La Rep¨²blica de les dones

Poques vegades un t¨ªtol de llibre com ¨¦s Ignorades per¨° desitjades. La dona pol¨ªtica durant les eleccions de la Segona Rep¨²blica a Catalunya reflecteix tan b¨¦ la seva tesi: ignorades per¨° desitjades ¨¦s la justa expressi¨® del que succe¨ª amb relaci¨® a la participaci¨® de les dones en la vida pol¨ªtica catalana i espanyola durant la Segona Rep¨²blica. Passats els anys no pararem de sentir que la Rep¨²blica havia atorgat el dret de vot a les dones, en un pas decidit que certificava la seva plena incorporaci¨® a la vida social. Sab¨ªem, per¨°, que el debat a les Corts de la Rep¨²blica va ser tens, i que fins i tot alguna de les cinc dones diputades van votar-hi en contra, perqu¨¨ creien que la poblaci¨® femenina no estava preparada per actuar de forma aut¨°noma, i que seria f¨¤cilment influenciable per l¡¯Esgl¨¦sia, que la portaria a votar la dreta.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquests llocs coneguts, Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Berbois planteja encara m¨¦s contradiccions en la pol¨ªtica catalana de la Rep¨²blica, sobretot perqu¨¨ en alguns moments sembla que els papers estaven canviats. Cal destacar del volum l¡¯espai dedicat a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, quan la Constituci¨® republicana ja reconeixia el vot per a les dones per¨° les autoritats de la Generalitat van posar tot d¡¯excuses t¨¨cniques amb relaci¨® al cens electoral per impedir la participaci¨® femenina en aquells comicis.

En aquella tensa situaci¨®, les dones conservadores insistien al president Maci¨¤, mentre que les d¡¯esquerres havien de fer dif¨ªcils equilibris entre la defensa del dret de vot i la ¡°inconveni¨¨ncia¡± de fer-ho en aquell moment. Era recurrent parlar de la manca de formaci¨® pol¨ªtica o de la influ¨¨ncia directa que hi exercirien els capellans. Al segon congr¨¦s d¡¯ERC encara hi havia molts reticents al vot femen¨ª, tot i que gent de pes com Rovira i Virgili creien que s¡¯havia d¡¯assumir la defensa del dret de vot al marge de la hipot¨¨tica orientaci¨® conservadora.

La dreta tampoc actuava de manera innocent, i entenien que podien utilitzar el tema per desgastar Maci¨¤. En una carta privada, Camb¨® evidenciava que el vot femen¨ª no li semblava transcendent per als resultats, per¨° afegia que valia la pena ¡°que siguin els de l¡¯Esquerra els qui donin la responsabilitat que no votin les dones en les eleccions per al primer Parlament de Catalunya¡±. La dona estava, doncs, en el centre de les discussions pol¨ªtiques, per¨° sense ser elles les que tenien un protagonisme efectiu. Se les havia posat com a exemples quan recollien signatures per l¡¯amnistia o en favor de l¡¯Estatut, i es van crear seccions femenines que tenien un paper clarament subsidiari. Hi havia, certament, m¨¦s mobilitzaci¨® pol¨ªtica femenina, per¨°, a l¡¯hora de la veritat, en les eleccions a les Corts espanyoles del 1933 nom¨¦s van assolir l¡¯acta tres diputades, justament en els comicis en qu¨¨ molts publicistes van responsabilitzar les dones de la vict¨°ria de les dretes.

Com explica Mart¨ªn Berbois, la historiografia ha desmentit aquella brama, per¨° d¨¦u n¡¯hi do el recorregut que ha tingut, encara que davant les eleccions del 1936 tant les dretes com les esquerres sabien que els resultats no dependrien d¡¯una q¨¹esti¨® de g¨¨nere. Potser per aix¨° mateix a Catalunya no hi hagu¨¦ ni una sola candidata, ni al Front d¡¯Esquerres ni al Front d¡¯Ordre, encara que un publicista republic¨¤ com Josep Maria Franc¨¨s va afirmar en aquell moment que ¡°all¨° que fa dos anys fou una imprud¨¨ncia temer¨¤ria del nou r¨¨gim, en l¡¯actualitat dev¨¦ poc menys que una garantia de vict¨°ria¡±. En definitiva, un llibre valent que fa repensar la Catalunya republicana.

?