Sense les ombres de Porta i Capote

Des del 1966, any de publicaci¨® d¡¯A sang freda, tot autor que escrigui sobre un crim real sent a l¡¯espinada la llarga ombra de Truman Capote. I des del 2005, amb Tor. Tretze cases i tres morts, tot autor que ho faci entre nosaltres, sobretot si el crim ¨¦s rural, hi sent tamb¨¦ la del periodista Carles Porta. No s¨®n els ¨²nics, ¨¦s clar; hi ha Walsh, Garc¨ªa M¨¢rquez, Ellroy, Carr¨¨re, Cercas... En saber que la nova obra de Pep Coll (Pessonada, Pallars Juss¨¤, 1949) parteix de la matan?a el 1943 d¡¯una fam¨ªlia de masovers a la vall de Carreu, el record de Capote i Porta resulta inevitable: com¨¨s a sang freda, de fet, el crim de Dos ta¨¹ts negres i dos de blancs (Proa) evoca el dels americans Clutter, ja que en tots dos casos hi va morir una fam¨ªlia de quatre persones, i en tots dos a mans de dos assassins, de forma salvatge, sense un m¨°bil clar i lluny de la ciutat. L¡¯entorn, en aquest cas el Pallars, tamb¨¦ apropa Coll a Tor, per¨° tampoc no ¨¦s l¡¯¨²nic factor: com Porta, el de Pessonada parteix d¡¯una disputa territorial amb curioses decisions judicials, barreja el relat amb la postguerra i hi vincula la dissort d¡¯un poble (13 cases a l¡¯un, 14 a l¡¯altre).

I malgrat tot, Dos ta¨¹ts... es troba a anys llum de Porta i de Capote. D¡¯una banda, per la implicaci¨® personal: a difer¨¨ncia de tots dos, Coll ha esperat d¨¨cades per narrar uns fets que coneixia de petit, perqu¨¨ era ve¨ª de la zona i estava unit als presumptes assassins. I de l¡¯altra, per la t¨¨cnica de la novel¡¤la, escrita en tercera persona, sense pres¨¨ncia de l¡¯autor excepte al pr¨°leg i l¡¯ep¨ªleg, i a partir de 19 punts de vista, els de 19 personatges propers a l¡¯assassinat. El resultat ¨¦s una novel¡¤la coral que t¨¦ formalment poc a veure amb la nonfiction novel de Capote o el reportatge narratiu de Porta, i un detall ho subratlla: davant l¡¯espaordidora atenci¨® medi¨¤tica que Dick Hickock i Perry Smith van aixecar als Estats Units, davant l¡¯origen televisiu de la investigaci¨® que Porta va realitzar sobre el Palanca, els fets de Carreu van quedar impunes i oblidats. Potser per aix¨°, i malgrat l¡¯esfor? documental, els principals sospitosos s¨®n els ¨²nics que Coll presenta amb pseud¨°nim. Potser per aix¨°, la seva confessi¨®, tan versemblant, s¡¯ha de considerar literatura.

Homenatge i just¨ªcia hist¨°rica a banda, doncs, ¨¦s com a literatura, encara que de no-ficci¨®, que cal valorar Dos ta¨¹ts... Malgrat les dades, comprovables, malgrat les fotos, aut¨¨ntiques, malgrat els escr¨²pols de l¡¯autor a aclarir punt per punt qu¨¨ ha respectat. Malgrat tot plegat, l¡¯opini¨® sobre la novena novel¡¤la de l¡¯autor de Muntanyes male?des s¡¯ha d¡¯arrelar en els seus encerts i desencerts narratius. Entre els primers, l¡¯estructura i la creaci¨® de personatges, millorades respecte als emprats a Nius (2011). Com en aquella ficci¨® sobre una trag¨¨dia en un c¨¤mping, per¨° amb persones reals i sense consci¨¨ncies animals ¡ªtot i la import¨¤ncia de gossos, gats i voltors¡ª, Coll palesa la seva habilitat per construir imaginaris i mentalitats, i tamb¨¦ per fer-los cr¨¦ixer per juxtaposici¨®, com passa amb l¡¯amo Sindreu, el desertor Gal¨¢n, el traginer Vinyals, el matrimoni Bringu¨¦-Tost o els tresors del llibre, l¡¯advocat corrupte Mas¨® i el m¨²sic Vidal. Tot plegat, a m¨¦s, amb una llengua rica i precisa com poques, que li permet seguir construint al Pallars un dels universos m¨¦s atractius de l¡¯actual narrativa catalana.

Menys centrat en el qui que en els perqu¨¨s, en la tensi¨® i la intriga que en la multiplicitat de visions sobre els fets, Coll ha renunciat per¨° a opcions que haurien enriquit el llibre: de l¡¯humor intu?t en cap¨ªtols com el de la traductora a la contraposici¨® entre tradici¨® i modernitat que s¡¯apunta, per exemple, amb el tema de les reserves forestals. A canvi, i aquest ¨¦s un dels secrets de Dos ta¨¹ts..., el retrat de les mis¨¨ries que el franquisme va permetre per vantar-se de mod¨¨lic ¨¦s espl¨¨ndid, potser el millor que s¡¯ha escrit de l¡¯¨¨poca. Gr¨¤cies a aquest exercici de mem¨°ria, l¡¯autor de Les senyoretes de Lourdes ha fet molt m¨¦s que investigar liter¨¤riament una atrocitat: ha exorcitzat dimonis, ha esquivat l¡¯ombra de Porta i Capote, ha recuperat el seu millor to i ha ressuscitat la complexa vitalitat d¡¯uns paratges que, despoblats no nom¨¦s f¨ªsicament, a massa ignorant li sonen encara al ruralisme d¡¯Els sots fer¨¦stecs.