Not¨ªcia dels Setze Jutges

Abans de qualsevol altra consideraci¨® de cap mena, cal deixar ben present que Els setze jutges, cr¨°nica tendra i ir¨°nica d¡¯un pa¨ªs ¨¦s un llibre necessari i, per tant, malgrat alguns defectes, del tot imprescindible. En m¨¦s de 50 anys cap publicaci¨® havia abordat de forma exclusiva i tan exhaustiva la hist¨°ria d¡¯un dels moviments transcendentals de la cultura catalana recent. No ¨¦s gratu?t afirmar que, en l¡¯actualitat, res no seria igual en el panorama musical i fins i tot ling¨¹¨ªstic sense l¡¯exist¨¨ncia dels Setze Jutges, un moviment al qual, probablement per portar per bandera alguna cosa aparentment tan fr¨ªvola com la can?¨®, mai no s¡¯ha situat en el lloc hist¨°ric que veritablement li correspon. Era un grup que no va n¨¦ixer mogut per objectius musicals, sin¨® com una necessitat d¡¯una cultura i d¡¯una llengua que pugnaven per recuperar la normalitat entre les constants i furibundes agressions de la dictadura.

Els Setze Jutges, cr¨°nica tendra... advoca per col¡¤locar les coses al seu lloc repassant des d¡¯un punt de vista hist¨°ric l¡¯evoluci¨® d¡¯aquest grup de cantautors i contextualitzant la seva activitat m¨¦s social que musical en aquella Espanya de la d¨¨cada del 1960. Aix¨ª, m¨¦s que un estudi estrictament musical (que, d¡¯altra banda, tot s¡¯ha de dir, l¡¯obra d¡¯algun dels cantautors implicats no resistiria), el llibre ofereix una visi¨® de la realitat sociocultural de la Catalunya del tardofranquisme en la qual un grup d¡¯intel¡¤lectuals (escriptors, advocats, metges, psic¨°legs, catedr¨¤tics...), moguts m¨¦s per una necessitat de servei que per anhels art¨ªstics, ¨¦s van llan?ar a la carretera amb un grapat de can?ons (no gaires) in¨¨dites o tradu?des de l¡¯extens repertori de la chanson francesa i van impactar en una societat necessitada d¡¯est¨ªmuls que obrissin portes al futur.

La primera part del llibre, la m¨¦s ¨¤mplia, escrita per David Ferrer, fa un recorregut hist¨°ric des dels esdeveniments que van provocar el naixement dels Jutges (oficialment, el 1961) fins a la seva autodissoluci¨®, el 1968. L¡¯estil que fa servir ¨¦s proper i de lectura f¨¤cil, malgrat el gran nombre de cites. Cites, aix¨° s¨ª, perfectament documentades que atorguen credibilitat a l¡¯estudi i que es converteixen en la seva millor basa, deixant en segon terme una abs¨¨ncia d¡¯esperit cr¨ªtic que, en molts moments, hauria estat desitjable. L¡¯acostament ¨¦s respectu¨®s i benvolent, per¨° la ironia i la tendresa, a les quals fa refer¨¨ncia el t¨ªtol del llibre, queden per a les can?ons originals.

La segona part, de la m¨¤ i el pinzell de Joan Manuel Escrihuela, repassa la biografia de cadascun dels membres dels Setze Jutges. En aquest cas, les aportacions s¨®n en realitat m¨ªnimes i l¡¯exc¨¦s de dibuixos ¡ªinnecessaris i d¡¯esc¨¤s valor (realitzats generalment a partir de fotografies conegudes)¡ª solament contribueix a encarir el producte llibresc sense aportar res. Casualment, les fotografies d¡¯aquest apartat s¨®n en la seva majoria repeticions d¡¯unes altres ja aparegudes en el text anterior (era necessari tornar-les a repetir?).

Finalment, Ferm¨ª Puig ha recopilat la discografia de tots els integrants i ha elaborat una cronologia de concerts exhaustiva que, a partir d¡¯ara, podr¨¤ usar-se com a refer¨¨ncia. Tamb¨¦ Puig ¨¦s el responsable d¡¯un dels grans encerts que presenta la publicaci¨® i que la converteixen en imprescindible: un treball superb de documentaci¨® amb elements gr¨¤fics i fotografies, majorit¨¤riament poc difoses, que omplen qualsevol possible buit i que il¡¤lustren magn¨ªficament la lectura. Per destacar, la del primer concert (si b¨¦ est¨¤ treta d¡¯una revista i perd en qualitat, per¨° t¨¦ un gran valor documental) i la dels primers moments dels Jutges, en particular les d¡¯un Llu¨ªs Llach debutant.

El resum, doncs, de l¡¯aportaci¨® d¡¯aquest llibre ¨¦s ben senzill de fer: davant una proposta aix¨ª el millor ¨¦s oblidar els defectes i centrar-se en les virtuts que converteixen el volum en un testimoniatge indispensable no ja dels inicis de la can?¨® catalana (que tamb¨¦) sin¨® de tota la cultura recent de Catalunya.

?