De nit, en un caf¨¨

?s d¡¯agrair que hi hagi escriptors com Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, Tarragon¨¨s, 1947) que, en comptes de voler haver escrit un llibre, vulguin escriure llibres i es posicionin amb fermesa en la voluntat d¡¯allunyar-se de la temptaci¨® de l¡¯eclecticisme desnaturalitzat i la impostura culturalista que propicia l¡¯era Google. Es tamb¨¦ d¡¯agrair que Les guerres del pare sigui lleial a una tradici¨® liter¨¤ria que no s¡¯avergonyeix d¡¯escampar dins les p¨¤gines del relat una gent versemblant que viu perip¨¨cies envoltats d¡¯uns personatges secundaris tan ben definits com els que creaven els grans guionistes de cine.

I no ¨¦s menor la gratitud que el lector sent a mesura que va llegint ¡ªi observa que Rovira creu que escriure ¨¦s posar en les paraules tota la vida que es respira en aquest m¨®n¡ª i constata que les ast¨²cies, la paci¨¨ncia i els instints de novel¡¤lista major que Rovira demostrava posseir a L¡¯amor boig (2007) aqu¨ª reapareixen amb l¡¯augment d¡¯una for?a esplendorosa: Rovira aconsegueix que unes aventures de volum aparentment insignificant ¡ªel pas de la inf¨¤ncia a l¡¯adolesc¨¨ncia del narrador i els lligams afectius que mant¨¦ amb el seu pare¡ª es transformin en epopeia, ¨¦s a dir, en novel¡¤la.

I tant li fa que Les guerres del pare pugui ser un llibre de mem¨°ries en forma de novel¡¤la ¡ªquin ¨¦s el g¨¨nere que no mescla realitat i ficci¨®?¡ª perqu¨¨, al capdavall, el que enriqueix el lector ¨¦s la certesa d¡¯estar llegint un text narratiu concebut i desenrotllat com una forma d¡¯experi¨¨ncia, com la descripci¨®, en fi, d¡¯un moment concret de la vida moral de l¡¯home normal i corrent que ¨¦s el narrador. Des de la maduresa, i a trav¨¦s de l¡¯escriptura, una veu sense nom recorda ¡ªamb tot el que comporta aquest verb¡ª una ¨¨poca ja extingida que nom¨¦s viu en la seva mem¨°ria, i que va ser crucial per al seu aprenentatge perqu¨¨ va ser aleshores quan va comen?ar a recon¨¨ixer com a propis uns ¨¤mbits de l¡¯experi¨¨ncia que tot just comen?aven a integrar-se en les seves impressions del m¨®n extern: l¡¯essencial de cada an¨¨cdota viscuda pel narrador queda definit en relaci¨® amb el m¨®n dels adults i amb el repertori de conflictes que li originen la seva pres¨¨ncia al col¡¤legi i al carrer.

Les guerres del pare se situa en un poble de Tarragona a la vora de la costa durant la d¨¨cada dels cinquanta, quan els pagesos joves estaven a punt de desertar del camp per convertir-se en cambrers d¡¯hotel i les circumst¨¤ncies s¡¯entreteixien de tal manera que qualsevol moviment semblava encaminat a preparar la derrota de la cohesi¨® del m¨®n antic que havia forjat la vida del pare del narrador. En aquest espai gens arc¨¤dic ¡ªperqu¨¨ hi ha la lluita contra la pobresa i les privacions de la postguerra, la por callada, la dol?or enverinada de l¡¯enyoran?a, la soledat, el dolor i els desordres incomprensibles que s¡¯inventen els atzars de cada dia¡ª, el lector contempla els avatars vitals que fan que el pare del narrador deixi de ser baster per esdevenir l¡¯encarregat del bar d¡¯una associaci¨® cultural del poble.

Alhora, el lector segueix els passos inquiets del narrador en el moment de deixar enrere els jocs infantils per descobrir el contacte indirecte amb alguna cosa ansiosa que es pot anomenar ¡°responsabilitat moral¡±. Al fons, hi ha la lli?¨® apresa del pare, que diu que s¡¯ha d¡¯impedir ser ven?ut per la maror trivial dels dies sense data i que l¡¯alegria tena? ¨¦s l¡¯¨²nica arma per derrotar les adversitats. Per¨° en un primer terme hi ha un altre ensenyament molt m¨¦s valu¨®s per a alg¨² que acabar¨¤ escrivint un llibre: no s¡¯ha d¡¯estalviar el temps que es d¨®na a les coses ¡ªni el que reclamen les paraules de cada frase.

A Les guerres del pare no hi ha l¡¯ensucrament de les inf¨¤ncies recordades pels efectes excessius de la nost¨¤lgia: el narrador busca reflectir nom¨¦s all¨° que era i no all¨° que en el moment de bastir el llibre voldria creure que va ser, i la conseq¨¹¨¨ncia de contenir el devessall sentimentalista ¨¦s que les an¨¨cdotes i el pas del temps es van constituint en una mat¨¨ria tan indestriable com la vida i la mort, ben in¨²til en aquesta ocasi¨®, perqu¨¨ no ha pogut abolir la figura del pare ni la seva compassi¨® cap a les debilitats dels altres. Anys m¨¦s tard, el narrador segurament va commoure¡¯s en saber que Ferrater tamb¨¦ podia dir: ¡°De nit, en un caf¨¨, es pot tenir pare¡±.