El consell d¡¯un humanista

Eugenio Tr¨ªas i jo ens hem apreciat sempre. La difer¨¨ncia de visions pol¨ªtiques mai va ser un obstacle a la nostra relaci¨® d¡¯amistat. ?s m¨¦s, entre els anys 1983 i 1985 v¨¤rem col¡¤laborar intensament. Aleshores jo era conseller de Treball, en el marc d¡¯una grav¨ªssima crisi econ¨°mica i social. Hi havia una lluita ideol¨°gica profunda en el m¨®n socioecon¨°mic catal¨¤ que intoxicava les possibilitats de pacte per a la continu?tat de les empreses i els seus llocs de treball. Em va semblar necessari aprofundir en aquest debat ideol¨°gic.

Amb la col¡¤laboraci¨® de Jaume Lor¨¦s v¨¤rem convocar un conjunt molt plural d¡¯intel¡¤lectuals per cercar camins de futur. Un d¡¯ells era Eugenio Tr¨ªas. En aquest context va explicar la seva reflexi¨® sobre la Catalunya del futur en el seu llibre La Catalunya ciutat i altres assaigs (L¡¯Aven?, Barcelona, 1984). Aquesta publicaci¨® era el fruit personal de l¡¯autor arran de la participaci¨® en un seminari amb Jaume Lor¨¦s, Pere Llu¨ªs Font, moss¨¨n Rovira Belloso, Josep Ramoneda i jo mateix. ¡°Busco la identitat i difer¨¨ncia catalana, que xifro en la civilitat, en la idea-for?a de ciutat, pensada en formes modernes, com a s¨ªntesi d¡¯una societat civil emergent esquin?ada en classes socials conflictives¡±. La seva visi¨® de la Catalunya ciutat sorgeix de les diferents perspectives de Joan Maragall i Eugeni d¡¯Ors, entre la ¡°ciutat del perd¨®¡± en clau moral de Maragall i la ciutat ideal platonitzant que somniava Eugeni d¡¯Ors. Eugenio Tr¨ªas aleshores ens recordava Miguel de Unamuno: ¡°Barcelona es Ciudad, mientras que Madrid no es sino corte¡±, i continuava el rector de la Universitat de Salamanca: ¡°La patria es, ante todo y sobre todo, la Ciudad, y la patria es un medio para la civilizaci¨®n y no el fin de esta¡±.

El nivell de cultura d¡¯un pa¨ªs el marca el nivell de debat intel¡¤lectual. L¡¯encontre intel¡¤lectual que s¡¯origin¨¤ en el Departament de Treball el 1984 es project¨¤ en el de Cultura. Per aix¨° vaig formar el Consell Assessor de Cultura, amb personalitats del m¨®n intel¡¤lectual m¨¦s que amb professionals de la gesti¨® cultural. Eugenio hi col¡¤labor¨¤ intensament. Amb ell hi havia Miquel Batllori, Manuel V¨¢zquez Montalban, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Ignasi de Sol¨¤-Morales, Albert R¨¤fols, Josep Termes, Francesc Noy, Joan Triad¨², Antoni de Moragues, Jordi Maluquer, Jaime Gil de Biedma, Jaume Lor¨¦s, ja tots ells absents, i Josep Maria Castellet, Xavier Folch, Ignasi Riera, Josep Ramoneda, moss¨¨n Ballar¨ªn, Xavier Bru de Sala, Joan Carreras, Josep Maria Espin¨¤s, Pere Llu¨ªs Font i Modest Prats.

Avui m¨¦s que mai, en el moment que vivim d¡¯incerteses, pors i contradiccions en la nostra societat contempor¨¤nia, cal centrar el debat intel¡¤lectual sobre el nostre futur com a societat per no deixar-nos portar pel determinisme econ¨°mic de la llei del m¨¦s fort. Per aix¨° ¨¦s urgent situar la pol¨ªtica cultural en els seus continguts m¨¦s que no pas en els seus continents. I sobretot situar-la en l¡¯eix central del pa¨ªs i no considerar-la com un factor de luxe m¨¦s o menys marginal o circumscriure-la en la pol¨ªtica convencional.

Tots coincidim en la profunditat filos¨°fica que ens ha aportat Eugenio Tr¨ªas. Per¨° en vull ressaltar un fet inherent a la seva personalitat: la seva aportaci¨® intel¡¤lectual anava sempre unida al seu humanisme, a la seva senzillesa personal, que tot i la diverg¨¨ncia possible feia que l¡¯apreciessis m¨¦s.

Joan Rigol va ser conseller de la Generalitat i president del Parlament.