L'enderroc de les Gl¨°ries

Davant l'acord d'enderrocar l'anella de les Gl¨°ries, sembla oport¨² fer algunes consideracions. Resulta almenys sorprenent que, havent-hi una gran coincid¨¨ncia entre arquitectes i urbanistes en la q¨¹esti¨® de l'aprofitament del viaducte de les Gl¨°ries, aquest s'acabi enderrocant. Ja no ¨¦s cosa dels diners que val enderrocar-lo pel gust de donar-se un festival reivindicatiu (37 milions d'euros s¨®n molts diners); la q¨¹esti¨® ¨¦s enderrocar-lo o aprofitar-lo i no fer-ne demag¨°gia entre el s¨ª i el no. No crec que la cosa sigui exclusivament decidir entre el cotxe i el parc.

En primer lloc, destacaria que no s'hagi fet cap acci¨®, cap ocupaci¨® del viaducte per posar a prova la seva utilitat. I no tan sols aix¨°, sin¨® tamb¨¦ experimentar l'espai de la pla?a com un lloc accessible amb l'anella inclosa. ?Es pot reclamar a les associacions de ve?ns tenir una mica d'imaginaci¨®? Abans d'amputar-nos un membre, ?no ¨¦s prudent tenir una segona opini¨®? Si no hem posat a prova el que es podria fer, si no podem fer-nos una idea de com es veu la pla?a passejant per sota el viaducte, aleshores ?com podem tenir clar, sense cap mena de dubtes, el seu enderroc?

Resulta una mica incongruent reclamar un per¨ªmetre que atorgui a aquest espai una certa unitat i no adonar-nos que la unitat espacial l'hi confereix precisament el viaducte elevat. He pogut comprovar en algunes ocasions, saltant-me la prohibici¨® als vianants de passar per sota del viaducte, reservat als autobusos, com des de sota l'anella el conjunt arquitect¨°nic de la pla?a -que francament ¨¦s bastant esperp¨¨ntic- pren una unitat considerable i matisa els excessos de la singularitat arquitect¨°nica. Aix¨ª doncs, per qu¨¨ no donar-nos un per¨ªode de prova i encarregar diverses manipulacions eventuals fins a poder estar segurs del seu valor?

Som molts els que creiem que, de l'aprofitament d'aquesta estructura, pot sorgir un espai p¨²blic, amb poc m¨¦s que llum i pintura. No s¨®n temps per al malbaratament. L'anella de les Gl¨°ries va canviar radicalment quan es va suprimir el mur perimetral i es va llevar el p¨¤rquing. Ara la pla?a ¨¦s visible pels quatre costats i l'espai interior de l'anella, rid¨ªculament tancat (?com es pot haver deixat tancar el parc interior tant de temps i ara reclamar un nou parc?), pot esdevenir de manera natural una extensi¨® de la boca del metro, ja que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil escur?ar dist¨¤ncies des de l'interior.

Podria establir-s'hi alguna activitat, com ara quioscs, parades de transports... Resulta dif¨ªcil no mirar amb enveja el projecte conegut com Nagelhaus, dels brit¨¤nics Caruso St John, a Zuric, ciutat rica que ha decidit aprofitar els baixos d'un nus de circulaci¨® rodada realitzant petites manipulacions sota el viaducte i afegint dues petites construccions que semblessin haver estat all¨¤ molt abans. La imaginaci¨® resulta clau en situacions com aquestes, per¨° a les Gl¨°ries no es veu enlloc.Em diran: per¨° ara es far¨¤ un concurs! S¨ª, per¨° ¨¦s condici¨® enderrocar el nus. Resulta doncs una bona ocasi¨® per insistir que el projecte d'arquitectura ¨¦s en bona part l'enc¨¤rrec.

En aquest cas, l'enc¨¤rrec ¨¦s producte de la tossuderia de l'associaci¨® de ve?ns; neix equivocat, antiquat i impropi d'un pa¨ªs modern, i, en certa manera, ¨¦s una translaci¨® de l'esperit de malbaratament d'aquests darrers anys al camp de la reivindicaci¨® ve?nal. Significa una escassa connexi¨® amb la realitat i una manca de capacitat d'adaptaci¨®. Ja no ¨¦s temps de reformes integrals ni de filigranes costoses per posar-nos les coses al nostre gust. ?s temps de canviar el nostre gust!Les Gl¨°ries poden marcar un punt en la hist¨°ria de la ciutat de Barcelona, el de la p¨¨rdua d'autoritat i de ra¨® per part de les associacions de ve?ns, les quals tamb¨¦ es poden equivocar i, en aquest cas, de manera irreversible.