Alfonso Vilallonga: ¡°S¨®c independent, no independentista¡±

Alfonso Vilallonga ¨¦s un personatge inclassificable. Conegut pels seus espectacles propers al cabaret centreeuropeu d¡¯entreguerres, c¨ªnic, morda?, xerraire, capa? de versionar Jacques Brel i, sense soluci¨® de continu?tat, llan?ar les provocacions m¨¦s c¨¤ustiques barrejant la can?¨® tradicional amb rock contundent o instruments de joguina. Sempre furgant en les ferides de la societat, Vilallonga t¨¦ la seva altra cara de ¡ªcom ell mateix diu¡ª compositor seri¨®s, enganxat a la partitura, de bandes sonores per a Isabel Coixet o Brad Anderson. Per l¡¯¨²ltima, la Blancaneus de Pablo Berger, li han concedit els premis Goya, Gaud¨ª i la medalla del C¨ªrculo de Escritores Cinematogr¨¢ficos, tots a la millor banda sonora original.

Vilallonga (Barcelona, 1960) encara est¨¤ assaborint la dol?or dels guardons recents, per¨° com que la seva hist¨°ria ¨¦s nedar contra corrent, acaba de posar en circulaci¨® un nou disc autoeditat, Alphonsphore variations, que ja est¨¤ creant pol¨¨mica.

Pregunta. Cada vegada s¨®n m¨¦s els creadors, d¡¯estils diferents i fins i tot amb llargues carreres, que editen els seus discos com a model de llibertat creativa. L¡¯autoedici¨® ¨¦s el futur de la ind¨²stria discogr¨¤fica?

Resposta. ?s el present! I ho ¨¦s des de fa bastant temps, podr¨ªem dir que ¨¦s el passat, el present i, ¨¦s clar, el futur.

P. Veient la ind¨²stria, val la pena seguir fent discos?

R. Aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®. A mi em segueix agradant perqu¨¨ s¨®c molt fetitxista de l¡¯objecte i encara queda, per sort, molta gent a la qual li agrada tenir el disc amb el seu fullet, fotos, lletres. Aix¨° s¨ª, l¡¯objecte cada vegada ha de ser m¨¦s atractiu. El que no t¨¦ inter¨¨s ¨¦s fer un disc lleig i barat, no serveix per a res. La crisi de la ind¨²stria ha servit perqu¨¨ cada vegada ho h¨¤gim de fer millor.

P. Indubtablement, ¨¦s un disc fet per vendre¡¯s, per¨° en una de les seves can?ons (Pirat¨¦ame, baby) hi ha un cant descarat a la pirateria, demanant que el multipliquin.

R. ?s una contradicci¨® que ha creat tamb¨¦ la ind¨²stria. Trobo una mica absurd que demanem als joves que no pirategin quan no tenen diners, per¨° els ho posem a l¡¯abast de la m¨¤. Quina moralitat ¨¦s aquesta que tothom roba per¨° vosaltres, que no teniu pasta, no podeu robar? Seguir¨¦ fent discos perqu¨¨ els discos, les can?ons, s¨®n el capital dels creadors, i si seguim fent coses creatives, abans o despr¨¦s ens revertir¨¤.

P. Durant anys, una part important dels ingressos dels m¨²sics era la venda de discos. Ara el guany potencial es despla?a cap als concerts.

R. Tampoc la hist¨°ria dels concerts va excessivament b¨¦. Aix¨° s¨ª, com m¨¦s concerts tinguis, m¨¦s discos vens, perqu¨¨ la venda important es realitza en els concerts. L¡¯altre dia, despr¨¦s del concert a la sala Apolo, en vaig vendre uns setanta.

P. Alphonsphore variations inclou la seva ja pol¨¨mica declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia personal, Mald¨¤ State (Estat propi), en qu¨¨ proclama: ¡°Ja m¡¯agradaria viure en una Catalunya lliure, per¨° aviam, lliure de qu¨¨, mam¨¤? Si ¨¦s de c¨ªnics i corruptes i pol¨ªtics cagadubtes digues on haig de firmar¡±.

R. No pret¨¦n res m¨¦s que expressar alguna cosa que portava a dins i que volia compartir, per¨° sembla que realment est¨¤ sent pol¨¨mic. He penjat un v¨ªdeo a YouTube: est¨¤ tenint moltes visites i ja han comen?at a sortir els comentaris del tipus ¡®Vilallonga es mofa de l¡¯independentisme¡¯, i tamb¨¦ insults de tot tipus. Jo no insulto a ning¨²; dir que em fan ang¨²nia els gemecs de Llu¨ªs Llach no ¨¦s insultar, i dir que s¨®c independent i no independentista, doncs ¨¦s la veritat, i que faig pip¨ª a l¡¯estelada... De vegades no ¨¦s tant el qu¨¨ sin¨® el com es diuen les coses, i si ho dius amb simpatia ning¨² s¡¯hauria de molestar... La can?¨® serveix una mica de bar¨°metre de la situaci¨® actual. En directe agrada, ¨¦s clar que tamb¨¦ dependr¨¤ d¡¯on la canti, en algun lloc potser em tiren pedres.

P. Qu¨¨ espera quan escriu una can?¨® aix¨ª?

R. Que alguna cosa es remogui... El que no busco ¨¦s ser subversiu. Avui dia ser subversiu ¨¦s molt dif¨ªcil, perqu¨¨ ja est¨¤ tot subvertit. Qu¨¨ ¨¦s ser subversiu avui a Catalunya? Ficar-se amb el Rei o amb el PP? Aix¨° ¨¦s molt f¨¤cil, est¨¤ xupat; no que no s¡¯ho mereixin, per¨° ja no t¨¦ gr¨¤cia. El que s¡¯ha de q¨¹estionar ara ¨¦s el que es q¨¹estiona aquesta can?¨®: molt b¨¦, Estat propi; per¨° amb qui anem, de qui dependrem? Perqu¨¨ sempre hem de dependre d¡¯alg¨². Aix¨° ¨¦s el que q¨¹estiono. Em diran espanyolista, fatxa i totes aquestes coses, per¨° jo ja s¨¦ que no ho s¨®c i ho he expressat en mil espectacles, en mil can?ons i en moltes altres coses.

P. Com es pot veure la can?¨® des de fora de Catalunya?

R. ?s una cosa local que jo vull dir des de dins per als de dins. No vull traduir-la al castell¨¤ perqu¨¨ no pugui ser utilitzada com a arma llanc¨ªvola.

P. El disc cont¨¦ moltes altres coses, de les m¨¦s ¨ªntimes a les m¨¦s c¨ªniques...

R. Representa simplement el per¨ªode de temps transcorregut des del disc anterior, per¨° els discos mai surten quan han de sortir. O surten abans perqu¨¨ la discogr¨¤fica et for?a, per¨° aquest no ¨¦s el meu cas, perqu¨¨ cap discogr¨¤fica m¡¯ha violentat mai. O ja tens les can?ons per¨° llavors surt una altra cosa... o no hi ha mitjans per al llan?ament. ?s com les can?ons: les escrius quan est¨¤s enamorat i les has de cantar quan ja no ho est¨¤s. Fas una can?¨® d¡¯amor per a una persona molt concreta per¨° acabes fatal amb ella i despr¨¦s has de cantar-la davant d¡¯una nova parella, has de reinventar-les per poder tornar a viure-les encara que sigui durant tres minuts i 43 segons. <TB>

P. En el disc canta en quatre idiomes: castell¨¤, catal¨¤, angl¨¨s i franc¨¨s.

R. Mai m¡¯he plantejat la cosa de l¡¯idioma. He tingut la sort d¡¯haver viscut fora, d¡¯haver comen?at a compondre en angl¨¨s... Hi ha can?ons que surten en catal¨¤ i unes altres en angl¨¨s. Aix¨ª de senzill. El sentiment de la can?¨® hauria de passar per sobre de la llengua. Si tot t¨¦ una coher¨¨ncia, no importa l¡¯idioma.