Fases del catalanisme cr¨ªtic

Les rauxes del tot o res solen postergar les virtuts del catalanisme cr¨ªtic, de la mateixa manera que durant molt temps l¡¯esquerra radical condemn¨¤ la socialdemocr¨¤cia com una perversi¨® revisionista. La publicaci¨® coincident dels articles de Tot s¡¯ha perdut d¡¯Agust¨ª Calvet, Gaziel (1887-1964), i la reedici¨® del primer volum de les Mem¨°ries pol¨ªtiques de Claudi Ametlla (1883-1965), ambdues per RBA-La Magrana en la seva col¡¤lecci¨® Biblioteca del Catalanisme, justifica amb amplada la vig¨¨ncia revisionista del catalanisme cr¨ªtic, encara que el clima actual sigui una mica febr¨®s.

Tot s¡¯ha perdut ¨¦s una recopilaci¨® d¡¯articles (d¡¯entre 1914 i 1936) que Gaziel tenia preparada per publicar. Inclou peces tan celebrades com La devoradora de hombres que ¨¦s Catalunya i els comentaris tr¨¤gics sobre l¡¯aixecament del 1934. Tamb¨¦ la s¨¨rie Los reyes de Catalu?a, avui del tot pol¨ªticament incorrecta. Per la seva banda, Mem¨°ries pol¨ªtiques 1890-1917 ¨¦s el primer volum de les mem¨°ries d¡¯Ametlla, periodista i director de l¡¯ag¨¨ncia Fabra, molt vinculat a un patrici tan sensat com Amadeu Hurtado, director del setmanari Iberia i president de Mirador, governador civil de Girona i Barcelona amb la Segona Rep¨²blica, diputat a Madrid, realista d¡¯Acci¨® Catalana i observador ben l¨²cid dels errors i els encerts de la pol¨ªtica catalana.

Sota amena?a de mort, Gaziel ¡ªaleshores director de La Vanguardia¡ª ha de partir a Fran?a el juliol del 1936. ?s un cas semblant al d¡¯Ametlla: poc despr¨¦s de l¡¯al?ament militar del 1936, la situaci¨® revolucion¨¤ria generada a Catalunya l¡¯obliga a marxar a Fran?a, amena?at pels anarquistes de la FAI. Com diu en el pr¨°leg el professor Xavier Pla, Ametlla representa un catalanisme possibilista. ?s un catalanisme autocr¨ªtic i molt equ¨¤nime. A Perpiny¨¤, col¡¤labora en la revista Quaderns d¡¯Estudis Pol¨ªtics, Econ¨°mics i Socials, ben possiblement la millor reflexi¨® feta des de l¡¯exili. De tornada propicia el consens possible antifranquista. Inevitablement, ¨¦s sedu?t per Ridruejo i s¡¯acosta a la causa mon¨¤rquica, amb retic¨¨ncies pel que fa a la personalitat del pretenent Don Joan.

La instrumentalitzaci¨® de la catalanitat els incomoda i volen que s¡¯intervingui a Espanya

Despr¨¦s del primer volum, Ametlla an¨¤ publicant quatre volums m¨¦s de mem¨°ries, amb grans entrebancs de la censura: el ritme de publicaci¨® es va anar dilatant de forma punitiva. Seria un encert posar a les llibreries els altres quatre volums de les Mem¨°ries pol¨ªtiques. Ametlla t¨¦ una prosa irregular i la mirada del periodista sovint capa? de subratllar l¡¯an¨¨cdota que defineix tota una categoria.

Quan va n¨¦ixer, a la Conca del Barber¨¤ els homes duien capa. La primera mem¨°ria d¡¯Ametlla va de les falses il¡¤lusions del fam¨®s episodi del Tancament de Caixes a les agitacions de 1917, l¡¯any de l¡¯Assemblea de Parlamentaris, tan mitificada com breu. Explica els efectes de les guerres del Marroc. Subratlla que les primeres manifestacions republicanes a Catalunya no disten gaire, cronol¨°gicament, de les del catalanisme. Conta una visita al front de la Gran Guerra ¡ªla guerra que es feia per posar fi a totes les guerres¡ª, on coincideix amb Francesc Camb¨®, a qui respecta. Camb¨® vol donar propina a un xofer militar i resulta que ¨¦s el duc de La Rochefoucauld...

Descriu tamb¨¦ Ametlla la lluita ferotge i sovint incerta entre la Lliga i el lerrouxisme. Parla de la ¡°m¨ªstica¡± i la ¡°taumat¨²rgia solid¨¤ria¡± de Solidaritat Catalana. Ametlla atribueix el caos de la Setmana Tr¨¤gica a la incompet¨¨ncia de l¡¯autoritat militar. Troba lloable l¡¯esfor? de Maura a fi d¡¯integrar ¡°l¡¯aspiraci¨® catalana dins l¡¯orientaci¨® general espanyola¡±. Aprovaci¨® de les normes ortogr¨¤fiques de Fabra, l¡¯any 1913; les grans empreses de la Mancomunitat de Prat de la Riba; emerg¨¨ncia del nacionalisme republic¨¤. Ametlla recorda les baixes tirades de la premsa en catal¨¤ i critica que s¡¯us¨¦s ¡°un catal¨¤ g¨°tic i conceptu¨®s, capa? de descoratjar el poble lector no iniciat. Carner o Bofill i Mates ¡ªel poeta Guerau de Liost¡ª ¡°excel¡¤liren durant algun temps a La Veu a fer-se entendre nom¨¦s pels possessors de llur clau¡±.

?s clar que les mem¨°ries d¡¯Ametlla tenen m¨¦s perspectiva a posteriori, com s¨®n els fets catastr¨°fics de la Guerra Civil, la revoluci¨® i l¡¯exili. Ametlla ha sedimentat l¡¯experi¨¨ncia hist¨°rica. No ¨¦s una paradoxa que la immediatesa anal¨ªtica de Gaziel ens el faci veure avui m¨¦s sage, com el gran articulista de fons i director de diari que cada dia ¡ªa l¡¯acte¡ª ha de prendre el pols a la realitat, que ¨¦s fugissera i a la vegada t¨¦ perman¨¨ncies. Molt atents a les giragonses de la Tercera Rep¨²blica francesa, Gaziel i Ametlla s¨®n intensament franc¨°fils, per¨° ¡ªsobretot Gaziel¡ª consideren que Fran?a ¨¦s un mal ve¨ª per a Catalunya, fins al punt que el catalanisme seria encara m¨¦s mal rebut a Par¨ªs que a Madrid.

S¨®n grans franc¨°fils,

Quan considera el sentimentalisme de les masses, un fet c¨ªclic en el catalanisme, Gaziel diu que la seva generaci¨® s¡¯ha extirpat el sentimentalisme i per aix¨° no ¨¦s capa? de fer acci¨® de masses. Admet l¡¯origen menestral de la Catalunya moderna, per¨° critica que es faci venir b¨¦ com a immobilisme. Gaziel ¨¦s un regeneracionista malgr¨¦ lui, partidari de la intervenci¨® de Catalunya en la pol¨ªtica d¡¯Espanya. Tamb¨¦ ho defensa Ametlla, del tot identificat amb aquella Acci¨® Catalana que al final va ser m¨¦s un problema que una soluci¨®.

Com que els intel¡¤lectuals s¨®n els qui formulen el catalanisme, hi ha un exc¨¦s de fa?ana i un empatx de ret¨°rica, diu Gaziel. Aix¨° sol fer dif¨ªcil destriar entre catalanisme de la ra¨® i catalanisme emocional, fins al punt que aix¨° amara la pol¨ªtica i la distorsiona, perqu¨¨ parlem d¡¯una Catalunya que no ha existit i la comparem amb una Espanya irremeiablement real. Per¨°, i aqu¨ª veiem el catalanisme cr¨ªtic de Gaziel, rere la ret¨°rica hi havia el fet permanent de la catalanitat. La instrumentaci¨® de la catalanitat incomoda Gaziel tant com a Ametlla, des de concepcions estrat¨¨giques distintes. Ametlla fa present que l¡¯endem¨¤ mateix del ¡°desastre de 1714¡± totes les botigues de Barcelona eren obertes.

En definitiva, aquell catalanisme inicial encara era un sentiment que no estava proporcionat en l¡¯acci¨®. El catalanisme podia empetitir, mentre que la catalanitat era hisp¨¤nica i, sobretot, peninsular, ib¨¨rica. ?s la idea d¡¯intervenir sense defalliment en la pol¨ªtica espanyola, tot i que els catalans es cansen aviat de fer pol¨ªtica. Aix¨° va ser l¡¯¨¨xit de l¡¯aranzel, o les oportunitats innegables que la Transici¨® democr¨¤tica va fer possible. En fi, la pen¨ªnsula Ib¨¨rica seria incompleta sense els catalans, de la mateixa manera que ¡°tampoco los catalanes haremos nunca nada bueno sin ellos¡±, escriu Gaziel.

Tamb¨¦ ¨¦s cert que, despr¨¦s de la Guerra Civil, quan veu ¡ªamb sorpresa una mica candorosa¡ª que els aliats no fan res contra Franco, Gaziel ¨¦s molt m¨¦s cr¨ªtic amb l¡¯hegemonia castellana a Espanya. Abans deia que les resist¨¨ncies castellanes ¡°son la contrapartida fatal, la ant¨ªtesis complementaria, la reacci¨®n inevitable de lo que nosotros, los catalanes, hemos hecho, estamos haciendo y haremos a¨²n, por largos a?os, desde el lado opuesto¡±. Gaziel fa la pregunta: ¡°?Por qu¨¦ ser¨¢ que Catalu?a ha perdido siempre sus pleitos?¡±. Sempre? Tamb¨¦ ¨¦s defensable que algunes vegades hi surt guanyant, com en la batalla aranzel¨¤ria, la constituci¨® de la Mancomunitat, el retorn de Tarradellas o la Constituci¨® de 1978. Al capdavall, la prioritat sol ser combatre la fil¡¤loxera.

Valent¨ª Puig ¨¦s periodista i escriptor.

?