Mirar al bra? de la imaginaci¨®

En una funci¨® teatral per a xiquets de zero a cinc anys un adult pot gaudir tant de l¡¯espectacle anunciat com del comportament dels espectadors. Diumenge passat Empar Claramunt inaugurava un cicle en la Sala Escalante anomenat Menut Teatre, dedicat a xiquets i xiquetes de 0 a 5 anys. Asseguts la majoria sobre coixins, els joves espectadors tenien l¡¯escena a l¡¯abast de la m¨¤, mentre darrere els pares i les mares seguien de prop les evolucions de l¡¯actriu i els seus titelles, i els moviments dels seus fills. Teatre Buffo hi presentava Visca Rodari!, un espectacle del 2004 plenament vigent i actualitzat.

¡°Ac¨ª tu ets una servidora d¡¯escena, ens diuen actors ocults¡±, es retrata Empar Claramunt, a pesar que ella va vestida de blanc immaculat i no de negre, com altres titellaires. ¡°El negre espantava molt els nanos m¨¦s menuts i canvi¨¤rem el color, perqu¨¨ no passaren por¡±, explica. Al capdavall, ¡°tamb¨¦ desapareixes amb un fons blanc¡±, explica.

La majoria dels xiquets s¡¯estigueren quasi una hora en el mateix coix¨ª, cosa que no deixa de sorprendre amb tres anys. Uns quants canviaren de posici¨®. I dos o tres, nom¨¦s, no canviaren de lloc. La m¨¦s inquieta fins i tot tract¨¤ simb¨°licament d¡¯agafar amb les mans els focus que penjaven del sostre, mentre Empar manipulava els titelles de l¡¯¨²ltima hist¨°ria representada en aqueixa funci¨®: una reconstrucci¨® del conte d¡¯El flautista d¡¯Hamel¨ªn a la manera de Gianni Rodari.

La funci¨® havia comen?at amb un conte sobre la pau, amb titelles de fusta en aparen?a molt elementals, i havia acabat amb ninots d¡¯escuma i d¡¯altres materials diversos. ¡°El teatre de titelles ¨¦s el teatre per excel¡¤l¨¨ncia fins a set anys¡±, constata l¡¯actriu valenciana. ¡°El que diu el ninot va a missa¡±, assegura, fins al punt que si una cosa la diu ella, els menuts espectadors no li repliquen, per¨° si la diu el titella, s¨ª que li contesten.

La majoria dels xiquets s¡¯estigueren quasi una hora en el mateix coix¨ª

Els generals de la hist¨°ria sobre la pau i la resta de les figures tamb¨¦ recorden Torres Garcia i els joguets de les avantguardes. T¨¦ un missatge modern, per¨° a la servidora d¡¯escena l¡¯inspiren les disputes sobre l¨ªmits del seu poble, de la seua inf¨¤ncia, fins i tot, somriu en pensar-hi, tenen alguna relaci¨® amb els litigis del Tribunal de les Aig¨¹es. La versi¨® d¡¯El flautista d¡¯Hamel¨ªn, que alguns xiquets coneixen b¨¦, ¨¦s, per contra, netament urbana, tracta de transmetre un missatge de sostenibilitat i t¨¦ un final sorprenent que haurien de veure obligat¨°riament els aspirants a regidors municipals.

Darrere de totes hi ha Gianni Rodari i la seua Gram¨¤tica de la fantasia. ¡°Quan conceb¨¦rem aquest espectacle vol¨ªem fer-ne protagonista la imaginaci¨®¡±, recorda. ¡°Fa uns quants anys la gent anava molt despistada, no explotava la imaginaci¨®¡±, diagnostica. Quan Rodari i Claramunt entren en acci¨®, resten al bra? de la imaginaci¨® tots, grans i menuts, cadasc¨² pot fer-ne la lectura a un nivell, fins i tot uns quants estan al bra? dels pares. Almenys tres nadons sense cap autonomia encara resten en silenci durant quasi una hora com si l¡¯espectacle tamb¨¦ f¨®ra per a ells, fent real aix¨° de teatre de zero a cinc anys. Empar Claramunt ho atribueix als est¨ªmuls visuals. L¡¯endem¨¤ va fer una funci¨® amb xiquets m¨¦s grans, de col¡¤legis, i diu que reien en moltes escenes.

¡°Jo he constru?t coses molt m¨¦s complicades, bunraku, pupi siciliani, de tot, per¨° qualsevol cosa pot ser un titella¡±, confessa. ¡°Ac¨ª el que importava ¨¦s que tornara la imaginaci¨®, com s¡¯utilitza en la ci¨¨ncia, per a descobrir coses¡±. Un dels mecanismes caracter¨ªstics proposats per Rodari ¨¦s el ¡°qu¨¨ passaria si¡­¡±. I ac¨ª entra en escena Pepo, nascut de la hip¨°tesi de ¡°si un xiquet f¨®ra de paper¡±, probablement el relat que m¨¦s fascinats va tenir els nanos, tan pr¨°xims al paper com a objecte de manipulaci¨®.

Amb el ¡°qu¨¨ passaria si¡­¡±, si s¨®n de xocolata en lloc de paper, es mosseguen la maneta, explica. La reacci¨® ¨¦s cada vegada diferent. ¡°Tampoc no ¨¦s mai la mateixa si v¨¦nen amb els pares o v¨¦nen amb l¡¯escola¡±. Empar Claramunt diu notar la difer¨¨ncia entre els nanos de costa i els d¡¯interior, entre els de ciutat i els del medi rural. ¡°Quan s¨®n tan nanos, vas molt amb compte amb el que has de dir¡±, diu aquesta actriu que va comen?ar fent teatre per a adults i que despr¨¦s va anar comprovant fins a quin punt els xiquets aguanten els di¨¤legs. Una part molt interessant de la seua faena ¨¦s captar l¡¯atenci¨®. No ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯edat, sin¨® ¡°dels est¨ªmuls que tingues¡±.

Sap que, quan es cansen, volen anar al lavabo. De tant en tant, els convida a fer palmades, i ara saps per qu¨¨: ¡°?s perqu¨¨ descansen i es tornen a enganxar¡±. Un espectador ali¨¦ pot pensar que la m¨²sica ¨¦s tamb¨¦ un recurs per a enganxar, per¨° no ¨¦s exactament aix¨°. ¡°No sempre es posa m¨²sica, en La Caputxeta Vermelleta (un altre espectacle) el que utilitzen s¨®n onomatopeies¡±, aclareix. En el cas de Visca Rodari!, ¡°tenim la sort¡±, diu, ¡°que les can?ons siguen de Jorge Gavald¨¤¡±, m¨²sic il¡¤licit¨¤ capa? de posar banda sonora a Un chien andalou de Bu?uel o de fer embadalir els xiquets amb una tonada que diu en escena Empar Claramunt.

Empar Claramunt diu notar la difer¨¨ncia entre els nanos de costa i els d¡¯interior, entre els de ciutat i els del medi rural

Claramunt ¨¦s testimoni privilegiat del comportament infantil, quasi com una mestra a classe. ¡°Jo treballe perqu¨¨ cada vegada mantinguen l¡¯atenci¨®; quan veus la felicitat en el seu rostre, tu ets feli?¡±. Ha notat que en els ¨²ltims temps estan, potser, m¨¦s dispersos i que comencen a plantejar-se si un espectacle de 55 minuts pot ser llarg per a aquestes edats. Conta que ha estat en una fira de Lleida fa poc temps en qu¨¨ la majoria dels espectacles eren de 40 o 45 minuts. ?s la tend¨¨ncia en al?a. Normalment, quan els petits espectadors veuen un espectacle que no es fa en la seua llengua materna o no la coneixen b¨¦, es cansen abans.

Per¨° no hi ha regles. En un poble de la costa, a Benitatxell, feren un espectacle per a la biblioteca i la mestra estava espantada, perqu¨¨ molts espectadors eren estrangers i la preocupava que no l¡¯entengueren. ¡°El f¨¦rem tot en valenci¨¤, no s¨¦ per qu¨¨, i va funcionar molt b¨¦¡±, recorda, malgrat que els espectacles del Teatre Buffo roden per tot Espanya en qualsevol llengua. ¡°Els titelles¡±, suposa, ¡°s¨®n sobretot visuals¡±. I es planteja una ironia del dest¨ª. ¡°Vaig arribar als titelles ensenyant llengua i ara acabe ensenyant llengua amb els titelles¡±. En efecte, el Teatre Buffo va n¨¤ixer en el Centre Leopardi de Val¨¨ncia d¡¯una experi¨¨ncia pedag¨°gica d¡¯ensenyament de la llengua italiana. Fa ara 30 anys.

El cicle Menut Teatre de la Sala Escalante de Val¨¨ncia seguir¨¤ el 19 de maig amb Ciripiripi, un espectacle per a tres anys de la companyia italiana Viva Opera Circus i conclour¨¤ amb Zapatos, de la gallega Caramucho Teatro, per a xiquets des d¡¯un any.