El loqua? silenci de Brossa

Un ir¨°nic empleat ac¨¨fal acull des d¡¯avui els visitants de la petita sala d¡¯exposicions de La Seca Espai Brossa, que comen?a el seu cam¨ª amb la mostra Joan Brossa. Escolteu aquest silenci. Es tracta de L¡¯Empleat, un c¨¨lebre poema objecte format per una americana penjada d¡¯una perxa per a sastres, amb dos estreps que sobresurten de les m¨¤nigues, que m¨¦s de vint anys despr¨¦s de la seva creaci¨®, el 1989, mant¨¦ tota la vig¨¨ncia. El mateix val per a les altres peces que inauguren la traject¨°ria expositiva d¡¯aquest espai esc¨¨nic dedicat al poli¨¨dric artista.

¡°La idea ¨¦s que sempre hi hagi un testimoni de l¡¯obra pl¨¤stica de Brossa¡±, assenyala Gl¨°ria Bordons, comiss¨¤ria de la mostra, que es mantindr¨¤ oberta fins a la nit, de manera que els espectadors tindran la possibilitat de visitar-la abans de la funci¨® de teatre. L¡¯exposici¨®, oberta fins al 31 de mar?, reuneix una trentena d¡¯obres, entre poesies, cartells, poemes objecte, un llibre de bibli¨°fil realitzat amb Perejuame i la instal¡¤laci¨® El planeta de la Virtut, que Brossa va crear per a la seva exposici¨® del 1994 al Palau de la Virreina, formada per desenes de paneroles que surten del niu i que es van apoderant de la paret. ¡°Hem col¡¤locat el niu a la dreta de qui observa, per mantenir-nos fidels a l¡¯autor, que no es cansava de repetir que tots els mals v¨¦nen des de la dreta¡±, indicava Bordons.

Pel seu plantejament expositiu, la comiss¨¤ria es va inspirar en unes declaracions realitzades per Brossa en una entrevista de 1968: ¡°Si no podia escriure, als moments d¡¯euf¨°ria seria guerrillers, als de passivitat, prestidigitador. ?sser poeta inclou totes dues coses¡±. La mostra bascula entre aquests dos pols, el guerriller i el prestidigitador, fent un ¨¨mfasi especial en un tercer vessant de Brossa: la seva capacitat de plasmar pensaments complexos en objectes senzills, empenyent el p¨²blic a la reflexi¨® espont¨¤nia. El t¨ªtol de l¡¯exposici¨®, que tamb¨¦ ho ¨¦s d¡¯un poema escrit per Brossa el 1963, segons la comiss¨¤ria ¡°sintetitza tota una traject¨°ria, que es desplega entre 1938 i 1998, projectada en diferents g¨¨neres i disciplines, en un context hist¨°ric convuls i contrari a les seves idees i a la llengua amb la qual s¡¯expressava¡±.

La seva f¨®rmula, senzilla i efica?, es resumia en dues paraules, ¡°caminar i oblidar¡±, per¨° no sense abans haver fet ¨²s de la capacitat de reflexi¨® ¡°per descobrir el silenci original¡±. Sempre cr¨ªtic i comprom¨¨s, amb un innat sentit de l¡¯humor i una ironia, de vegades subtil i altres gaireb¨¦ didasc¨¤lica, per¨° mai cr¨ªptica, el missatge de Brossa arriba al p¨²blic, avui com ahir, de manera meridianament clara. Totes les peces s¨®n obres seriades, pertanyents a la col¡¤lecci¨® de la Fundaci¨® Brossa, que ara fa just un any va cedir les peces ¨²niques (unes 800) al Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba), per 25 anys renovables, amb el comprom¨ªs d¡¯encarregar-se de la restauraci¨®, conservaci¨® i reactivaci¨® del fons. Va ser aleshores que Bartomeu Mar¨ª, director del Macba, va anunciar que la programaci¨® del 2013 pivotaria al voltant d¡¯aquest dip¨°sit i que tindria una pres¨¨ncia destacada en la propera presentaci¨® de la col¡¤lecci¨® permanent (sembla que les retallades i la ingent quantitat d¡¯¨ªtems del dip¨°sit han endarrerit la feina del museu, que segueix amb les tasques de catalogaci¨®). Aix¨ª que, de moment, la gran antol¨°gica de Brossa prevista pel 2013 encara no t¨¦ data.