Cr¨ªtic, historiador i ¡®outsider¡¯

Jos¨¦ Francisco Yvars t¨¦ una certa eleg¨¤ncia dandi pel que fa al seu aspecte formal, distingit per una barba fin de si¨¨cle que el singularitza. Un estil, no ho sabem, si ¨¦s fruit d¡¯aquest contacte o permeabilitat amb la cultura brit¨¤nica i, en el seu cas, subscrit per una vida transhumant repartida entre Londres, Barcelona i Val¨¨ncia. ¡°Podr¨ªem dir que faig una vida trif¨¤sica¡±, diu amb humor el professor Yvars a prop¨°sit d¡¯aquesta itiner¨¤ncia residencial. Historiador i cr¨ªtic d¡¯art, ha dedicat la seua vida a esbrinar i a difondre la necessitat de l¡¯art que enunciava Ernst Fischer fa m¨¦s de mig segle i projectada en la creaci¨® art¨ªstica. Ara, dos llibres, el primer, La ardilla de Braque (Random House Mondadori) i, m¨¦s recentment, Papers perduts (Edicions 62) aglutinen els seus pensaments i reflexions d¡¯aquests darrers anys. ¡°S¨®n ¡®papers perduts¡¯¡ªdiu Yvars¡ª perqu¨¨ el curador ha tingut l¡¯atenci¨® de recuperar els textos originals, que ja sap que moltes vegades queden mutilats o censurats pel mateix autor o el diari i, d¡¯altra banda, hi havia aquesta refer¨¨ncia, aquest malent¨¦s de ¡®perdre els papers¡¯ que m¡¯agradava que hi jugu¨¦s en el t¨ªtol¡±.

Una bona part dels textos corresponen a les cr¨ªtiques que ha anat publicant disciplinadament en el diari La Vanguardia amb qu¨¨ col¡¤labora ¡ª¡°all¨ª tinc el meu n¨ªnxol, com diu l¡¯editor God¨®¡±¡ª des de fa molts anys. ¡°El podr¨ªem qualificar ¡ªdiu Yvars¡ª com a notes d¡¯art que volen ser un rep¨¤s, diguem-ne llegible, d¡¯all¨° que ha estat la nostra tradici¨® occidental¡±. El llibre s¡¯inicia amb motiu d¡¯un viatge estiuenc ¡ª¡°un ferragosto t¨°rrid i luciferino¡±¡ª del cr¨ªtic a la Toscana per trobar-se amb el pintor Giotto, ¡°l¡¯artista que desperta encara admiraci¨® a la mirada contempor¨¤nia¡±, com el descriu Yvars i culmina amb noms com David Hockney o Francis Bacon, continuadors d¡¯aquell imaginari renovador que encet¨¤ el pintor tosc¨¤. ¡°Jo pense que la tradici¨® occidental ¨¦s un nucli, un tot de maneres de mirar l¡¯art¡±, assenyala l¡¯historiador. I ho exemplifica d¡¯una manera did¨¤ctica: ¡°La nostra tradici¨® s¡¯arrela al Mediterrani, es nodreix d¡¯un cert realisme, i despr¨¦s d¡¯unes variables m¨¦s o menys abstractes, per¨° abstractes dins de la tradici¨®¡±.

Observador infatigable d¡¯all¨° que anomenem el fet art¨ªstic i els seus paisatges oscil¡¤lants, no deixa de mirar i projectar el seu pensament reflexiu sobre aquesta societat en tr¨¤nsit. ¡°Avui la sensibilitat contempor¨¤nia s¡¯aferma per llocs que no s¨®n els c¨¤nons t¨°pics de la historiografia de l¡¯art tradicional¡±, diu Yvars. ¡°La gent balla, la gent es cuida, hi ha la cosm¨¨tica del cos, la cosm¨¨tica de l¡¯espai; l¡¯erotitzaci¨® i l¡¯estilitzaci¨® de la vida s¨®n realitats i, de fet, ning¨² surt de casa tal com es lleva habitualment¡±, remarca. ¡°La gent se sotmet a una funci¨®, a una cosm¨¨tica est¨¨tica¡­ A escala general, no vol dir que l¡¯inter¨¦s per l¡¯art haja minvat, que certament s¨ª que ha minvat, per¨°, d¡¯altra banda, all¨° que passa ¨¦s que hi ha una estetitzaci¨® de l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯home del segle xxi que ¨¦s fortament est¨¨tica i, fins i tot, diguem-ne, art¨ªstica¡±, diu Yvars.

Aquests dies treballa en un projecte sobre el dibuix i la l¨ªnia, un tema que sempre ha estat entre les seues preocupacions, mentre continua el seu ofici d¡¯espectador cr¨ªtic dels principals aparadors de la cultura del nostre segle, com ara la recent exposici¨® inaugurada sobre el pintor George Braque al Grand Palais de Par¨ªs ¡ª¡°no m¡¯ha acabat d¡¯agradar perqu¨¨ destil¡¤lava una certa atmosfera reivindicativa¡±¡ª o la gran mostra sobre Dal¨ª celebrada al Centro de Arte Reina Sof¨ªa de Madrid. ¡°Jo no s¨®c un fan de Dal¨ª, trobe l¡¯art de Dal¨ª una mica fatig¨®s, sobrecarregat per a un gust com el meu, format en les avantguardes. Ara b¨¦, hem de recon¨¦ixer-li, i tamb¨¦ a Andy Warhol, per¨° pel que fa a Dal¨ª amb m¨¦s intensitat i qualitat, el fet d¡¯haver estat grans f¨¤briques d¡¯imaginaci¨®, grans manipuladors de les imatges¡±. I amolla amb un punt de sornegueria: ¡°Dal¨ª era fill de notari i sabia molt b¨¦ el valor dels diners, perqu¨¨ el seu pap¨¤ li havia ensenyat molt b¨¦ que ¡®qui no treballa, no menja¡¯¡±. ¡°L¡¯exposici¨® de Dal¨ª viatjar¨¤ l¡¯any vinent al Jap¨® i tornarem a assistir a tot un esdeveniment cultural i medi¨¤tic¡±, diu Yvars.

¡°La mirada ¨¦s ¨¤vida i sempre demana m¨¦s¡±, assenyala en els textos. Un repte que, segons l¡¯historiador, ¡°desarma el cr¨ªtic m¨¦s ben disposat¡±. Per a Yvars ¡°es neix amb la capacitat de veure, per¨° a mirar s¡¯apr¨¦n. I s¡¯hi apr¨¦n sempre de manera inductiva, no tant per acumulaci¨®¡±. I recorda amb emoci¨® alguns dels moments extraordinaris que li ha proporcionat aquesta mirada privilegiada. ¡°Una de les coses que a mi em va impressionar m¨¦s va ser el moment en qu¨¨ vaig tenir la possibilitat de veure en una taula de restauraci¨® uns quadres d¡¯El Greco, unes pintures en qu¨¨, quan t¡¯acostaves al quadre, veies que hi havia una petita pinzelladeta sobre una altra petita pinzelladeta i aix¨ª successivament, i nom¨¦s despr¨¦s, en la dist¨¤ncia, hi veies all¨° que el pintor volia que hi veieres, i penses ¡®Aix¨° ¨¦s fant¨¤stic!¡¯¡±.

Sobre el moment actual que ha fet que molts museus i institucions culturals hagen vist redu?t poderosament el pressupost ¨¦s categ¨°ric. ¡°Si penses que la cultura nodreix una part essencial de l¡¯¨¦sser hum¨¤, aquestes retallades no tenen nom, per descomptat¡±. I apunta altres paradoxes d¡¯aquest temps fr¨¤gil i de precarietat. ¡°Jo pense que en moments de crisi com l¡¯actual en qu¨¨ no brolla l¡¯avidesa art¨ªstica, la curiositat per la cultura no fa m¨¦s que ressaltar la degradaci¨® de la cultura i la sensibilitat humana, perqu¨¨ molts museus s¨®n gratu?ts i, tanmateix, estan buits gaireb¨¦ cada dia de la setmana¡±. Una deserci¨® que ha esdevingut norma en la vida cultural. ¡°Els dies de la inauguraci¨® les sales estan atape?des, un ¨¨xit, i l¡¯endem¨¤ hi tornes i estan buides¡±, assenyala Yvars. Un estat que es reflecteix en altres ¨¤mbits i que ha comportat un menyspreu de la cultura. ¡°A mi no em preocupa que el senyor Berlusconi sigui un oligarca, a mi all¨° que em preocupa ¨¦s que siga un analfabet, perqu¨¨ si hi ha un m¨ªnim de cultura es pot discutir, per¨° si no hi ha aquest m¨ªnim nom¨¦s queda el llenguatge de la for?a¡±, assenyala Yvars.

I diu que continua escrivint a m¨¤ els seus textos, que no t¨¦ m¨°bil i altres artefactes de la vida moderna i que es defineix com un outsider. ¡°Un outsider altiu, per¨° outsider al capdavall, m¡¯agrada la denominaci¨® perqu¨¨ en aquesta vida no he tingut sentit de pertinen?a a un grup, a una instituci¨®¡­ He fet una vida n¨°mada, aix¨° si, de n¨°mada privilegiat¡±. I declara el seu comprom¨ªs vital amb l¡¯art. ¡°S¨®c historiador de l¡¯art per convicci¨®. Jo no he arribat a la hist¨°ria de l¡¯art perqu¨¨ no tingu¨¦s cap altra cosa a fer. Jo vaig tenir molt clar que el meu m¨®n era el m¨®n de l¡¯art. I poden agradar m¨¦s o menys els meus textos, per¨° tots s¨®n textos viscuts.