La festa de veritat

De les Falles de Sant Josep, de la festa i dels seus ¡°monuments¡±, se n¡¯han fet un grapat de cr¨ªtiques: que si s¨®n ¡ªllevat d¡¯escasses excepcions¡ª d¡¯ideologia i d¡¯est¨¨tica reaccion¨¤ria, que si suposen un balafiament que no deixa p¨°sit, que si s¡¯han allunyat massa de la seua ess¨¨ncia, de l¡¯esperit irreverent que les animava en el seus inicis... Cr¨ªtiques sovint intel¡¤ligents i d¡¯una l¨°gica gens f¨¤cil de rebatre, cr¨ªtiques que, com tota an¨¤lisi positiva i documentada, no en pretenen l¡¯extinci¨® sin¨® la millora. La reacci¨® del m¨®n faller oficial davant d¡¯aquestes opinions no ha consistit precisament a prendre¡¯n nota i reflexionar-hi; tot al contrari: ha respost des de les v¨ªsceres o b¨¦ amb una indifer¨¨ncia total, cosa que carrega encara m¨¦s de ra¨® els cr¨ªtics. Sempre he cregut que, com diu Tomas Transtr?mer en un dels seus poemes, ¡°la festa de veritat ¨¦s silenciosa¡±. De les Falles, all¨° que m¨¦s destorba ¨¦s el soroll, i el fet que es tracte d¡¯una festa invasiva. Un pot participar-hi de ple o, per contra, fugir-ne ¡ªsi s¡¯ho pot permetre¡ª ben lluny (la setmana fallera ¨¦s ideal per a viatjar: ¨¦s temporada baixa i sol fer ja bon temps). Si un es queda al poble, dif¨ªcilment aconseguir¨¤ fer vida al marge de la festa. Fer vida normal, vull dir. Els carrers estan literalment ocupats: pels ¡°monuments¡±, per les cercaviles, pels coets... Un pot intentar l¡¯exili interior, romandre clos entre les parets de casa, per¨° el soroll hi penetra per cada escletxa sense miraments i l¡¯assenyala com a desertor. Una caracter¨ªstica que ens mant¨¦ lluny del nivell de civilitat d¡¯alguns pa?sos europeus ¨¦s la manca de respecte per qui no professa els nostres gustos i costums; per la llibertat de l¡¯altre, en definitiva. Les Falles en s¨®n una prova, d¡¯aix¨°. Des de la despert¨¤ fins a la festa nocturna dels casals ¡ªsituats, talment mines antison, entre el ve?nat¡ª, practiquen la insensibilitat absoluta cap a qui pret¨¦n viure a la seua, fora del ramat. I som molts els qui no volem que se¡¯ns imposen els horaris, posem per cas, de dormir. Tots ens haur¨ªem de preguntar si no podem divertir-nos sense haver de molestar els altres. O, ja posats, viure sense molestar els altres. Jo, si m¨¦s no, m¡¯ho plantege sovint. De les Falles hi ha algunes coses, per¨°, de valor inq¨¹estionable. Els bunyols de carabassa, per exemple; si s¨®n casolans i realment de carabassa, s¨®n una menja exquisida. O l¡¯olor de p¨®lvora, carregada de reminisc¨¨ncies infantils. O el pasdoble interpretat, des de lluny, per una banda de m¨²sica (D¨¦u me¡¯n guard de les bandes de cornetes i tambors!). O els sorollets i l¡¯escalfor de la crem¨¤, amb les flames dibuixant escultures impossibles, fugisseres. O ¡ªi aquest ¨¦s potser l¡¯instant m¨¦s sublim de la festa¡ª el silenci del mat¨ª posterior a la crem¨¤, quan la ciutat, exhausta, somnolent, torna a ser de tots.