La historieta es posa de llarg

Miguel ?. Giner Bou i Cristina Dur¨¢n publicaren l¡¯any 2009 la seua primera novel¡¤la gr¨¤fica, Una posibilidad entre mil (Sins Entido) que els va servir per a contar i compartir la dram¨¤tica hist¨°ria de la seua filla Laia. ¡°Quan va passar tot all¨° de la nostra filla Laia, mentre est¨¤vem a l¡¯hospital, ja veiem que d¡¯all¨ª podia sorgir una hist¨°ria que podia ser interessant i no se¡¯ns va acudir millor manera de contar-la que en c¨°mic¡±. Despr¨¦s d¡¯aquesta primera experi¨¨ncia en l¡¯anomenada novel¡¤la gr¨¤fica, la parella d¡¯il¡¤lustradors es va embarcar en una altra hist¨°ria de refer¨¨ncies personals, La m¨¢quina de Efr¨¦n, on contaven el proc¨¦s d¡¯adopci¨® de la seua segona filla. Dos treballs que han posat en relleu nous argumentaris o la viabilitat de la novel¡¤la gr¨¤fica per a abordar hist¨°ries que fins ara semblaven vedades o poc adequades en el camp del c¨°mic. ¡°Nosaltres sempre diem que en la nostra vida hi ha un abans i un despr¨¦s del que li va passar a la nostra filla, per¨° tamb¨¦ i ha un abans i un despr¨¦s, personal i professionalment parlant, de l¡¯aparici¨® de les nostres dues novel¡¤les gr¨¤fiques¡± diu Miguel ?. Giner Bou.

Importat del m¨®n anglosax¨® el terme novel¡¤la gr¨¤fica, gr¨¤cies al nou format, el c¨°mic, feia l¡¯entrada en depend¨¨ncies fins aquell moment reservades a la literatura. Un concepte, el de novel¡¤la gr¨¤fica, que entre els mateixos creadors no deixa de ser motiu de debat o de pol¨¨mica, comen?ant per la seua pr¨°pia carta de naturalesa.¡± La novel¡¤la gr¨¤fica sempre ha existit, nom¨¦s cal recordar aquelles col¡¤leccions infantils com ¡°Joyas literarias¡± que publicava Burguera amb autors cl¨¤ssics d¡¯aventures com Jules Verne, Salgari, Karl May i altres¡± diu Paco Camarasa, director d¡¯Edicions de Ponent, una de les editorials valencianes que impulsen el c¨°mic i la Il¡¤lustraci¨®. ¡°Per a mi ¨¦s tracta d¡¯un g¨¨nere, d¡¯un corrent est¨¨tic, dins d¡¯aquest gran camp que ¨¦s el c¨°mic¡±, assenyala Camarasa. Entre els ¨²ltims treballs publicats per l¡¯editorial hi ha la novel¡¤la gr¨¤fica Parte de todo esto, de Mart¨ªn L¨®pez Lam, un dels creadors gr¨¤fics que des de fa temps anima des de diferents territoris l¡¯univers creatiu valenci¨¤. ¡°?s clar que all¨° que ara s¡¯anomena novel¡¤la gr¨¤fica ¨¦s una ¡®manera nova¡¯ de fer c¨°mic, paraula que a mi no m¡¯agrada i preferisc la d¡¯historieta, una forma potser m¨¦s personal pel que fa a l¡¯¨¤mbit gr¨¤fic, narratiu i tem¨¤tic¡± assenyala el dibuixant. ¡°S¨ª que hi ha ¡ªcontinua Mart¨ªn L¨®pez¡ª una difer¨¨ncia remarcable pel que fa al format, respecte de l¡¯¨¤lbum cl¨¤ssic franc¨¦s o el c¨°mic book americ¨¤, per¨° sempre formant part d¡¯all¨° que anomenem c¨°mic¡±.

Novel¡¤la gr¨¤fica o c¨°mic d¡¯autor, com els agrada anomenar a Miguel ?.Giner Bou i Cistina Dur¨¢n. ¡°El terme novel¡¤la gr¨¤fica est¨¤ b¨¦, perqu¨¨ ¨¦s una etiqueta que ha servit perqu¨¨ lectors no aficionats al c¨°mic comencen a llegir-nos i superen les lectures de la inf¨¤ncia i perden aqueixa por de les vinyetes¡± diu Miguel ?. Giner. Evoluci¨® natural o maduraci¨® d¡¯un g¨¨nere com el c¨°mic que ha anat guanyant cotes de complexitat i creativitat. ¡°Al meu parer no hi ha hagut cap canvi narratiu¡± assenyala Enrique Bosch ¡°Micharmut¡±. El dibuixant que fa uns mesos publicava la seua historieta Solo para moscas, no estalvia les seues cr¨ªtiques o reserves pel que fa a la novel¡¤la gr¨¤fica. ¡°S¡¯ha produ?t un empobriment general, llevat d¡¯alguna excepci¨®, narrativament s¡¯ha tendit a il¡¤lustrar textos sense utilitzar a penes un llenguatge m¨¦s elaborat o una sintaxi que aportara alguna novetat destacada al llenguatge de la historieta¡± assenyala Micharmut. Entre les ¨²ltimes incorporacions al g¨¨nere hi ha la de la il¡¤lustradora Maria Herreros que acaba de fer el seu debut amb la novel¡¤la gr¨¤fica Fen¨®meno (Edicions de Ponent) ¡°Aquest tema des de fa ja temps que anava gestant-se i ara, gr¨¤cies al fet que les editorials hi han apostat, s¡¯ha fet m¨¦s visible¡± diu la il¡¤lustradora. ¡°Potser ¡ªcontinua¡ª hem inventat un concepte, el de la novel¡¤la gr¨¤fica, que ens ha alliberat dels prejudicis que hi havia del c¨°mic enfocat al m¨®n adult¡±. ¡°Ac¨ª ¡ªdiu l¡¯editor Paco Camarasa¡ª no passa com a Fran?a, on pots veure tot un senyor advocat anant al seu bufet amb un ¨¤lbum de c¨°mic sota el bra?¡±.

Paco Roca, Arrugas, El invierno del dibujante, est¨¤ entre els creadors que han posat de llarg la novel¡¤la gr¨¤fica entre nosaltres. ¡°Ens agrade o no, per als lectors no habituals de c¨°mic aquest terme t¨¦ unes connotacions pejoratives, i aquesta novetat, la novel¡¤la gr¨¤fica, que per a mi ¨¦s una projecci¨® del c¨°mic, ha afavorit l¡¯inter¨¦s de lectors nous o dels que eren pocs atrets pel c¨°mic, i a en l¡¯¨¤mbit medi¨¤tic, el dels mitjans de comunicaci¨®¡± diu el dibuixant. ¡°Per a mi el gran canvi de la novel¡¤la gr¨¤fica ¡ªcontinua Roca¡ª respecte del c¨°mic, diguem-ne, convencional ¨¦s la llibertat que ha aconseguit l¡¯autor, quan vaig comen?ar, la ind¨²stria del c¨°mic era molt r¨ªgida, si volies publicar havies de crear un personatge, fer una s¨¨rie, cenyir-te a les modes gr¨¤fiques i a uns temes determinats, com l¡¯aventura, el suspens, la fantasia, etc¡±. En aquests moments est¨¤ enfeinat en el seu nou projecte gr¨¤fic, que es podr¨¤ veure a les llibreries per Nadal . ¡°Es diu Los surcos del azar i gira al voltant del m¨®n de l¡¯exili en acabar la guerra civil, d¡¯aquells homes a qui l¡¯atzar va deparar un dest¨ª dur i dolor¨®s¡±.

¡°El terme novel¡¤la gr¨¤fica pot convertir-se en un arma llanc¨ªvola¡± diu el dibuixant Esteban Hern¨¢ndez. Autor d¡¯obres com Pintor (Sins Entido) o El duelo (Edicions de Ponent), una historieta on barreja humor i absurd a partir d¡¯un tema com la mort d¡¯un ¨¦sser estimat. En xarrades o col¡¤loquis en qu¨¨ he participat sobre el tema de la novel¡¤la gr¨¤fica, el discurs d¡¯alguns autors sobre el seu propi treball m¡¯ha semblat vergony¨®s, per no dir nul¡± diu Hern¨¢ndez. ¡°?s cert ¡ªcontinua¡ª que molts autors tenen all¨° que podr¨ªem dir una consci¨¨ncia social s¨°lida, per¨° en canvi, en all¨° que es projecta, que es conta, trobe que en general hi ha poca molla, per entendre¡¯ns, tot i que hi ha excepcions, que continuen treballant en projectes consistents, que col¡¤laboren a donar dignitat creativa al c¨°mic¡±.

Sento Llobell, ¨²ltim premi de novel¡¤la gr¨¤fica de la FNAC i l¡¯editorial Sins Entido amb l¡¯obra Un m¨¦dico novato, apunta algunes de les incid¨¨ncies que ha suposat el format nou. ¡°Tenen un dibuix m¨¦s descurat que els cl¨¤ssics ¨¤lbums francobelgues, i aix¨°, a mi m¡¯agrada; a m¨¦s, podem utilitzar una narraci¨® si vols, m¨¦s detallada, i d¡¯altra banda, no cal estar sotm¨¦s a un nombre de p¨¤gines¡±. I afig. ¡°A m¨¦s, hi ha una llibertat creativa pel que fa a l¡¯¨²s d¡¯arguments, de tractaments i d¡¯intensitat emocional¡±. ¡°Jo ho veig positiu ¡ªdiu Maria Herreros¡ª i no hi ha cap motiu perqu¨¨ una eina tan bona per a contar histories a trav¨¦s de la narrativa gr¨¤fica haguera de tenir limitacions¡±. I assenyala. ¡°I a m¨¦s ha fet veure als editors que no cal limitar-se al p¨²blic infantil i juvenil¡±. Per a Paco Camarasa un factor positiu ha estat que ¡°ha col¡¤laborat a donar m¨¦s visibilitat al c¨°mic, projectant-se m¨¦s enll¨¤ de la botiga especialitzada i arribant a les grans superf¨ªcies o cadenes¡±. Per¨° no tots s¨®n de la mateixa opini¨®.¡°L¡¯inter¨¦s d¡¯atraure un lector ¡ªdiu Micharmut¡ª que jutjava els tebeos de massa banals ha tingut molt a veure amb la falta de punts de venda i distribuci¨®, buscant en les grans superf¨ªcies un p¨²blic, que, d¡¯altra banda, a penes llegia historietes o mai ho havia fet¡±. ¡°I tot aix¨° ¡ªcontinua Micharmut¡ª ha donat com a resultat una mena de g¨¨nere amb regust literari, que all¨° que busca al cap i a la fi ¨¦s ser adm¨¦s en l¡¯¨¤mbit cultural, aix¨° si, disfressat amb altes pretensions¡±. I afig. ¡°El format no suposa m¨¦s llibertat creativa, en una simple p¨¤gina pot haver-hi tanta llibertat com en dues-centes p¨¤gines¡±.

¡°Potser en un primer moment ¡ªdiu Mart¨ªn L¨®pez¡ª la novel¡¤la gr¨¤fica va suposar una obertura creativa, per¨° quan entre a la botiga i veig les novetats no puc evitar pensar que es tracta d¡¯un mitj¨¤ amable i tou, i si aix¨° ¨¦s la novel¡¤la gr¨¤fica, la veritat no tinc cap inter¨¨s que se m¡¯hi relacione¡±.