M¨²sica d¡¯un altre exili

Malgrat que a la zona mitjana de Dues guerres i un exili es produeix una atonia estranya de previsibilitat (tot i que s¡¯ocupa dels avatars de la Segona Guerra Mundial), el primer bloc i l¡¯¨²ltim d¡¯aquest llibre tenen un inter¨¨s considerable. Es tracta d¡¯unes mem¨°ries sense cap pretensi¨® liter¨¤ria i ni tan sols documental, per¨° s¨ª de valor vivencial i en el fons hist¨°ric. Nascut a Valls el 1928, els cognoms de Carles Gerhard el situen com a fill nascut d¡¯una fam¨ªlia amb vinculacions pol¨ªtiques d¡¯esquerres (el seu pare ¨¦s un c¨¤rrec responsable del PSUC i el seu oncle ¨¦s el gran m¨²sic Robert Gerhard, a banda de l¡¯estreta relaci¨® amb la fam¨ªlia Trueta). Les vicissituds vitals el duen a un primer exili a Su?ssa amb la fam¨ªlia, i a M¨¨xic a partir del 1951, per tal de refundar all¨¤ una f¨¤brica de pedres d¡¯encenedor, que no prosperar¨¤, i dedicar-se al cap i a la fi a la qu¨ªmica com a enginyer que ¨¦s (i fins ara, encara instal¡¤lat a M¨¨xic amb estades a Catalunya).

La perip¨¨cia no ¨¦s tan usual com podria semblar a primer cop d¡¯ull i hi ha, sobretot, dos centres d¡¯inter¨¨s. El primer ¨¦s anecd¨°tic i gaireb¨¦ nom¨¦s tafaner, perqu¨¨ el pare de l¡¯autor va ser l¡¯encarregat de protegir el monestir de Montserrat, te¨°ricament destinat a convertir-se en hospital en comen?ar la guerra. Per¨° el segon duu a dins dinamita involunt¨¤ria o, si m¨¦s no, material suficient per desequilibrar els discursos monol¨ªtics sobre el que va ser una immensa pluralitat de viv¨¨ncies de l¡¯exili, els exiliats i els retorns (se¡¯n fa ress¨° Borja de Riquer en un pr¨°leg descriptiu, i ara hi torno).

Montserrat va esdevenir durant la guerra lloc de refugi o de resid¨¨ncia transit¨°ria d¡¯una part del poder legal de la Rep¨²blica en guerra. All¨¤ hi va anar a petar Manuel Aza?a un temps, pensant potser que un lloc a?llat i allunyat garantia una certa independ¨¨ncia de moviments, per¨° potser menystenint les complicacions d¡¯intend¨¨ncia. El detall minuci¨®s del text ¨¦s ric: els problemes es van anar multiplicant sense fre, des de l¡¯obtenci¨® de benzina fins a la dificultat d¡¯entendre¡¯s amb gent que no havia sentit mai el castell¨¤, incloses decisions que han perdurat fins avui dia, com ara despullar la talla de la verge del mantell blanc amb brodats d¡¯or que la cobria i li donava un aire de sumptuositat impr¨°pia dels temps que corrien (a m¨¦s d¡¯assemblar-se exageradament a la Verge del Pilar...).

Per¨° aix¨° no impedeix que fossin visitants assidus del monestir el president Maci¨¤ i Negr¨ªn com a cap de govern, o que el transport de ¡°l¡¯or del Banc d¡¯Espanya o tresor de la Rep¨²blica¡± a Montserrat dur¨¦s dies i dies de combois carregats d¡¯estris embolcallats d¡¯on, de tant en tant, sobresortia un canelobre... Aix¨ª i tot, un cop ja havia marxat Aza?a, encara s¡¯hi va convocar un important consell de ministres, mentre la canalla veia astorada com aquells senyors importants recollien del terra les burilles mal acabades d¡¯altres fumadors m¨¦s impacients, o es feien creus d¡¯indument¨¤ries ja molt i molt aprofitades.

L¡¯¨²ltim bloc del llibre sintetitza l¡¯experi¨¨ncia del contacte amb els refugiats catalans a M¨¨xic i no amaga el desenc¨ªs i l¡¯estranyesa davant del temps vital aturat a 1939. Si el desenc¨ªs va ser criminal per a tots els exiliats en veure que no passava res de res (o res de bo) despr¨¦s de la vict¨°ria aliada el 1945, l¡¯estranyesa va ser l¡¯efecte immediat en comprovar que els catalans i els espanyols vivien a M¨¨xic molt capficats en les seves amargors i les seves disputes. All¨¤ va dominar l¡¯exercici d¡¯autojustificaci¨® abans que la voluntat de defensa d¡¯una causa ¨²nica, la Rep¨²blica, amb el resultat que els governs a l¡¯exili ¡°no van acabar de conv¨¨ncer ning¨²¡± i tampoc van poder ¡°guanyar-se la confian?a dels aliats¡±. Fins i tot la contribuci¨® esfor?ada a la vict¨°ria aliada dels exiliats mateixos havia quedat silenciada sense que els ¡°governs a l¡¯exili sabessin treure¡¯n partit de cara al retorn a Espanya¡±.

No ¨¦s el dring habitual sobre el cas i, en canvi, ¨¦s ben ¨²til sentir versions d¡¯aquella experi¨¨ncia de derrota i expulsi¨® amb aquesta altra m¨²sica. Potser no t¨¦ l¡¯altura i ni la for?a argumentativa i documental del memorialisme de Carles Fontser¨¨, per¨° diu amb una nitidesa sovint corprenedora la ra¨® del desenc¨ªs d¡¯un exiliat amb l¡¯exili mateix (i no amb les seves raons).