En defensa dels nostre pobles

Encara que vost¨¦ semble haver pres ja la decisi¨® a favor d¡¯autoritzar el fracking a les comarques del nord de Castell¨®, els que ac¨ª escrivim i les entitats que representem volem ser escoltats pels nostres governants i al mateix temps alertar a tota la poblaci¨®.

Vost¨¨ t¨¦ en les seues mans una decisi¨® de la m¨¤xima gravetat. Molts dels qui viuen en els pobles afectats es pregunten a hores d'ara si podran continuar bevent l'aigua de l'aixeta en cas que, com ha passat en alguns indrets, aquesta ¨¦s contaminada de forma irreversible per l'aplicaci¨® de la t¨¨cnica del fracking.

La pregunta ¨¦s plenament raonable i seria bo que tamb¨¦ vost¨¨ compartira aquesta preocupaci¨®. Si l¡¯aigua subterr¨¤nia, i d'ac¨ª la de fonts i brolladors, aig¨¹es superficials, prove?ments urbans, tur¨ªstics i agropecuaris cont¨¦ ingredients venenosos i cancer¨ªgens, es podr¨¤ seguir mantenint i promocionant el turisme litoral i d¡¯interior, cultivant la terra, produint aliments, gestionant els boscos i engordint els ramats?

Tots suposem que vost¨¨ no prendria mai una decisi¨® que amena?a la continu?tat de 41 pobles castellonencs, per m¨¦s que l¡¯empresa canadenca Montero Energy estiga molt interessada en fer negoci amb aquest tema.

Parlem d¡¯un cas de gran gravetat. Vaja per endavant que els signants d¡¯aquesta carta som plenament conscients de la necessitat d'aconseguir noves fonts d'energia, i estem a favor del progr¨¦s i el desenvolupament, ent¨¨s aix¨° s¨ª com una millora del benestar integral i general de les persones que habiten un territori. Per¨° quin progr¨¦s pot haver si el territori deixa de ser habitable i la poblaci¨® es veu obligada a abandonar els seus pobles?

La decisi¨® d¡¯autoritzar o no a Montero Energy a aplicar el fracking a Castell¨® hauria de ser f¨¤cil de prendre. Nom¨¦s caldria rec¨®rrer al ¡®Principi de Prevenci¨®¡¯ que obliga les autoritats i la societat a denegar una acci¨® quan el risc que comporta per a la poblaci¨® d¡¯un territori ¨¦s greu i alhora irreversible. Com ja ha fet el govern franc¨¨s, o el de Cant¨¤bria o Arag¨®, o com van defendre amb passi¨® la senyora Rita Barber¨¤ i el senyor Juan Cotino quan les prospeccions, en aquest cas a la mar, afectaven la seua ¨¤rea d'influ¨¨ncia.

?s aix¨° mateixa -rec¨®rrer al ¡°principi de prevenci¨®¡±-, el que li reclamen molts dels Ajuntaments i associacions de les tres comarques afectades. Des de les comarques de Castell¨® no s'ent¨¦n com la contund¨¨ncia que en el seu moment van tindre la Generalitat i l'Ajuntament de Valenci¨¤, ara s'ha tornat en ambig¨¹itat o en senyals favorables a l'aprovaci¨®.

No podem refiar-nos de la sort i esperar que ac¨ª no arribe la cat¨¤strofe mentre creem durant 8 o 10 anys uns poquets llocs de treball. Quin alcalde optaria per crear 5 o 6 llocs de treball si aix¨° comportar¨¤ probablement convertir el poble en un lloc inhabitable? Quan sabem que hi ha un alt risc de contaminaci¨® irreversible la menor probabilitat ¨¦s inacceptable. I a m¨¦s a m¨¦s, una gran amena?a vital a 41 pobles no es compensa amb cap contrapartida econ¨°mica, ni petita ni gran. No cap avantatge pot compensar la destrucci¨® total d¡¯un b¨¦.

Sabem, a m¨¦s a m¨¦s, que en cas que es trobara gas, en un m¨¤xim de quinze anys el negoci de Montero Energy haur¨¤ acabat i ens haur¨¤ deixat un paisatge dif¨ªcilment reconeixible, ple de torres d'extracci¨®, magatzems de residus t¨°xics, dip¨°sits, plataformes de formig¨®, tubs de conducci¨® i altres infraestructures.

Tots suposem que vost¨¨ no prendria mai una decisi¨® que amena?a la continu?tat de 41 pobles castellonencs

S¡¯ha d¡¯insistir per¨°, que ¨¦s del tot improbable que la contaminaci¨® no es produ?sca, hi han multitud d¡¯estudis que alerten del risc que comporta l¡¯¨²s de la t¨¨cnica del fracking. A tall d¡¯exemple en citem ac¨ª nom¨¦s un, l¡¯informe ¡°Repercussions de l¡¯extracci¨® de gas i petroli d¡¯esquist en el medi ambient i la salut humana¡± elaborat per la Direcci¨® General de Pol¨ªtiques Interiors de la Comissi¨® Europea[1], en el qual es conclou que ¡°...l'explotaci¨® del gas d¡¯esquist, a trav¨¦s del fracking; presenta caracter¨ªstiques que tenen repercussions inevitables i un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana".

I a la p¨¤gina 20 diu : ¡°L'aigua podria contaminar-se amb subst¨¤ncies qu¨ªmiques procedents del proc¨¦s de fracturaci¨®, per¨° tamb¨¦ amb aig¨¹es residuals procedents dels dip¨°sits que contenen metalls pesants (per exemple, ars¨¨nic o mercuri) o part¨ªcules radioactives. Els accidents dels camions de transport, les fuites de les canonades de recol¡¤lecci¨®, basses d'aig¨¹es residuals, compressors, etc., Els abocaments provocats per accidents (per exemple, l'explosi¨® d'una font de fluid de fracturaci¨® o aig¨¹es residuals), els danys en la cimentaci¨® i la canonada de revestiment o simplement els fluxos no controlats al subs¨°l a causa d¡¯esquerdes artificials o naturals en les formacions (rocoses) podrien constituir possibles vies de migraci¨® cap a aig¨¹es subterr¨¤nies i de superf¨ªcie.¡±

El fracking consisteix en la creaci¨® de fractures noves, o l'eixamplament i propagaci¨® de fractures naturals ja existents a la roca, mitjan?ant la injecci¨® d'aigua barrejada amb sorra i additius qu¨ªmics a molt alta pressi¨® (fins a 700 atmosferes). Aquesta fracturaci¨® indu?da genera una permeabilitat artificial que permet extreure de manera rendible gas atrapat en formacions inicialment impermeables.

En el cas castellonenc el perill de contaminaci¨® de l¡¯aq¨¹¨ªfer ¨¦s m¨¤ximament probable. Les margues compactes d¡¯origen mar¨ª del Jur¨¤ssic, roques sobre les qu¨¨ Montero Energy diu que hauria d'aplicar la fracturaci¨® hidr¨¤ulica per extreure¡¯n el gas, i les formacions rocoses que conformen l¡¯aq¨¹¨ªfer del Maestrat es solapen o s'intercalen estretament, fins el punt de poder ser contig¨¹es. El risc ¨¦s gran, si tenim en compte que l'aq¨¹¨ªfer regional del Maestrat s'est¨¦n per tota la comarca del Maestrat, Baix Maestrat i els Ports i connecta hidr¨¤ulicament cap a l'est amb el mar Mediterrani i les depressions costaneres de Vinar¨°s-Pen¨ªscola i Torreblanca-Orpesa. Encara que internament t¨¦ alguna compartimentaci¨® semipermeable es pot dir que, en conjunt, forma un volum roc¨®s totalment connectat des del punt de vista hidr¨¤ulic. ?s a dir, un fluid contaminant vessat a Cat¨ª, per posar un exemple, podria afectar qualsevol altre municipi de la zona costanera.

L'interior de Castell¨® fa un segle que pateix una greu crisi de despoblament. Tanmateix, darrerament, i malgrat el cr¨ªtic panorama general, est¨¤ posicionant-se dins el segle XXI, concentrant les esperances en un desenvolupament territorialment m¨¦s equilibrat de les nostres comarques, basat en projectes de llarg recorregut, amb energies renovables, amb empreses netes, amb una agricultura, silvicultura i ramaderia modernes, sanes i de proximitat, amb un turisme rural, cultural i ecol¨°gic de qualitat. ?s a dir, amb opcions de futur. I vost¨¨ sap perfectament que els hidrocarburs d¡¯esquist constitueixen les darreres glopades mediambientalment catastr¨°fiques d¡¯uns combustibles f¨°ssils que van ser l¡¯energia del segle XX. Quina imatge t¨¦ vost¨¨ dels nostres pobles? Els pobles de les comarques del nord estan al segle XXI i volen mirar cap al futur.

Qui prendr¨¤ una decisi¨® hist¨°rica, que pot convertir en inhabitables els pobles de les comarques del Maestrat i els Ports? Ser¨¤ la nostra Generalitat qui ho fa?a quan es rebutja en altres llocs? Ser¨¤ vost¨¨, consellera Bonig? ?s aix¨° actuar responsablement? I si autoritzen el fracking i esdev¨¦ la cat¨¤strofe, de qu¨¨ ens servir¨¤ aleshores acusar-la a vost¨¨ d¡¯irresponsable per autoritzar unes prospeccions que poden deixar inhabitables les nostres comarques? Vost¨¨ ens ho haur¨¤ llevat tot.

No deixe que aix¨° passe. No es preocupe per l¡¯empresa Montero Energy i pose m¨¦s atenci¨® en el present i el futur de la gent dels pobles del nord de Castell¨®.

Artur Aparici. Observatori Rural UJI, Ramon Mampel. Traiguera. Llaurador i Cooperativista, Carles Santos. Vinar¨°s. M¨²sic, Anabel Ejarque. Associaci¨® Agents de Desenvolupament Local de Castell¨®. Guillem Palomo. Centre Excursionista de Castell¨®, Fina Gonell. Enginera Agr¨°noma. Cooperativista, Ximo Gual. Vistabella. Professor UJI i Cooperativista, Nel¡¤lo Monfort. Vallibona. Metge Tesa Giner. T¨¨cnica educativa. Villores, Sergi Mar¨ªn. Ares. Enginyer Agr¨°nom, Hilari Jaime. Canet Lo Roig. Llaurador i Cooperativista, Ana Vilalta. Herb¨¦s. Arquitecta, Vicent Goterris. Uni¨® de Llauradors, Merc¨¨ Correa. Alcossebre. Professora UJI. Andr¨¦s Cumba. La Jana. T¨¨cnic Agrari, ?lvar Any¨®. Benicarl¨®. Agricultor ecol¨°gic, Ana Querol. Vilafranca. T¨¨cnic Cultural, Tom¨¤s Segarra. Sant Mateu. T¨¨cnic Cultural. Ana Garcia. Vilafranca. Treballadora Social, Manolo Quixal. C¨¤lig. Professor UJI, Julio Bayot. Ares. Veterinari i ramader. Esteban Domenech. Torreblanca. Club Muntanya Salta-Ribes, Toni Albert. PLataforma Ciutadana No a la Contaminaci¨®, Mary Savage. Vilafranca. Traductora, Jaume Barb¨¦. Arxip¨¨lag Comarcal Maestrat, Ram¨®n Prades. Ares. Agent Mediambiental, Ana Roda. Mestra a Benassal. Ares, Ramon Par¨ªs. Benicarl¨®. Editor, Beatriu Escuder. Sant Mateu. Professora UJI, Josep M? Zapater. Vilafranca . La Xalera Teatre. Mariano Bueno. Benicarl¨®. Agricultor ecol¨°gic, Juan-Luis de Javier. Alcossebre. AAVV Ribamar, Ximo Laborda. Torreblanca. Associaci¨® el Formiguer, Roberto Traver. Torreblanca. Club Ca?adors "El Lince", Enrique Luque. Vinar¨°s. APNAL, Sebasti¨¢n Fabregat. Vinar¨°s. AAVV Migjorn, Josep Adell. Morella. La Nevera. Vicen? Roda. Les Coves. Plataforma Anti RTP, Elena Bort. Torreblanca. Club d'Espeleologia Penya 69, Ezequiel Llorach. Pen¨ªscola. AAVV Cam¨ª Vell