Operaci¨® Simenon

Jaume Vallcorba, un dels m¨¦s grans editors de la pen¨ªnsula, home instru?t, amic dels cl¨¤ssics, medievalista i per aix¨° comparatista, ¨¦sser refinat que hauria pogut desfilar a les p¨¤gines d¡¯A contrap¨¨l, de J. K. Huysmans ¡ªun dia me¡¯l vaig trobar a l¡¯aeroport havent perdut un avi¨® que, indirectament, l¡¯havia de dur a Parma, i em va fer: ¡°Tant se val! Ja em llegir¨¦ a casa La cartoixa de Stendhal!¡±¡ª, Vallcorba, doncs, s¡¯ha embolicat els darrers anys en una s¨¨rie d¡¯empreses editorials que tant haurien pogut sortir molt b¨¦ com molt malament. Promoure l¡¯edici¨® ¨ªntegra de les Mem¨°ries d¡¯ultratomba, de Chateaubriand, una fastuosa antologia de narracions hist¨°riques de tres mil p¨¤gines, la Vida de Johnson, de James Boswell, el fabul¨®s Diccionario de m¨²sica de Ram¨®n Andr¨¦s, recent, i fins i tot l¡¯edici¨® de Marie de Gournay dels Assaigs de Montaigne, tot aix¨° demana un optimisme infrangible, una esperan?a mosaica i, per escreix, una certa capitalitzaci¨®. D¡¯altres editors potser s¡¯haurien arronsat, per¨° ell no ho ha fet: mogut abans per una d¨¨ria personal que per un c¨¤lcul de probabilitats comercials, ara es proposa d¡¯oferir als lectors en llengua castellana i catalana l¡¯obra completa, o gaireb¨¦, de Georges Simenon, un dels m¨¦s grans novel¡¤listes del segle XX franc¨¨s, que a Espanya, m¨¦s que a Fran?a, ha quedat desdibuixat com a gran narrador a causa de les seves nombroses novel¡¤letes de la s¨¨rie de Maigret, polic¨ªaques, que tamb¨¦ s¨®n extraordin¨¤ries.

Simenon, fill d¡¯un comptable de Lilla i d¡¯una mestressa de casa, no tenia en absolut el perfil aristocr¨¤tic o revolucionari que les lletres franceses demanaven de tot escriptor despr¨¦s de l¡¯aparici¨® de Proust i de Gide, de Val¨¦ry i d¡¯Artaud. Aix¨°, per no parlar del pes quasi abominable que significa tenir, en la pr¨°pia tradici¨® liter¨¤ria, valors tan enormes i tan refistolats com Rimbaud, Mallarm¨¦ o Lautr¨¦amont. Quan una literatura nacional ha conegut uns fastos tan absoluts com aquests que hem dit, llavors resulta dif¨ªcil escriure novel¡¤les com les que s¡¯havien escrit ¡°tota la vida¡±. Aix¨ª mateix les exig¨¨ncies est¨¨tiques dels nostres poetes del Noucents van deixar bocabadats, per¨° tamb¨¦ amb la boca closa, els nostres autors de novel¡¤les, malgrat la bona fe de Carles Riba.

Com en certa manera va fer Nabokov a la seva etapa americana, Simenon va tirar pel dret des del comen?ament de la seva carrera: volia narrar hist¨°ries, volia que aquestes hist¨°ries fossin agradables, i, a m¨¦s, volia fer-se ric, cosa que va aconseguir si tenim present que del conjunt de la seva obra se n¡¯han estampat, per ara, vora sis milions d¡¯exemplars: aix¨° degu¨¦ ser un bon coadjuvant en l¡¯extensa n¨°mina de senyores i senyoretes que van caure, gens desmaiades, als seus bra?os: trenta mil segons el seu cat¨¤leg ¨¤ la Leporello. Val per a Simenon la mateixa an¨¨cdota que s¡¯explica de l¡¯emperador Francesc Josep d¡¯?ustria, el qual, un dia que va anar a sentir una simfonia especialment trepidant de Gustav Mahler, va comentar: ¡°No em pensava que la m¨²sica pogu¨¦s ser una cosa tan terrible. Jo em pensava que es componia m¨²sica per fer feli? la gent¡±. Les novel¡¤les de Simenon han fet feli?os milions de persones a tot el m¨®n, i ara ens faran feli?os a nosaltres. No ¨¦s estrany que de la seva obra se n¡¯hagin fet quasi quaranta pel¡¤l¨ªcules, en especial als anys que el cine tamb¨¦ es feia per fer feli? el p¨²blic, sense cap ajut d¡¯efectes especials.

Aquesta Operaci¨® Simenon ja l¡¯havia dut a terme pr¨¨viament l¡¯editorial Tusquets. Potser llavors no va anar b¨¦. Ara ens correspon desitjar que aquesta represa sigui coronada per l¡¯¨¨xit: de moment, el lector trobar¨¤ a les llibreries El gat (traducci¨® excel¡¤lent de Llu¨ªs Maria Tod¨®) i Pietr, el Let¨®n (traducci¨® de Jos¨¦ Ram¨®n Monreal, que tot ho fa b¨¦), a Quaderns Crema i Acantilado, respectivament, Barcelona, 2012, aquesta amb la marca del nedador que es llen?a a l¡¯aigua a imitaci¨® (altra vegada els cl¨¤ssics!) d¡¯una silueta trobada a Paestum, famosa i bella.

Georges Simenon.