El senyor dels dragons

En el bestiari arquitect¨°nic de la ciutat de Val¨¨ncia figuren icones tan populars com les g¨¤rgoles que coronen la Llotja, el majestu¨®s lle¨® de l¡¯asseguradora Generali que vigila el pas de vianants de la pla?a de l¡¯Ajuntament o la Cotorra del Mercat, que ha inspirat algunes de les p¨¤gines m¨¦s sucoses de l¡¯imaginari popular aut¨°cton. En aquest bestiari fant¨¤stic hi ha tamb¨¦ un lloc d¡¯honor per als dragons escult¨°rics que l¡¯arquitecte Jos¨¦ Maria Manuel Cortina (Val¨¨ncia 1868-1950) va fer entronitzar en una bona part de les seues obres com a ¡°targeta de visita¡± o signatura personal.

Ara, l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Enginyeria de la Universitat Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia i el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes recorden la traject¨°ria creativa d¡¯aquest arquitecte a cavall entre els dos segles. Una obra que podem emmarcar dins d¡¯aquest paisatge ecl¨¨ctic que va projectar l¡¯arquitectura dihuitesca, en qu¨¨ el passat es va fer present, i el present, es va guarnir de fantasia. Aquell moment en qu¨¨ la gran burgesia fa gala de la seua prosperitat construint parlaments romans, borses de comer? hel¡¤l¨¨niques, f¨¤briques g¨°tiques, fortaleses morisques, resid¨¨ncies neocl¨¤ssiques. Una nova arquitectura en forma de gran basar arqueol¨°gic.

La ciutat de Val¨¨ncia no ¨¦s immune a aquesta mena de gran revival, patchwork arquitect¨°nic o cuina d¡¯estils que s¡¯escampa pertot arreu: del neomedievalisme a l¡¯orientalisme, del neog¨°tic al Romanticisme novel¡¤lesc d¡¯un Walter Scott o Alexandre Dumas. Cortina n¡¯¨¦s un dels promotors. Una edat mitjana revisitada que ha enunciat l¡¯arquitecte i te¨°ric Viollet-Le-Duc i que acabar¨¤ vestint les fa?anes d¡¯una burgesia local que exhibeix el seu estatus. Cortina, com altres arquitectes, construeix les diverses resid¨¨ncies d¡¯aquesta burgesia, un itinerari existencial que va des del seu naixement fins a la mort projectada en una sumptuosa arquitectura f¨²nebre, l¡¯¨²ltima resid¨¨ncia. El curr¨ªculum vital i arquitect¨°nic d¡¯una classe social.

De l¡¯obra constru?da per Cortina, nom¨¦s ens n¡¯ha quedat un trenta per cent, la resta ha estat enderrocada

¡°El perfil de l¡¯arquitecte Cortina ¡ªassenyala Jorge Girb¨¦s, un dels comissaris de l¡¯exposici¨® amb Francisco Mart¨ªnez Ruiz¡ª ¨¦s una mica complicat de definir. Encara que el podr¨ªem definir com a arquitecte modernista, el seu modernisme no ¨¦s un modernisme est¨¤ndard¡±, diu Bellver. ¡°Li ocorre all¨° que deia l¡¯ historiador i arquitecte Joan Bassegoda sobre del modernisme de Gaud¨ª, que etiquetava com a ¡®gaudinisme¡¯, aix¨ª tamb¨¦ Cortina, exerceix el seu particular i especial modernisme¡±, diu Girb¨¦s.

Com altres arquitectes valencians, Cortina estudia a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona, una estada acad¨¨mica que segons Jorge Girb¨¦s marcar¨¤ el seu futur professional. ¡°Un dels seus professors de l¡¯Escola ¨¦s ni m¨¦s ni menys Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, que exerceix una gran influ¨¨ncia sobre ell i en la seua formaci¨® estil¨ªstica, Cortina hereta aquestes tradicions, aquestes formes per les quals estan apostant des de l¡¯Escola i que dibuixen el gran paisatge modernista que acabar¨¤ formant-se¡±. Tot i que no hi ha const¨¤ncia documental, segurament ¨¦s el mateix Dom¨¨nech i Montaner qui l¡¯aconsella obrir els seus coneixements arquitect¨°nics amb altres paisatges, com a viatge de coneixement i aprenentatge. ¡°Cortina ¡ªdiu Girb¨¦s¡ª recorre alguns pa?sos de l¡¯Europa central i es fixa sobretot en ?ustria on en aquells moments triomfa el corrent estil¨ªstic anomenat Sezession, la versi¨® austr¨ªaca del Modernisme, i se sospita que, fins i tot, degu¨¦ entrar en contacte amb l¡¯arquitecte Otto Wagner, un dels grans arquitectes renovadors¡±.

Aquesta influ¨¨ncia centreeuropea i germ¨¤nica acabar¨¤ reflectint-se en les seues obres primerenques projectada en una decoraci¨® medievalista que es dibuixa en un estilitzat bestiari her¨¤ldic. ¡°En una de les seues primeres obres ¡ªassenyala Girb¨¦s¡ª, el xalet que construeix a Paterna per a la fam¨ªlia Cortina, fan acte d¡¯aparici¨® aquelles ¨¤guiles tant del gust de la decoraci¨® germ¨¤nica¡±. L¡¯obra ¨¦s presenta tamb¨¦ com un homenatge a la Casa Roura ¡ªavui convertida en restaurant¡ª del seu mestre Dom¨¨nech i Montaner guardada pels t¨ªpics dragons o g¨¤rgoles d¡¯inspiraci¨® medieval que l¡¯arquitecte catal¨¤ repeteix com a motiu ornamental i que Cortina assumir¨¤ m¨¦s tard per a les seues construccions, i que esdevindr¨¤ un dels trets fonamentals de la seua obra creativa.

Entre les acaballes del segle xix i el primer decenni del segle xx, Cortina es converteix en un dels arquitectes favorits de la burgesia local mentre la ciutat va definint el seu nou mapa urban¨ªstic. ¡°Desgraciadament ¡ªassenyala Girb¨¦s¡ª de tota l¡¯obra constru?da nom¨¦s ens n¡¯ha quedat un trenta per cent, la resta ha desaparegut, ha estat enderrocada¡±. Entre els anys 1950 i 1970 i amb una llei de patrimoni que deixa fora la major part dels edificis amb menys de cent anys, la petja arquitect¨°nica de Cortina a la ciutat, com la d¡¯altres arquitectes, experimenta una forta amputaci¨®. Edificis com la Casa Cortina (carrer de Sorn¨ª), Casa Oroval (carrer de Colom), Casa Moreno (Gran Via Marques del T¨²ria), Casa Morris (Comte de Salvatierra) o el Teatre Eslava ¡ªtransformat en cinema¡ª, entre altres, son demolits. Per contra, algunes de les mostres encara en peu, com el xalet de la fam¨ªlia Giner-Cortina a Torrent, estan actualment en una situaci¨® prec¨¤ria. ¡°Entre nosaltres no va haver-hi un corrent sensible a favor de mantenir-los i protegir-los, a difer¨¨ncia del que va passar a Catalunya¡± es lamenta Girb¨¦s.

¡°Cortina ¨¦s, sens dubte, el gran representant del modernisme a Val¨¨ncia¡± segons Girb¨¦s. ¡°Tot i que n¡¯hi ha altres representants, ell conservar¨¤ aquesta fe, diguem-ne modernista, tota la seua vida¡±. Una fe que es projecta com a creador total, seguint la filosofia d¡¯aquest corrent estil¨ªstic i que abra?a una visi¨® integral, reflectida en un desenvolupament de totes les arts aplicades: rajoleria, mosaics i vitralls, ferros forjats, etc. ¡°Cortina fins i tot va dissenyar el paper per a decorar les parets, les teles i els mobles de molts habitatges¡± assenyala Girb¨¦s. ¡°El seu pare havia estat mestre d¡¯obres i va ensenyar-lo a envoltar-se de tots els bons professionals de les arts decoratives¡±. I afig: ¡°En aix¨° seguia el corrent modernista al m¨¤xim, ell resseguia i cuidava fins l¡¯¨²ltim detall de l¡¯habitatge, seguint l¡¯ideari modernista¡±.

Cortina no es lliurar¨¤ de les pol¨¨miques i els enfrontaments que dibuixen el paisatge arquitect¨°nic de l¡¯¨¨poca. ¡°Era un home perfeccionista, molt estricte i com a arquitecte municipal de la ciutat va rebutjar molts projectes, cosa que per descomptat li va procurar moltes enemistats i acab¨¤ produint-li un cert ostracisme professional¡± diu Girb¨¦s. El mateix Cortina veur¨¤ com li ¨¦s denegada la llic¨¨ncia per a construir un palauet familiar al carrer de Sorn¨ª. Cortina tamb¨¦ s¡¯enfronta amb una de les institucions amb un gran pes en la ciutat, la Reial Acad¨¨mia de Belles Arts, mentre els seus projectes locals s¨®n cada vegada m¨¦s escassos. ¡°Se li fa un buit al seu volant i ha de marxar fora a treballar¡±.

Per a Girb¨¦s, Cortina continua sent un gran desconegut entre nosaltres, malgrat la seua aportaci¨® i renovaci¨® arquitect¨°nica ¡°nom¨¦s entre els historiadors gaudeix d¡¯un coneixement, i fins i tot per a la classe arquitect¨°nica, nom¨¦s ¨¦s conegut com el constructor de ¡®la casa dels dragons¡±.