Sis anys i mig despr¨¦s

Canal 9 ha sigut not¨ªcia aquests dies, no solament perqu¨¨ no ha retransm¨¦s en directe la Crem¨¤ de les falles, com a gest de protesta per la pila d¡¯acomiadaments que la nostra televisi¨® ha hagut de patir. En realitat, el que ha fet c¨®rrer m¨¦s tinta ha sigut un fragment d¡¯un documental que l¡¯associaci¨® de v¨ªctimes de l¡¯accident de metro del 3 de juliol de 2006 va fer p¨²blic aquest 3 de mar?. En aquest documental, un treballador de Canal 9, Frederic Ferri, reconeixia que, aquell dia, els informatius de la televisi¨® valenciana van minimitzar l¡¯accident tant com van poder perqu¨¨ seguien directrius de la superioritat, ¡°en la l¨ªnia de la presid¨¨ncia i el portaveu del govern¡±. Llavors s¡¯esperava l¡¯arribada del papa, que havia de ser el gran esdeveniment de l¡¯any, i res ho havia d¡¯espatlar. Davant d¡¯aix¨°, l¡¯accident es va tractar ¡°com una informaci¨® de perfil baix i que no s¡¯havia de cobrir¡±.

En el v¨ªdeo, Ferri s¡¯indigna quan diu aix¨°, i amb ra¨®, perqu¨¨ aquesta informaci¨® de perfil baix es refereix a l¡¯accident m¨¦s gros que s¡¯ha produ?t mai en una l¨ªnia de metro a l¡¯Estat espanyol, amb 43 morts i 47 ferits, tots ells amb familiars i amics que ja no havien d¡¯oblidar mai aquell dia. Ferri, qui, si ho he ent¨¦s b¨¦, llavors era editor d¡¯informatius, va haver de constatar amb impot¨¨ncia com les altres cadenes s¨ª que s¡¯afanyaven a informar de la magnitud del desastre; totes, llevat de la seua i nostra, que era a la que li corresponia informar m¨¦s i millor que ning¨². Ferri acab¨¤ preguntant-se com ¨¦s que els periodistes no es plantaven i no corrien a exercir el seu ofici, que ¨¦s contar el que passa, agrade o no a qui mana.

Aquestes declaracions han fet parlar prou, perqu¨¨ posen en evid¨¨ncia fins a quins extrems arrib¨¤ la manipulaci¨® informativa de la televisi¨® p¨²blica ¨Cperqu¨¨ la paguem entre tots- valenciana, i a quins graus humiliants de servilisme es van veure obligats els periodistes que hi treballaven. ?s molt alli?onador, i tamb¨¦ revifa coses molt ingrates de recordar, com les excuses d¡¯un govern que, pel que es va anar sabent (per¨° no en Canal 9), havia economitzat m¨¦s del compte en mesures de seguretat, o com el tractament vergony¨®s que van rebre els familiars de les v¨ªctimes, pr¨¤cticament condemnats al silenci. Ni responsabilitats, ni explicacions fidedignes, ni disculpes, ni a penes cap gest d¡¯humanitat amb ells.

El 6 de juliol del 2006, la batalla per una televisi¨® p¨²blica de qualitat feia temps que s¡¯havia perdut

Davant de tot aix¨°, hi ha qui s¡¯ha afanyat a dir que les televisions sempre manipulen, per¨° aix¨° no ¨¦s cap excusa. Qui crega que els possibles errors dels altres poden disculpar-ne els propis, no solament no corregir¨¤ mai res, sin¨® que acabar¨¤ fent coses que no tenen perd¨® enlloc. Jo no conec cap cas de silenciament interessat d¡¯una not¨ªcia (de tergiversaci¨® s¨ª que n¡¯hi ha un) que siga comparable al que va passar a Val¨¨ncia aquell 6 de juliol, amb 43 morts. Tamb¨¦ s¡¯ha dit que Ferri s¡¯hauria d¡¯aplicar el mateix que diu, tot i que, com a editor de not¨ªcies, ell no podia traure¡¯s de la m¨¤nega les imatges i les declaracions que els seus companys no li subministraven. Aquesta no ¨¦s la q¨¹esti¨®. De fet, hem d¡¯agrair-li que s¡¯haja atrevit a dir p¨²blicament el que molta gent sap: que una televisi¨® massa servil va fallar aquell dia de la manera m¨¦s ignominiosa. En tot cas, ens podem preguntar com ¨¦s que aix¨° no s¡¯ha dit molt abans.

El 12 de mar? passat, la presidenta de l¡¯associaci¨® de v¨ªctimes de l¡¯accident, Beatriz Garrote, es preguntava en un altre acte p¨²blic on estaven els periodistes aquell fat¨ªdic 6 de juliol, o millor, on no estaven. Per qu¨¨ van informar tan tard, tan poc, tan malament. Per a respondre-ho, crec que conv¨¦ llegir una anotaci¨® molt l¨²cida del blog d¡¯un experiodista de Canal 9, Juli¨¤ ?lvaro. Aquest ens recorda que, a final dels anys 90, molts treballadors de l¡¯ens intentaren oposar resist¨¨ncia a l¡¯exc¨¦s de control pol¨ªtic i als abusos de poder que patien. Se¡¯n van seguir repress¨¤lies, trasllats i acomiadaments, amb els resultats previsibles: desmantellament de la redacci¨® i docilitat absoluta dels supervivents. El 6 de juliol del 2006, la batalla per una televisi¨® p¨²blica de qualitat feia temps que s¡¯havia perdut. ?lvaro es pregunta tamb¨¦ si la societat valenciana ha defensat mai els seus mitjans de comunicaci¨® p¨²blics. La resposta ¨¦s que no. No els va defensar llavors, i els ha anat abandonant despr¨¦s, al pas que Canal 9 perdia les ¨²ltimes engrunes de credibilitat. Com un peix que es mossega la cua, se n¡¯han seguit m¨¦s acomiadaments, m¨¦s por i menys audi¨¨ncia. No es tracta de jutjar ni de buscar culpables, sin¨® de comprendre i explicar els fets. Al capdavall, informar ¨¦s aix¨°. Estic segur que encara deuen quedar molts treballadors de Canal 9 que creuen que una televisi¨® p¨²blica, de qualitat i en valenci¨¤, al servei dels ciutadans, ¨¦s necess¨¤ria. Ara, parlar clar del que han viscut ¨¦s una de les poques coses que poden fer per a tornar-la possible.