar material. Torno d¡¯aqu¨ª a mitja hora¡±. A ning¨² no se li acut entrar ni for?ar la porta fins que no torna l¡¯amo, com si l¡¯advert¨¨ncia fos dissuasiu.

Faig via carrer avall i em trobo la persiana met¨¤l¡¤lica abaixada en una botiga on abans sempre m¡¯aturava davant d¡¯un lloro per aprendre a xiular. Ja no hi ha ni lloro, ni gats ni gossos. Trobo l¡¯antic propietari al costat de casa i m¡¯explica que el gestor li va recomanar tancar durant les vacances, sense avisar ning¨², perqu¨¨ aix¨ª s¡¯estalviaria de negociar i donar explicacions als treballadors.

No m¡¯hauria pensat mai que es pugui ser tan barrut fins que vaig a parar al restaurant que dino quan no ho faig a casa i s¨®c pel barri. Els treballadors de sempre m¡¯expliquen que la mestressa ha tocat el dos i els ha deixat en mans d¡¯una franqu¨ªcia sense previ av¨ªs, d¡¯amagat, com si no els hagu¨¦s conegut. El mateix truc que ha fet servir el de la botiga d¡¯animals: s¡¯ha jubilat d¡¯amagat. Els nois se senten tra?ts i no saben com sortir-se¡¯n perqu¨¨ la nova empresa no els respecta ni el sou ni l¡¯antiguitat. M¡¯asseguren que aquesta ¨¦s una pr¨¤ctica tan corrent ¨²ltimament com la de traspassar el bar als xinesos, que l¡¯endem¨¤ obren i baixen les portes como si no hagu¨¦s passat res.

Fill de botiguera de poble com s¨®c, gent que no tancava ni al migdia i explicava fil per randa, de viva veu o per escrit, tot el que passava a casa a fi de complaure i fidelitzar el client, m¡¯adono que ara ja nom¨¦s interessa el consumidor. La vida ja no queda escrita a les parets dels bars i la meva ¨²nica recompensa ¨¦s quan em paren els paquis de la botiga del costat i em diuen: ¡°I doncs? Que est¨¤ enfadat? Quan fa que no ve?¡±.