Vida d¡¯un curi¨®s i un humanista

El Fancelli odiava la mort perqu¨¨ la coneixia de quan li va robar els germans. Aix¨° el feia viure amb una intensitat especial. Ho saben els que m¨¦s l¡¯han estimat. La Blanca, la Susanna, el V¨ªctor, l¡¯Anna, la Marina i el Tasio. Tamb¨¦ ho saben els seus companys d¡¯EL PA?S, que han disfrutat de la compet¨¨ncia, l¡¯humor i l¡¯expressivitat oper¨ªstica de l¡¯Agust¨ª.

Com a periodista, gastava una curiositat i un humanisme indispensables per explicar la cultura. Res hum¨¤ no li era ali¨¨. Si informava sobre m¨²sica, es decantava per Mozart per¨° tamb¨¦ s¡¯oferia per fer la cr¨°nica de la final d¡¯Eurovisi¨®. Si parlava d¡¯esports, anava contra corrent i elogiava l¡¯ast¨²cia ancestral del catenaccio. Si parlava de Barcelona, era obertament postol¨ªmpic. Un exemple: davant d¡¯un disbarat com el F¨°rum, no va deixar d¡¯insistir a convertir-nos a tots a la causa. El seu entusiasme era molt m¨¦s monumental que tot aquell espai fara¨°nicament dilapidat.

L¡¯ictus i el c¨¤ncer li van minar l¡¯energia per¨° li van accentuar les virtuts. Com molts de vosaltres, he tingut el privilegi de compartir estones d¡¯aquest per¨ªode. Qued¨¤vem al Salamb¨® o al Verdi, per veure pel¡¤l¨ªcules iranianes. Din¨¤vem amb el Ramon, sop¨¤vem amb l¡¯Ignacio i compart¨ªem indignacions sobre el su?cidi dels diaris de paper (la mort ¨¦s una altra cosa). Ell tenia un talent especial per indignar-se. Com a cap, sabia unir persones incompatibles i domesticar els egos patol¨°gics. Era bomber en moments d¡¯incendi i pir¨°man quan qu¨¨iem en la rutina. I jugava molt b¨¦ al ping-pong.

Lluny de la redacci¨®, vivia l¡¯ofici sense desatendre una intend¨¨ncia que li exigia cada cop m¨¦s. I quan col¡¤locava tres articles en una mateixa edici¨®, ho celebrava dient que havia fet un hat trick. Ho valorava tot. Un arr¨°s. Un bon vi. El descobriment de Navarra. Una xafarderia. Convidar-te que l¡¯acompanyessis a Narbona a reparar el motor de la peniche. All¨¤, tractava amb uns mec¨¤nics anglesos sospitosos i es transformava en un personatge de Simenon. I a les nits, despr¨¦s d¡¯haver escoltat m¨¦s que parlat, s¡¯adormia com el capit¨¤ Haddock, amb la boca oberta i uns roncs espectaculars que, en realitat, eren renecs per espantar els lladres i la mort.

Ho valorava tot.

Al Facebook, la seva filla Marina hi t¨¦ penjada una foto extraordin¨¤ria amb l¡¯Agust¨ª. Ella li explica alguna cosa i ell la mira amb una tendresa infinita, meravellat i perplex d¡¯haver contribu?t a l¡¯exist¨¨ncia d¡¯alg¨² tan seu i, alhora, tan diferent. L¡¯expressi¨® que transmet ¨¦s de gratitud amb la vida, per¨° tamb¨¦ d¡¯una malenconia intensa, com si ja lament¨¦s no poder-la acompanyar durant tots els anys que mereixia haver-la acompanyat.

Avui estem destrossats. Per¨° li devem anteposar la informaci¨® a l¡¯opini¨® i no oblidar que qui m¨¦s destrossat est¨¤ ¨¦s ell. Que qui m¨¦s ha combatut aquesta mort est¨²pida ha estat ell, vivint com ha viscut, d¡¯una manera generosa, culta, bondadosa i fraternal. Que per molt intensa que sigui la tristesa dels que l¡¯estimem i l¡¯estimarem, la d¡¯ell encara ho ¨¦s m¨¦s.