Uns forats encara per omplir

Victus ¨¦s una obra extraordin¨¤ria que recolza en una s¨°lida base bibliogr¨¤fica, com es pot veure quan parla amb detall del m¨®n dels enginyers o es refereix a la vida de Barcelona durant el setge borb¨°nic, un relat que beu d¡¯una font immillorable, les Narraciones hist¨®ricas de Francesc de Castellv¨ª, testimoni dels fets i bon historiador. Aix¨° fa que Victus tingui una credibilitat immensa.

Aquesta espl¨¨ndida novel¡¤la hist¨°rica ajuda a entendre aquell per¨ªode sense fer concessions gratu?tes a la mitificaci¨® ni al victimisme, sin¨® m¨¦s aviat al contrari, perqu¨¨ hi traspua ironia i un punt d¡¯irrever¨¨ncia molt saludable. El poble, en el sentit m¨¦s genu¨ª, n¡¯¨¦s el protagonista. Per¨° aix¨° no exclou que hi sobresurtin personatges d¡¯una pe?a, plenament compromesos amb la defensa de la ciutat, com ara el general Antonio de Villarroel i el comerciant Sebasti¨¤ Dalmau. Victus ofereix una imatge colpidora de les mis¨¨ries de la guerra, dels instints humans m¨¦s b¨¤sics i de les seves baixeses en aquell context, del divorci entre el m¨®n de la pol¨ªtica i el de la realitat, de les incongru¨¨ncies de la resist¨¨ncia. El contrast entre la mentalitat dels castellans i la dels catalans tamb¨¦ hi ¨¦s ben present. Tamb¨¦ retrata molt b¨¦ l¡¯ambient de la Barcelona assetjada i el leitmotiv de la resist¨¨ncia: la defensa de les llibertats de Catalunya, no gens et¨¨ries sin¨® imprescindibles per als seus habitants, i que Voltaire admir¨¤.

Victus apareix en un moment historiogr¨¤fic que, al llarg de tres d¨¨cades, ha fet aven?os molt remarcables en el coneixement del moment crucial de la Guerra de Successi¨®. Sabem b¨¦ el context internacional, els motius que van induir els catalans a trencar l¡¯obedi¨¨ncia a Felip V per fer costat als aliats i entronitzar Carles III. Tamb¨¦ els avatars de la guerra a Catalunya; el paper de la propaganda per incidir en una opini¨® p¨²blica cada cop m¨¦s influent; les raons de la resist¨¨ncia de 1713-1714 en el marc de les converses de pau d¡¯Utrecht; la repressi¨® (contra els filipistes i contra els austriacistes que va donar lloc a un gran exili); la p¨¨rdua de l¡¯Estat i del sistema de representaci¨® pol¨ªtica, substitu?ts per l¡¯absolutisme i la militaritzaci¨®.

Ara b¨¦: alguns temes no han rebut prou atenci¨®. Un d¡¯ells, l¡¯an¨¤lisi de la din¨¤mica social de la guerra. ?s a dir, quin va ser el suport, la implicaci¨® dels grups socials en cada conjuntura (1705, 1707, 1713-1714). O quin va ser l¡¯entorn social i econ¨°mic (homes de negocis, prove?dors, prestamistes) dels dirigents que prenien les decisions en cada un d¡¯aquests moments. La fugida a Matar¨®, ja en mans dels borb¨°nics, dels grups benestants (nobles, canonges, alguns comerciants) quan la Junta de Bra?os va decidir resistir marca un punt d¡¯inflexi¨® decisiu cap a la radicalitzaci¨® pol¨ªtica que tamb¨¦ es va reflectir en el govern de la ciutat. I tampoc disposem d¡¯una hist¨°ria de la guerra, en termes militars.

En tot cas, el que no necessitem s¨®n interpretacions f¨¤cils de caire rom¨¤ntic o mitificador (que proliferaran) que enlairin herois, miquelets, combats i escaramusses, que ens facin recular en termes de ci¨¨ncia hist¨°rica. De fet, qualsevol interpretaci¨® que pequi de simplisme i obvi? la gran complexitat del conflicte ens ser¨¤ de ben poca utilitat, no solament per a la comprensi¨® del passat sin¨® tamb¨¦ per construir el futur del nostre pa¨ªs.

Joaquim Albareda catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i autor, entre d¡¯altres, del llibre La guerra de Sucesi¨®n de Espa?a (1700-1714)