Fets i ficcions

Com ens recordava ahir Andr¨¦s Garc¨ªa Reche en un bon article, l¡¯inefable vicesecretari de comunicaci¨® del PP, Esteban Gonz¨¢lez Pons, va dir en la convenci¨® regional del PP que tingu¨¦ lloc a Pen¨ªscola el cap de setmana passat, que, si el seu partit perdera les pr¨°ximes eleccions auton¨°miques, haur¨ªem de patir un govern d¡¯extrema esquerra, que a m¨¦s seria catalanista, i que l¡¯integrarien ¡°se?ores que hablan mal de la Comunidad¡±. Tot aix¨° amb aquell to tan seu, pausadament apod¨ªptic, com si les paraules li foren revelades una a una per una inst¨¤ncia ang¨¨lica i remota, quasi indesxifrable, que ens ¨¦s tan conegut.

¡°Se?ores que hablan mal de la Comunidad¡±. Jo no s¨¦ quins s¨®n aquests senyors, i m¡¯hauria agradat que el vicesecretari m¡¯il¡¤lustrara, perqu¨¨ m¡¯estranya que uns pol¨ªtics en exercici puguen cometre una atrocitat tan palm¨¤ria. En el benent¨¦s que una cosa ¨¦s parlar malament de la pr¨°pia comunitat ¨Cque ¨¦s de malnascuts- i una altra ben diferent criticar el partit que la governa, que ¨¦s el que cal esperar de l¡¯oposici¨®, mentre est¨¤ a l¡¯oposici¨®, perqu¨¨ precisament aquesta ¨¦s la seua ra¨® de ser. O b¨¦ assenyalar els problemes i les defici¨¨ncies existents amb la intenci¨® de resoldre¡¯ls i de corregir-les; ¨¦s a dir, amb voluntat de millorar. El debat lliure, la cr¨ªtica oberta i la proposici¨® d¡¯alternatives al govern de torn ¨¦s un dels mecanismes essencials de la democr¨¤cia i no t¨¦ res a veure amb malparlar, i si el senyor Gonz¨¢lez Pons no ho sap, deu ser perqu¨¨ ell, en el fons, no ¨¦s dem¨°crata, i aix¨° d¨®na motius ben fundats per a parlar malament d¡¯ell. En realitat, no ¨¦s m¨¦s que un altre ingraci¨®s volantiner de les paraules, com tants d¡¯altres que hem hagut de patir i que d¡¯elogi en elogi ens han portat a la no massa encomiable situaci¨® actual. ¡°Paraules tortes, diners drets¡±, deien al meu poble, anant al gra. Era una m¨¤xima s¨¤via.

Paraules tortes, diners drets¡±, deien al meu poble, anant al gra

I parlant de diners, la revista Sa¨® ha dedicat el quadern del seu n¨²mero de maig a Les noves realitats econ¨°miques del PV. No s¨®n moltes p¨¤gines, per¨° les redacten especialistes altament competents ¨Ci no pallassos de circ ni venedors de mantes foradades-, i val la pena de saber qu¨¨ diuen. El panorama que pinten no ¨¦s que siga l¡¯apocalipsi, per¨° tampoc ¨¦s id¨ªl¡¤lic, precisament, i si assenyalen problemes no ¨¦s per ganes de parlar malament de la comunitat. Nom¨¦s descriuen el que hi ha, amb xifres i coneixement, i apunten algunes possibles solucions. Un servidor creu que aix¨° ¨¦s m¨¦s constructiu que fer volar bombolles de sab¨® per a amagar vergonyes o que espantar els xiquets dient que si no voten el pare els agafar¨¤ l¡¯home del sac (d¡¯extrema esquerra, catalanista i malparlat, per a m¨¦s inri).

Entre les moltes coses interessants que ¨¦s diuen a Sa¨® hi ha que la renda per c¨¤pita dels valencians en relaci¨® amb Espanya no ha deixat de baixar en els ¨²ltims anys, i no per culpa de la crisi. De fet, si consultem les gr¨¤fiques pertinents, la renda valenciana va distanciant-se de l¡¯espanyola des de l¡¯any 2001. El que aix¨° posa en evid¨¨ncia ¨¦s ¡°la menor capacitat relativa de l¡¯economia valenciana per a impulsar el nivell de vida i de benestar dels ciutadans¡±. Cosa que ens hauria de preocupar, supose. Tamb¨¦ es parla de la crisi d¡¯una agricultura centrada en uns productes d¡¯horta que no estan entre les prioritats de la pol¨ªtica agr¨¤ria comunit¨¤ria ni de la de l¡¯estat. La sensaci¨® de derrota en el camp valenci¨¤ ¨¦s evident i, per superar-la, caldr¨¤ canviar tant de mentalitat com de pol¨ªtica. O se¡¯ns diu, amb xifres a la m¨¤, que ¡°en l¡¯actualitat ha deixat de ser certa l¡¯afirmaci¨® que l¡¯economia valenciana t¨¦ una clara vocaci¨® exportadora¡±, perqu¨¨ durant dues d¨¨cades els recursos destinables a l¡¯¨¤mbit industrial es van reassignar a la construcci¨®. Els sectors econ¨°micament rellevants de la societat valenciana (empresaris, inversors, etc.) van fer una aposta en principi raonable per a ells, a curt termini, perqu¨¨ guanyaven diners, per¨° a la llarga molt equivocada per a tots, i ara es troben amb el pas canviat.

La renda valenciana va distanciant-se de l¡¯espanyola des de l¡¯any 2001

Com diu Vicent Soler, ¡°al Pa¨ªs Valenci¨¤ s¡¯han malbaratat els 14 anys d¡¯expansi¨® econ¨°mica¡±. L¡¯economia valenciana t¨¦, ara mateix, pocs recursos: un ¨ªndex molt elevat de parats, una renda per c¨¤pita a la baixa, un sector bancari dinamitat, unes infrastructures insuficients i una ind¨²stria en qu¨¨ destaquen les petites i mitjanes empreses amb poca capacitat de canvi tecnol¨°gic. En dinamisme i capacitat innovadora, la dist¨¤ncia amb la mitjana europea fa anys que no para d¡¯augmentar. Vol dir que reculem. Solucions, n¡¯hi ha, sens dubte, i passen per modificar regulacions i prioritats i, sobretot, per incentivar la innovaci¨®, la investigaci¨® i l¡¯educaci¨®, sectors ara mateix molt castigats. La pregunta ¨¦s si podran posar en pr¨¤ctica aquestes solucions i canviar el pas amb fets els mateixos que ens han portat ac¨ª dient que an¨¤vem tan reb¨¦.