Not¨ªcies de Catalunya

No ¨¦s habitual amb els temps que corren que una col¡¤lecci¨® dedicada al pensament i l¡¯assaig, i menys encara si no t¨¦ cap subvenci¨® institucional, es presenti en societat avalada per la pres¨¨ncia dels quatre presidents de la Generalitat vius: Artur Mas, Jos¨¦ Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol. Aquest ¨¦s el cartell que RBA anuncia per celebrar, dimarts vinent, la sortida a les llibreries de la Biblioteca del Catalanisme.

Real?at per la conjuntura pol¨ªtica, es tracta d¡¯un ambici¨®s projecte pensat fa un any i pilotat pels editors Joaquim Palau i Jordi Rourera, per¨° que el president de RBA, Ricardo Rodrigo, ha cuidat fins al punt d¡¯estar damunt la tria, encara no tancada, dels 25 o 30 t¨ªtols que pretenen renovar i ampliar el c¨¤non del pensament catalanista entre final del XIX i la fi del franquisme. Aix¨° s¨ª, amb tiratges modestos de 1.000 o 1.500 exemplars curosament enquadernats (punt de tela incl¨°s) que res tenen a veure, tampoc per continguts, amb l¡¯eclosi¨® d¡¯assaig sobiranista que aquest Sant Jordi va nodrir les llistes de no-ficci¨®.

La Magrana, integrada a RBA des del 2000, ja havia formulat un c¨¤non a principi dels vuitanta amb la seva Biblioteca de Cl¨¤ssics del Nacionalisme Catal¨¤, de la qual es recuperen textos. Per¨° l¡¯antiga selecci¨®, feta per editors procedents de l¡¯¨°rbita del PSAN i dirigida per l¡¯historiador Jordi Casassas, es retoca ara seguint nom¨¦s criteris de qualitat i sense quotes ideol¨°giques, cosa que objectivament perjudica l¡¯esquerra, malgrat que Casassas recorda que, als anys noranta, l¡¯antiga col¡¤lecci¨® ¡°es va aturar quan alguns socialistes a la Diputaci¨® de Barcelona es van negar a seguir finan?ant textos que creien massa conservadors¡±. El nou c¨¤non s¡¯amplia amb t¨ªtols posteriors a la Guerra Civil (sota la condici¨® impl¨ªcita de publicar nom¨¦s autors morts), i, sobretot, es rellegeix i repensa amb pr¨°legs que s¨®n tan o m¨¦s interessants que els cl¨¤ssics.

Ho certifiquen els quatre primers t¨ªtols, ja a les llibreries: La nacionalitat catalana, d¡¯Enric Prat de la Riba (amb pr¨°leg d¡¯Enric Ucelay-Da Cal); Llum als ulls i for?a al bra?, de Joan Maragall (Anna Punsoda); Not¨ªcia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives (Miquel ?ngel Mar¨ªn Gelabert), i Espanya i Catalunya, de Pierre Vilar (Josep Fontana). Els seguiran, aquest mateix mes, Lo Catalanisme, de Valent¨ª Almirall (amb pr¨°leg de Josep Pich) i Resum d¡¯Hist¨°ria del Catalanisme, d¡¯Antoni Rovira i Virgili (Agust¨ª Colomines). Tamb¨¦ estan programats Tot s¡¯ha perdut, d¡¯Agust¨ª Calvet, Gaziel (antologia in¨¨dita de textos publicats a El Sol i La Vanguardia entre 1922 i 1934, amb pr¨°leg d¡¯Enric Juliana); Camb¨®, de Josep Pla (Valent¨ª Puig); Mem¨°ries pol¨ªtiques (18901917), de Claudi Ametlla (Xavier Pla), i La lli?¨® de la dictadura, de Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer (Carles Miralles).

En una llista que l¡¯editor Rourera encara no d¨®na per tancada estan previstos noms com el bisbe Josep Torras i Bages, autor de La tradici¨® catalana; antologies de textos de Ferran Soldevila i Josep Benet; les Mem¨°ries de Raimon Gal¨ª; Per la conc¨°rdia, de Francesc Camb¨®; L¡¯altra conc¨°rdia, de Jaume Bofill i Mates; El nostre combat, de Josep Pallach; F¨¨nix o l¡¯esperit de la Renaixen?a, de Joan Estelrich; Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster; Catalanisme i revoluci¨® burgesa, de Jordi Sol¨¦ Tura, i el (Nou) Resum d¡¯hist¨°ria del catalanisme, de Josep Termes. De la tria dels t¨ªtols i la selecci¨® dels prologuistes se n¡¯encarrega el curador de la col¡¤lecci¨®, el fil¨°leg i periodista Jordi Amat, amb l¡¯assessorament de l¡¯historiador Agust¨ª Colomines, que acaba de deixar la direcci¨® de la Fundaci¨® CatDem per impulsar la C¨¤tedra Josep Termes a la Universitat de Barcelona, i del tamb¨¦ historiador Josep Maria Mu?oz, director de la revista L¡¯Aven?.

Tots tres, com Rourera, coincideixen a destacar l¡¯oportunitat de la Biblioteca del Catalanisme i assenyalen ¡°el gran valor afegit¡± (Amat dixit) que els pr¨°legs aporten a la col¡¤lecci¨®. ¡°Qualsevol generaci¨® t¨¦ la necessitat de rellegir els seus cl¨¤ssics¡± i fer-ne una ¡°revisi¨® cr¨ªtica i desmitificada¡± que ajudi a contextualitzar ¡°uns llibres que no han estat mai doctrinals¡±, apunta Colomines en ressaltar ¡°la pl¨¨iade de prologuistes¡±.

Mu?oz, per la seva banda, insisteix que ¡°en alguns casos els pr¨°legs s¨®n millors que els textos¡±. Precisament, l¡¯historiador Enric Ucelay-Da Cal, en el seu pr¨°leg a Prat de la Riba, destapa amb cruesa un dels tres debats de fons que envolten la Biblioteca del Catalanisme: la comparaci¨® d¡¯aquest c¨¤non amb l¡¯actual boom d¡¯assaig sobiranista. Que el sobiranisme signifiqui un trencament (o no) de la tradici¨® catalanista i el poc pes de l¡¯esquerra en el c¨¤non s¨®n els altres debats de fons.

El valor afegit de

Sobre el primer, escriu Ucelay: ¡°La nacionalitat..., editada el 1906, fou una mena de pastitx d¡¯urg¨¨ncia de cara a la campanya de crida de la plataforma unit¨¤ria i transversal que fou Solidaritat Catalana. No hi ha cap dubte que l¡¯obra te¨°rica cabdal del catalanisme en el seu segle de plenitud, entre 1880 i 1980, fou La nacionalitat catalana. A despit del cofoisme patri¨°tic catal¨¤, sempre enlluernat per la seva pr¨°pia naturalesa meravellosa, s¡¯ha de dir que la competici¨® mai no ha estat abundant. Fins a la crisi intel¡¤lectual del catalanisme hist¨°ric, quan van acabar-se els llargs anys del pujolat (1980-2003), la producci¨® doctrinal catalanista i/o nacionalista fou m¨¦s aviat limitada. S¨ª, en clau catalanista, ¨¦s veritat que hi va haver molt i molt discurs d¡¯orador publicat a cop de fullet, bastants reculls d¡¯articles de premsa impresos per oferir un balan? d¡¯idees, per¨° escassa obra pesant, de pensament profund, ben argumentat i millor documentat¡±.

Llan?ada la pedra, ning¨² amaga la m¨¤. Amat i Mu?oz reconeixen que ¡°avui predomina una an¨¤lisi molt m¨¦s presentista i un oportunisme period¨ªstic que abans no existia¡± (Amat). Ambd¨®s coincideixen a dir que ¨¦s dif¨ªcil saber ¡°si algun t¨ªtol dels que s¡¯escriuen ara tindr¨¤ transcend¨¨ncia¡±. I ¨¦s que, com exposa Mu?oz, ¡°moltes reflexions s¨®n conjunturals, els falta un punt de pausa, de mirada enrere¡±. Hi coincideix Casassas, que adverteix: ¡°Amb tanta instrumentalitzaci¨® period¨ªstica correm el risc de perdre el senderi¡±. No ¨¦s estrany, doncs, que el pes de la tria i dels pr¨°legs recaigui en historiadors. Casassas avisa que ¡°tot text nacionalista t¨¦ un fons estrat¨¨gic per¨° no te¨°ric¡±. I Colomines reitera que molts t¨ªtols de la Biblioteca del Catalanisme ¡°s¨®n llibres de conjuntura, per¨° van ser escrits amb voluntat de crear c¨¤non¡±. Una cosa que, segons ell, ara no passa perqu¨¨ ¡°la pol¨ªtica no pensa: des de la Transici¨® s¡¯ha instal¡¤lat una dicotomia entre pol¨ªtica i pensament¡±. Una conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aix¨° seria el fet que ¡°la gran majoria de pol¨ªtics¡± van coixos d¡¯orat¨°ria i d¡¯hist¨°ria i ¡°no s¨®n ni t¨¨cnics, sin¨® lletrats¡±.

Hi coincideix l¡¯exvicepresident del Govern catal¨¤ Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira, que aplaudeix l¡¯aparici¨® de la Biblioteca del Catalanisme en la mesura que constata que ¡°la ignor¨¤ncia sobre la tradici¨® pol¨ªtica i cultural del catalanisme ¨¦s oce¨¤nica, fins i tot amb gent que ocupa c¨¤rrecs importants¡±. Carod denuncia ¡°certa idiotitzaci¨® i banalitzaci¨® de l¡¯opini¨® p¨²blica i, sobretot, de l¡¯opini¨® publicada¡±. I atribueix part d¡¯aquest d¨¨ficit en teoria i hist¨°ria del catalanisme al fet que ¡°en temps de l¡¯antifranquisme, per l¡¯ofec de la dictadura, hi havia m¨¦s desig i necessitat per con¨¨ixer el passat¡±.

De tot plegat, com sost¨¦ Colomines, es despr¨¨n la import¨¤ncia de ¡°recuperar la tradici¨® i rellegir-la¡±. Tamb¨¦ per als periodistes que, amb els juristes Albert Pont (Delenda est Hispania), Joan Ridao (Podem ser independents?) i Jaume Bosch (De l¡¯Estatut a l¡¯autodeterminaci¨®), s¨®n els que apuntalen el boom de l¡¯assaig sobiranista.

N¡¯¨¦s un exemple paradigm¨¤tic que el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, segons Vilaweb, recoman¨¦s per Sant Jordi assajos com Manual per la independ¨¨ncia, de la jurista Dolors Feliu; Quatre vies per a la independ¨¨ncia, del periodista Mart¨ª Anglada, i Cam¨ª sense retorn, del tamb¨¦ periodista Tian Riba. Jaume Barber¨¤ (S¡¯ha acabat el br¨°quil), Vicent Partal (A un pam de la independ¨¨ncia), Pere Mart¨ª (El dia que Catalunya va dir prou), Jofre Llombart (Desmuntant la caverna) i Antonio Ba?os (La rebel¡¤li¨® catalana) s¨®n altres periodistes amb obra de conjuntura dif¨ªcilment candidata a c¨¤non. Ho sentencia Colomines quan diu que ¡°cap d¡¯ells no s¨®n Manuel Chaves Nogales¡±, en refer¨¨ncia al gran periodista republic¨¤. Pel que fa als historiadors, absents del boom editorial si exceptuem els pr¨°legs de la Biblioteca del Catalanisme i el llibre La reconstrucci¨® nacional de Catalunya 1939-2012, de l¡¯irland¨¨s Andrew Dowling, serveix una altra sent¨¨ncia ir¨°nica, en aquest cas de l¡¯historiador Andreu Mayayo: ¡°Si Jordi Pujol tenia Jaume Vicens Vives com a historiador de cap?alera, Artur Mas t¨¦ Oriol Junqueras¡±.

Carod, ignorat, menystingut o befat, fins i tot a ERC, quan el 2008 va publicar 2014. Que parli el poble catal¨¤, distingeix entre els cl¨¤ssics i les obres de ¡°reflexi¨® te¨°rica de la naci¨® entesa com a societat diferenciada¡± ¡ªon classifica el seu 2014 i l¡¯antecedent del 2003, La nova Catalunya, obres que creu que van contribuir a refor?ar ¡°un projecte nacional no nacionalista i d¡¯esquerres sense complexos¡±¡ª del que titlla ¡°d¡¯enorme producci¨® constituent que ha sorgit de cop i volta i troba f¨®rmules per explicar l¡¯independentisme en 15 minuts¡±. Un tipus d¡¯assaig que, segons Carod, ¡°cau en l¡¯error de l¡¯inicialisme¡±, molt com¨² en ¡°la gent de menys de 50 anys, que es pensa que el moviment comen?a amb ells¡±. Ho diu qui es reconeix en una l¨ªnia de pensament catalanista d¡¯esquerres que enlla?a Narc¨ªs Roca i Farreras i Antoni Rovira i Virgili.

L¡¯independentisme pr¨¤ctic ha substitu?t la llengua com a eix del catalanisme

Ning¨² posa en dubte que la tradici¨® del pensament catalanista objecte de c¨¤non ¨¦s molt ¨²til en el context pol¨ªtic actual. Per¨° mentre Amat i Mu?oz defensen que, ent¨¨s el catalanisme ¡°en un sentit ampli¡±, tots els t¨ªtols de la col¡¤lecci¨® tenen vig¨¨ncia, Colomines veu un trencament de la tradici¨® amb la irrupci¨® del sobiranisme. ¡°El c¨¤non del catalanisme diu que la llengua ¨¦s l¡¯eix vertebrador de la naci¨®, i aix¨° avui ja no ¨¦s veritat¡±, sentencia Colomines. En aquesta l¨ªnia, Carod tamb¨¦ reconeix que avui el sentiment nacional catal¨¤ ¨¦s ¡°m¨¦s de butxaca que identitari o cultural¡±, per b¨¦ que ell, ¡°no gaire entusiasmat¡± pel primer i assumint la complexitat d¡¯identitats actual, s¡¯identifica m¨¦s amb un independentisme ¡°d¡¯argument estrictament democr¨¤tic, de voluntat ciutadana de ser¡±, factor en el qual va insistir Rovira i Virgili ¡°malgrat provenir de la reivindicaci¨® cultural¡±. Casassas admet que ¡°ara es parla d¡¯una nova fase, s¡¯han acabat la Reinaxen?a i el catalanisme hist¨°ric per passar a l¡¯independentisme pr¨¤ctic¡±, per¨° diu que ¡°aquesta perspectiva period¨ªstica no t¨¦ res a veure amb la hist¨°ria¡± i demana ¡°ser molt m¨¦s cauts com a te¨°rics del moviment nacional¡±. De fet, Mu?oz veu una ¡°continu?tat molt gran¡± dels debats de fons entre els t¨ªtols del c¨¤non i el moment present. I posa Vicens Vives d¡¯exemple: ¡°No ¨¦s independentista ni sobiranista, conceptes que no eren de la seva ¨¨poca, per¨° quan el llegeixes t¡¯adones que posava l¡¯accent i la preocupaci¨® en l¡¯Estat, com passa ara¡±. Tamb¨¦ Fontana, al seu pr¨°leg a Pierre Vilar, reivindica la continu?tat quan diu que el franc¨¨s ¡°no confonia la naci¨® amb les formulacions pol¨ªtiques del nacionalisme en un moment donat, una errada que cometen constantment la major part dels estudiosos del tema¡±.

Colomines insisteix que ¡°el catalanisme d¡¯avui ja no ¨¦s la s¨ªntesi de Pierre Vilar, Vicens Vives i Jaume I¡±. I es lamenta: ¡°La teoria del segle curt d¡¯Eric Hobsbawm no encaixa en el cas catal¨¤ (1917-1939?), per¨° ning¨² ha fet l¡¯esfor? de pensar el nostre segle XX, determinat per la tensi¨® social i el catalanisme¡±. Colomines admet que els estudis de Termes sobre la relaci¨® entre les classes populars i el catalanisme ¡°no arriben fins als nostres dies¡± i insinua que, si es pot equiparar Termes a l¡¯historiador marxista brit¨¤nic E. P. Thompson, un mestre com Fontana fa de Hobsbawm local, per¨° amb m¨¦s inter¨¨s pel m¨®n que pel pa¨ªs. I ¨¦s en aquest punt que es pot introduir el tercer debat de fons de la Biblioteca del Catalanisme: el seu biaix conservador.

Vilar ja va deixar clar a la introducci¨® de Catalunya en l¡¯Espanya moderna que ¡°¨¦s impossible de separar l¡¯estudi dels or¨ªgens i l¡¯evoluci¨® d¡¯un moviment nacional de l¡¯estudi dels fen¨°mens de classe¡±. Per¨° Vilar tamb¨¦ va recon¨¨ixer que ¡°la responsabilitat del catalanisme recau essencialment sobre la burgesia acomodada¡±. Almenys pel que fa a producci¨® te¨°rica. I aix¨° ¨¦s el que s¡¯han trobat Amat, Colomines i Mu?oz a l¡¯hora de llistar el c¨¤non. Amat reconeix que entre l¡¯ultraconservadorisme de Torras i Bages i el liberalisme progressista de Rovira i Virgili i els homes d¡¯ERC, no hi ha problemes per trobar obres ¡°de refer¨¨ncia i qualitat¡±, cosa que no passa m¨¦s a l¡¯esquerra. I aix¨° malgrat tenir on triar i remenar en l¡¯arc ideol¨°gic que va dels anarcosindicalistes Salvador Segu¨ª ¡ªel Noi del Sucre, que el 1919 va dir que ¡°als treballadors, com que amb una Catalunya independent no perdr¨ªem res, al contrari, hi guanyar¨ªem molt, la independ¨¨ncia de la nostra terra no ens fa por¡±¡ª, Joan Peir¨®, Joan Montseny i Federico Urales, fins a marxistes com Joaquim Maur¨ªn, Andreu Nin, Jordi Arquer i Joan Comorera. Amat i Colomines lamenten que ¡°Peir¨® t¨¦ encara el seu articulisme per antologar¡±. I Carod argumenta que els textos d¡¯alguns d¡¯aquests autors de l¡¯esquerra ¡°es van produir en moments de dictadura o de convulsi¨® social i pol¨ªtica i, m¨¦s que llibres en si, el que cal resseguir per al c¨¤non s¨®n articles i entrevistes¡±.

Casassas argumenta que ¡°exceptuant Maur¨ªn i Nin¡±, l¡¯esquerra marxista i anarquista ¡°va ser tradicionalment contr¨¤ria a un nacionalisme que identificava amb la burgesia¡±. I cita les excepcions d¡¯Otto Bauer, Karl Kautski, Lenin i ¡°el poc gruix¡± de Stalin per il¡¤lustrar que ¡°aquesta poca reflexi¨® de l¡¯esquerra sobre el fet nacional tamb¨¦ passa a Europa¡±. A La reconstrucci¨® nacional de Catalunya, l¡¯irland¨¨s Dowling coincideix a dir que el marxisme ortodox va ser incapa? de comprendre el nacionalisme i, en particular, el cas de Catalunya. Entrevistat al digital La Lamentable, Dowling precisa que ¡°el PSUC va trencar una tend¨¨ncia hist¨°rica de l¡¯esquerra cap al catalanisme¡± en ¡°apostar clarament per la plena normalitzaci¨® de la cultura catalana¡±. Potser per aix¨° els t¨ªtols m¨¦s esquerrans del c¨¤non, descomptats el valenci¨¤ Fuster i el socialdem¨°crata Pallach, s¨®n b¨¤sicament d¡¯autors que van militar o van ser companys de viatge del PSUC: Termes, Benet i Sol¨¦ Tura. Mu?oz admet que la q¨¹esti¨® de la influ¨¨ncia de l¡¯esquerra marxista en el catalanisme ¡°¨¦s molt complicada¡± i ho il¡¤lustra amb Catalanisme i revoluci¨® burgesa, ¡°una aproximaci¨® te¨°rica feble de Sol¨¦ Tura que cal distingir de la pr¨¤ctica del PSUC en els mateixos anys¡±. I ¨¦s que, com sentencia Mu?oz: ¡°Bona part de la reflexi¨® escrita sobre el catalanisme ve de la dreta, per¨° la pr¨¤ctica vincula el catalanisme pol¨ªtic als moviments socials i progressistes. I aix¨° ¨¦s veritat el 1931, el 1979 i ara¡±.